Hi ha dues
maneres d’actuar quan els polítics no saben què fer per solucionar un problema
o tirar endavant una situació. La primera actitud és convocar a la gent en
processos participatius i esperar quin resultat dóna al final. A vegades la
cosa ja està mig manegada des d’un bon principi i l’únic camí és anar seguint
la pista fins arribar al final esperat per tothom. Hi ha moltes maneres de
dirigir aquest procés cap a un fi predeterminat. Tots els qui participen en
aquesta aventura es creuen que ells ho han aconseguit per propi peu, però si
analitzes el procés veus que hi ha moltes engrunes que et porten a trobar el
camí establert.
Altres vegades,
la cosa és més honesta i llavors tothom comença de zero real i no hi ha cap
previsió per arribar a un punt o altre del mapa. Tot està obert i depèn de la
gent i dels líders de grup i del procés s’arriba a un lloc que prèviament tots
desconeixien.
L’altre sistema
per actuar és començar a fer estudis, plans, dissenys, programes i altres
termes similars per al futur. Sempre hi ha una empresa que s’encarrega de
portar la batuta per saber per on s’ha d’anar.
Evidentment
aquesta comarca, com la resta, és una gran especialista en aquest mètode per
treballar de cara al futur. Al cap d’un temps aconsegueix un cd, un llibre, un pen amb un estudi molt aconseguit
sobre el passat, present i futur de la comarca. Una cosa molt digna.
Curiosament aquests estudis s’acostumen a fer una mica abans de les eleccions
municipals i serveix una mica de fons d’inspiració per anar elaborant el
programa electoral. Què és el que el poble o la comarca necessita? Llavors el
polític de torn puja a la tarima i ofereix amb un discurs llarg i elaborat
farcit de metàfores innecessàries tot allò que l’estudi demostra que manca a la
comarca amb la col·laboració d’alguns dels seus habitants il·lustres.
Tot això està
molt bé, perquè tenim el marc de la pel·lícula, els directors, els extres, els
encarregats de l’enllumenat, però ens fa falta una cosa els protagonistes de
tot plegat. Qui tirarà endavant aquest procés? Necessitem empresaris que
vinguin a casa nostra i pugin comprovar in situ aquestes meravelles que tenim,
aquestes potencialitats infinites que amaguen aquí en aquest petit territori.
Però quan aquests protagonistes d’aquesta futura reactivació econòmica del
territori vegin ben clar que aquí tenim polígons industrials ben comunicats,
amb fibra òptica i una xarxa de subministraments més que suficient per a les
seves necessitats. També tenim gent prou preparada que pot anar a treballar en
aquestes noves empreses. Evidentment no ens falta un teixit industrial i
comercial que doni suport a l’empresa.
El més important
que necessita segons quin negoci és que aquí també hi hagi un mercat potencial
que faci rendible la inversió realitzada en la seva empresa. Aquest és un dels
problemes que tenim.
El poder
adquisitiu d’aquesta comarca és de les més baixes de Catalunya, per tant segons
quines propostes potser una mica més difícil que s’introdueixin perquè no hi ha
mercat. Si que es pot fer com a ha demostrat alguna supermercat que recentment
s’ha establert a casa nostra, però la cosa és molt arriscada perquè aquesta
franja ja està ocupat.
Els únics
beneficiats d’aquests plans de futur que ens volen implantar són les empreses
que portem a terme aquest treball d’investigació i planificació sobre el paper
perquè al final en la gran majoria de casos queden en un calaix o en el disc
dur d’un ordinador, però la cosa no passa d’aquí. No cal dissenyar plans de
futur per aquí vint anys. Hem de treballar el dia a dia ajudant a les empreses
i comerços de la zona a aguantar i a què puguin ampliar el seu negoci i donar
feina perquè la gent no hagi de marxar fora. No ens cal destruir més paisatges
amb grans centres de logística que contractin a quatre persones per portar el
toro, potser millor que potenciem les nostres empreses vinícoles perquè puguin
ampliar les seves explotacions i conservar el nostre passat agrícola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada