Ara que ja hem
passat el període electoral podem parlar d’això. Suposo que a alguns de
vosaltres els hi passat coses que quan hi ha un canvi en algun departament.
Marxa un professional que en el millor dels casos era considerat mediocre i
entra una nova persona a ocupar aquell càrrec que encara és pitjor resulta que
el nou fitxatge puja uns quants punts en l’escala de satisfacció al seu
anterior. Això és un fet que passa en moltes vegades. El nou responsable poc afortunat
fa bo el mediocre.
El mateix passa
en moltes eleccions i en especial les seves campanyes electorals. Cada formació
fa la seva crida a la ciutadania per recollir com més vots millor, però ja fa
dies que està passant que les campanyes electorals que donen millor resultat no
les fa el propi partit, sinó que la culpa és dels conjunt dels seus oponents
més directes. Un cas clar el tenim en el nivell d’independentisme de Catalunya.
Fa 30 anys ser i dir que eres independentista era una “rara avis” hi havia una
mena de conformitat en aquesta mena d’autonomia tutelada de Madrid sempre que
no ens sortíssim dels marcs legals establerts, però quan hem amenaçat de
trencar aquest espai idíl·lic amb la proposta de la DUI llavors es varen
llençar a sobre tota la maquinària constitucional en els tres poders: judicial,
legislatiu i executiu. Ja fa anys que aquesta força centralista és la que fa
augmentar el nombre d’independentistes a mesura que endureixen el seu discurs i
les seves propostes. La gent d’aquí a Catalunya ha fet feina, però la gran
tasca ha estat mercès a les polítiques que han vingut de fora i també a la dels
seus representants a Catalunya. El mateix està passant una mica amb les
eleccions autonòmiques del dia 21 de desembre. El nombre de vots de cada candidatura
vindrà marcada majoritàriament pel que diuen els seus oponents. Aquesta és la
gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada