Estem en una de
les comarques que té la sort de gaudir d’una àmplia oferta de fires i mercats,
bàsicament, encara que de tant en tant tinguem un festival i nosaltres no ens
donem ni compte. La riquesa del llenguatge és tan àmplia que a vegades em
produeixen greus crisis emocionals que em costen superar. Aquesta setmana he
conegut una nova versió del verb harmonitzar amb un complement directe clar que
era “diversos criteris”. A partir d’ara aquest terme, més aviat modern, que es
força utilitzat en els mitjans de comunicació, he comprovat que ha assolit uns
nivells estratosfèrics. Ho resumiré fàcilment: si condueixes el teu vehicle a
60 per una via urbana i et posen una multa. No t’estan sancionant, simplement estan
harmonitzant els diferents criteris: el codi de circulació que et marca com a
màxim a 50 i el teu que aposta pels 60.
Els 50 euros que hauràs pagar seran fruit d’aquesta harmonització entre
dos criteris oposats. La raó la pot tenir el conductor o Trànsit, perquè això
és el que menys importa en un bon procés d’harmonització contemporani. La mare
dels ous és que ha estat una harmonització en tota regla. Potser encara no te
n’havies adonat, però jo t’ho explico per si un dia en el dia a dia et trobes amb
aquest verb i no saps ben bé quin significat amaga la seva grafia. En aquest
cas del vehicle, la responsabilitat de tot plegat recau en Medi Ambient perquè
la diferència de velocitat haurà provocat un soroll i una contaminació sonora
que presumptament perjudiquen greument els arbres de fulla caduca de la via
urbana on s’ha produït la dualitat de criteris que són la base de
l’harmonització en qüestió. Seran ells els qui t’hauran de posar la sanció per
la diferència de criteri en la velocitat.
Aquesta harmonització
també afecta el món dels mercats, fires i festivals, però dins un altra lectura
del terme. Tu quan veus que en un punt de la nostra comarca munten una fira o
un festival medieval, ceràmica, art,
bijuteria, objectes de segona mà segurament estaràs davant d’un mercat per
vendre aquests productes amb les seves paradetes i els seus oportuns comercials
que t’aniran oferint el producte que està sobre la taula.
En comptes de ser
valents i dir mireu aquí fan un mercat de bijuteria, o el que faci falta hi posen
paraules més boniques perquè l’artista que vol anar a gaudir d’aquella mostra
es troba amb el de sempre amb el nom harmonitzat. Al final, hi aniràs un cop,
però a la segona ja deixaràs d’anar si realment no et va aquest pal bàsicament
crematístic.
Això és com
aquests restaurants provisionals de les fires medievals que de tant en tant es
deixen caure per la comarca que quan veus la factura sembla que t’ho hagin
cobrat a tot a preu d’or. Evidentment a la segona oportunitat ja no hi tornes
perquè la gent aprèn ràpid.
Primer hem de
conèixer on estem i que tenim i a partir d’aquí treballar el nostre futur més
immediat. El Reglament Orgànic Municipal recull que cada any l’Ajuntament el
Vendrell ha de fer un debat sobre l’estat de la vila, doncs comencem per aquí i
anem fent a partir d’aquesta postura. Mentre vivim en un món de somnis i no
toquem a terra ens serà molt difícil arreglar la nostra vila i comarca. Estem
condemnats a harmonitzar-nos eternament lloant fracassos i pintant de colors
realitats que en prou feines aguanten el blanc i negre en la seva superfície.
Fa anys que vaig
a la Xarel ·lada
de Cunit i allí mostren el que tenen, sense més desaventures de grandesa
farcides d’aire i fum. Allí proves i tastes les coses de la terra i coneixes el
territori de la mà de la gent del país que estima la seva terra i els seus
productes km 0.
Aquesta és la
nostra realitat, no hem d’inventar coses que no són i treure del passat
històries que ja han quedat del tot obsoletes i caduques. Ara toca KM 0, potser
d’aquí uns anys a la comarca farem fires d’emprenedors i com aguantar el tipus
quan el vent bufa en contra i ningú ho vol reconèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada