Aquest any els
catalans hem descobert el sentit i la realitat de la democràcia en què durant
tants anys hem estat vivint. Sempre hem estat adoctrinats en aquesta mena de
divisió de poders entre l’executiu, legislatiu i judicial, però quan la
situació s’ha tensat considerablement hem pogut descobrir que la crítica a
aquesta repartiment per part de les veus populars s’ha convertit en realitat.
Aquesta presumpta transició que els principals partits polítics ens van vendre
com a democràcia amb sobirania popular inclosa era del tot una gran farsa que
vàrem poder provar en viu i en directe el passat 1r d’octubre. Moltes coses, a partir d’aquesta jornada, s’han anat veient
amb una altra òptica. Cada dia les persones que havien optat per opcions
moderades dins el ventall polític han anat radicalitzant les seves postures.
Llavors la solució la podem trobar en aquesta segona ronda del referèndum per
la independència en versió partits del proper 21. Ara tenim dos grans blocs i
unes poques formacions que estan per allí al mig intentant arreplegar els
sufragis d’aquests indecisos o dels qui veuen el món des d’una altra òptica que
no passa per la independència.
Tot apunta que en
les autonòmiques del proper dia 21 de desembre seran moltes les persones que
acudiran a les urnes per dipositar la seva sentencia particular en forma de
sigles partidistes. Eren molts els votants que es quedaven a casa quan tocava
decidir qui havia d’omplir el Parlament, però ara les coses han canviat i
tothom apurarà al màxim i traurà els màxims recursos per aconseguir el nombre
màxim de butlletes. Cada dia sembla més una lluita entra el blanc i el negre, entre dues opcions totalment
oposades on han derivat moltes persones després d’anar passant pels colors de
traspàs durant els anys anteriors. Evidentment que algunes formacions es
quedaran al mig jugant una mica a ser els salvadors de tot plegat i òbviament
aconseguiran vots, però jo crec que la solució anirà per les postures més
enfrontades.
La dreta té el
seu partit i fa uns pocs anys que ha sorgit una mena de marca blanca que està
ben preparada per recollir la veu i els vots d’aquests que encara creuen en les
glòries d’un passat fet a mida. A les antípodes es donaran cita tots els que
volen tirar endavant amb la independència i les seves conseqüències. Fins ara
s’han fet dos assaigs generals, però alguna dia, si la sobirania popular ho
permet, es tornarà a fer un tercer fins que al final el motor s’engega i
comença a funcionar sol, però ara per ara costa que arranqui quan ningú no li
tira un cable per poder connectar a la bateria.
Temps al temps,
no passa res. Les dues opcions són bastant similars en volum de fidels, però al
mig sempre hi ha els que varen actualitzant la seva postura i en el fons són
els qui acabaran declinant la balança cap a un costat o cap a un altre.
Crec que en el
proper Sant Jordi del 2018 ja trobarem una munió de llibres parlant de tot
aquest procés que ha viscut Catalunya en els darrers mesos. Potser ara no li
sabem o no li volem donar la importància que té, però els autors espavilats
segur que ja estan enllestint treballs sobre tot aquest procés de futur incert,
però que cada dia sembla que s’avanci una mica més endavant encara que canviar
les consciències de la gent és una de les guerres que porta més anys i una de
les fites més difícils d’assolir.
La gent ha sortit
al carrer, cadascú en el seu bàndol, els uns han estat més nombrosos que els
altres, però avui en dia fins que les urnes no diguin la veritat no sabrem pas
qui s’emportarà el gat a l’aigua. En moltes eleccions anteriors amb grans
estudis i enquestes prèvies a l’hora de la veritat hi han hagut grans
decepcions per alguns i grans alegries i sorpreses per als altres.
Tot està a punt
perquè el dia 21 la gent de Catalunya es pronuncií sobre una gran tema en què
tothom ha dit la seva des dels periodistes, polítics, tribunals. Ara només
falta que la sobirania popular hi digui la seva i veurem els efectes reals
d’aquest 155 que fins ara havia passat totalment desapercebut dins la
Constitució Espanyola i ara tothom pot conèixer el seu abast. Només ens cal
esperar el veredicte real de tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada