La Imaan i la
Hanna són dues joves vendrellenques que varen sortir la setmana passada per la
televisió local en un mini reportatge de més de cinc minuts dins el noticiari
diari.
Evidentment elles
es defineixen com a vendrellenques i practicants de l’islam. El cap de setmana passat va acabar aquest mes sagrat
dels musulmans, En aquesta notícia ens
explicaven una mica en què consistia aquest pilar de l’islam que gairebé tots
coneixem d’una manera o altra. Cada dia hi ha més persones a casa nostra que en
un moment de la seva vida rutinària han de compartir o tractar amb un musulmà.
Fa uns anys el mes de ramadà era una cosa que ens queia lluny. Eren pocs els
musulmans de casa nostra, però amb el pas dels anys aquesta presència ha anat
augmentant fins avui en dia que en un lloc com el Vendrell pot arribar
fàcilment al 12% de la seva població. Una dada prou important per tenir en
compte.
Aquests joves
musulmans del Vendrell se senten d’aquí com la resta de població que ha nascut entre nosaltres perquè ells també
formen part de la nostra societat amb els seus costums i tradicions.
El Vendrell com
molts altres localitats grans de la comarca han registrat un fort increment de
població en les darreres dècades. Aquest fet s’ha traduït en una àmplia arriba
d’immigrants d’altres indrets amb la seva cultura i la seva religió. En alguns
casos és molt més assimilable amb la nostra, però en altres casos se situen en
realitats paral·leles que configuren un conjunt global.
La manera perquè
un poble tiri endavant és primer de tot reconèixer la seva realitat que amb el
temps pot anar canviant amb més o menys intensitat i rapidesa, però no sempre
s’ha de mantenir estable amb un copiar i enganxar des de l’època dels ibers que
ja feien de les seves per les Masies de Sant Miquel i Tomoví.
Mantenir a
sectorització escolar és una cosa que no és gens positiva per la vila, perquè
aquest col·lectiu ocupa més de la meitat en algun centre, mentrestant en altres
els nivells són molt baixos. La cosa s’hauria de repartir si realment es vol
trencar la situació de guetto d’alguns barris del Vendrell que van veient com
els seus veïns de tota la vida toquen el dos quan tenen la mínima oportunitat.
Una de les poques
entitats que ha sabut treure partida a aquesta immigració són els Nens del
Vendrell que han trencat barreres i per sobre de qualsevol religió o
nacionalitat sempre ha predominat el color vermell de la seva samarreta. Ha
estat una manera molt encertada d’obrir-se camí en la nostra societat i arribar
a fer castells de nou perquè precisament les persones són un actiu bàsic per
fer realitat els seus somnis i projectes.
Vull felicitar a
la televisió local per aquest reportatge natural com dues vilatanes musulmanes fan el ramadà. Ja hem vist prou dels
costums Setmana Santa, Nadal, però els altres vendrellencs també fan realitat
les seves creences amb fe i convicció. Ha estat un gran encert. No cal esperar
que hi hagi hagut cap desgràcia ni cap episodi trist que lamentar per sortir
per la televisió local dins l’informatiu i amb una durada prou àmplia.
És un clar indici
que alguna cosa està canviant a casa nostra i que de mica en mica ens anem
adaptant al que tenim. Llàstima que molts cops actuem massa lents i quan estem
a sobre ja és massa tard per endreçar la situació.
Ja no estem en
pobles senzills o quasi tots votaven a o b i on tots eren de família i on tots
es coneixien. Ara la cosa ha canviat molt i igual que actualment hi ha 8
partits i mig al consistori que és un
viu reflex del que hi ha al carrer també s’han d’obrir portes a aquests
col·lectius que també formen part de la nostra societat.
Hem de ser capaços de fer una política per intentar acontentar al màxim
de veïns des d’un punt de vista geogràfic com de cultura i tradicions. No cal
que canviem les coses d’avui per demà, però s’ha de notar un canvi
d’actitud i almenys anar obrint la
finestra a tot el corpus vendrellenc que és molt ampli i variat. Molts encara
viuen en una vila de 6.000 veïns i la resta són ciutadans de segona o tercera
divisió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada