El dia 21 de
desembre els tres amics de sempre es tornaran a trobar per esmorçar abans
d’anar a votar. Cadascú té les seves idees que
han evolucionat diferentment als llarg dels anys, però per sobre de tot
són amics. Primer la família i una mica
més enllà ja queda la política. Sempre han tingut clar quines han estat les
seves preferències vitals. Potser en algun moment de la vida, algú ha tingut alguns
dubtes sobre l’ordre dels valors prioritaris de l’existència, però ja ha pagat
les seves conseqüències d’una interpretació errònia. Us aniré presentant els
nostres personatges.
El Eusebi vivia
en una localitat del cinturó de Barcelona, però amb el pas temps ho va deixar
per venir a les nostres contrades. Ell va començar sent militant del PSUC, però
amb el temps es va anar passant a les files del PSC, més esquerrà. Un cop va
tenir l’oportunitat de ser regidor de participació ciutadana del seu municipi.
Llavors va descobrir que moltes de les coses que veia des de fora eren ben
diferent quan estaves dins. Va ser tota una experiència que sempre recorda
alterna-t’ho amb algunes escenes peculiars del seu servei militar a alta
muntanya.
A mesura que el
seu partit s’anava espanyolitzant i deixant l’essència catalana, ell també ho
anava fent. Sempre havia estat ben fidel als seus líders polítics tot i que a
ell li agradava fer preguntes incòmodes als seus cabdills, però es conformava
amb les respostes aportades i ho explicava en els seus cercles més propers
presumint del seu paper destacat dins
el quadres del partit. Ara treballa de conserge en una escola pública.
El segon
protagonista és el Pere que sempre havia estat molt amic de l’Eusebi, doncs
vivien junts en el mateix edifici en la localitat propera a Barcelona i quan un
va decidir venir més al sud el seu amic de tota la vida li va fer companyia.
Si l’Eusebi e havia estat un
incorformista controlat, el nostre actual protagonista quan va veure que el
partit de la rosa deixava massa de banda les classes obreres i proletàries i
sentiment català, va decidir abandonar el vaixell. Un dia de Nadal va estripar
el carnet davant de tota la família per no patir més brometes sobre les seves
simpaties polítiques. Durant un temps va començar a moure’s en el món
independentista. Era un dels clàssics que anava a les primeres manifestacions
de l’Onze de setembre a marcava l’ANC i
sempre tenia una estelada al seu balcó. Un dia que tenia uns quants dubtes donant
tombs pel seu cap, a la feina el va agafar un company que tenia molta
experiència en el món comercial de les enciclopèdies a domicili. Li va fer un míting
concentrat i convincent sobre aquells temes on tenia els punts més febles. De
sobte li va semblar veure la llum i que ara començava una nova vida. De cop i
volta va esborrar tots els records físics i en arxius del seu passat polític i
es va fer fidel seguidor del Rivera i quan va conèixer l’Arrimades ja no va
tenir cap més dubte a la vida sobre aquesta faceta ni cap altra. Ho va tenir
molt clar. Ara es dedica a fer campanya des de que surt de casa fins que hi
torna ben entrada al nit. És una persona molt feliç i ha canviat la senyera per
les “Tres Maries” ( la senyera, la d’Espanya i la d’Europa). Ara treballa de
comercial d’assegurances per una empresa gestionada per un company de partit.
Ara tenim la
Pakita que va començar de jove a la JNC, enganxant cartells defensant que
Catalunya era un estat d’Europa en uns
temps quan trobar un independentista
convençut era més difícil que avui
trobar una persona sense mòbil. Ell va entrar de coordinador d’alguna
cosa en un ajuntament de la comarca. Evidentment encara no ha passat les proves
per aconseguir la plaça fixa perquè no està tan segur de poder guanyar a una
altra persona que vingui de fora, per tant, ja li està bé aquesta situació que
li sembla prou segura. De mica en mica, veien que tenia moltes responsabilitats
i el seu salari no pujava tan ràpid com el d’altres companys que any rera any
augmentava miraculosament. Llavors va decidir abandonar la formació i fer un
petit gir cap a l’esquerra. Aquest
moviment va quedar una mica deslluït quan
va sortir la coalició de Junts pel Sí.
El panorama
actual i vist la continuïtat del pacte vigent entre PSC I els nous CDC al
consell comarcal li van deixar ben clar que havia de fer. No cal dir que la
Pakita té totes les samarretes dels Onze de setembre dels darrers anys. És una
d’aquestes persones que sempre compra en comerços catalans i té molt clar que
mentre es pugui s’ha de consumir producte de casa. No s’ha gastat un euro en la
lotería del Nens de Sant Ildefonso i té una pila considerable de la Grossa de
Cap d’any. Ella ho té molt clar. Ja li ha enviat un parell de postals a la
presó al Junqueres, el seu ídol que l’acompanya cada dia en els seus pensaments
i li resa un parenostre adaptat al segle XXI
Tots tres es
tornaran a trobar i en el seu grup de Whatsapp comentaran la jugada. Ningú dels
tres tindrà a solució aquell dia, però
per sobre de tot sempre seran amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada