Els Jocs del
Mediterrani passaran bastant desapercebuts per la història. Potser el que més
es recordarà són les grades buides de la cerimònia d’inauguració i aquests
petits ensurts que dia a dia han anat omplint alguns titulars dels mitjans de
comunicació i no eren precisament els resultats. Quan en una competició els
resultats passen a un segon o tercer
ordre és que alguna cosa passa. Doncs aquí han passat moltes coses que ens han
de fer recapitular una mica.
Un Jocs del
Mediterrani poden estar bé dins un seguit de circumstàncies diferents, però les
actuals no són precisament les més indicades. Quan cada dia molts immigrants es
juguen la vida amb la pastera per travessar el Mediterrani alguna cosa no estem
fent bé. La història d’aquestes persones acaba al cap d’unes hores d’haver
arribat a les nostres costes. Són atesos i possiblement portats a un centre. A
partir d’aquí ja no sabem res de les seves vides. Potser alguns seran deportats
al seu país perquè al cap d’un temps ho tornin a intentar després de deixar
tots els seus estalvis i el dels seus parents a alguna màfia que els permeti
fer realitat el seu somni vital. Altres potser ens els trobarem en el top manta
venent productes a tocar a la sorra en aquest mena de pacte no escrit en alguns
municipis on es tolera aquesta mercat i
se situa on menys mal els ulls faci. Altres potser endegaran altres projectes
vitals més allunyats d’aquesta legalitat vigent que fem servir per segons
quines coses.
El que si que ha
triomfat és el Mundial de Rússia. En aquells moments en què hi havia
competicions de màxima rivalitat notaves una certa pau exterior perquè la gent
estava a casa o en bars seguint atentament cada jugada a veure com quedava el
resultat. Aquest és un dels mundials més atípics perquè s’ha produït resultats
totalment inesperats. Alguns dels grans van quedar eliminats a la primera fase
i altres que ningú apostava per ells doncs van fent a cada partit. Tothom té
clar que en un partit pot passar de tot. A vegades molta tècnica no serveix per
res per un equip que es tanca al darrera i només treu pilotes fora resistint
com autèntics numantins.
La gent anava
seguint el mundial. Abans com marcava la santa i pura Constitució cada fill del
seu país era un fidel seguidor dels seus colors, però ara amb tot això de la
modernitat es pot escollir. Llavors et pots trobar molts catalans animant a
Bèlgica o al Marroc i també a l’Argentina on juga l’estrella del Barça.
Durant tot l’any algunes administracions públiques i privades ens envien
per terra, mar i aire propaganda per anar a concerts, audicions, conferències,
fires, exposicions i quan mires la televisió local, que fa el que pot, veus que
són quatre gats i els polítics de torn. Tens clar que ara per ara la gent va on
li ve de gust. Alguns assisteixen a algun acte per quedar bé, però sinó hi ha
feeling la veritat és que ho ignoren bastant. Encara que el teu equip de futbol
que no és potser el que porta els colors del teu país jugui a milers de
quilòmetres de casa i no t’hagin enviat 3 tríptics sobre aquest esdeveniment tu
ho segueixes perquè t’agrada i aquesta és la base de tot plegat. No ens cal
crear vincles amb el nostre passat quan fa anys que s’han esborrat i la gent
vol el que toca ara. Potser ja tenim
empreses que es dediquen a contractar gent per omplir espais. Això serà molt
important de cara a les properes municipals, però ara per ara la gent té molt
clar allò que es porta tot i que sempre hi ha lloc pels nostàlgics i els amants
de la música de gralla que es mereixen el seu lloc, però possiblement el rock
tingui molts més adeptes. Llavors és qüestió d’anar temptejant perquè tothom
tingui la seva oportunitat, però intentant donar resposta a la demanda social.
Aquesta és la nostra realitat. grades buides als Jocs del Mediterrani i plenes
al Mundial de Rússia. La gent té molt
clar el que vol, però potser alguns polítics encara van una mica perduts sobre
les preferències dels seus votants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada