Una de les fites
de la festa major d’enguany és la celebració de les dues dècades de la baixada
de l’àngel del campanar. Molts encara recordem aquella gran festa que va quedar
immortalitzat en innombrables fotografies i vídeos d’aquells que volien tenir
la seva foto per a la història al costat d’un dels personatges vendrellencs més
populars que ens vigila des del seu privilegiat pedestal.
En aquells
moments la vila tenia una mica més de la meitat de la població que
l’actualitat, estaria al voltant dels 20.000 habitants que en les darrers dues
dècades ens hem afanyat a incrementar amb escreix.
Eren temps que el
municipi encara patia les seqüeles de les inundacions per un pont en el torrent
del Lluch que obstruïa del pas natural de l’aigua en cas de pluja en l’interior
de la comarca. Va arribar el 10 de maig del 2000 i el poble va dir prou.
S’havia acabat la paciència llavors ens vàrem posar a treballar en el tema i es
va eliminar aquest pont.
Eren els temps en
què encara hi havia bipartidisme. Els uns s’encarregaven de manar al consistori
i els altres els tocava l’oposició i anar fent fins les darreres eleccions
municipals que va convertir el consistori en un poti poti electoral amb moltes
possibilitats. Llavors els clàssics veien que el pastís perillava es va unir
per fer front a les noves corrents que els podia trencar l’equilibri
consistorial potser heretat de l’època carlista amb les dues cares
presumptament antagòniques, però com s’ha demostrat actualment era la mateixa
amb uns retocs en la imatge.
Ara tots aquests
mini vendrells que estaven aquí i allà s’han fet forts i tenen un grau pes
específic que en aquells dates eren testimonials.
Hi ha coses
bàsiques inamovibles com els trens a Barcelona per la via de dalt hora que no es poden perdre així com així i
les hem de conservar. Per dins el terme municipal ens passa l’alta velocitat,
però que aquesta pugui tenir parada haurem d’esperar una nova baixada del
campanar. També hauran de passar un temps per saber si estem al Penedès o al
Camp de Tarragona. Ara estem a mig camí de tot arreu i encara no hem aclarit
cap on ens hem de decantar. Potser es massa aviat.
Moltes coses
també han canviat en el món de la cultura. En aquest segle hem vist com l’embarcada
acollia un seguit de balls populars que donen vida a la festa major i a la
societat vendrellenca. En altres anys només teníem els diables, sardanes, algun
animal de foc i no gaire gran cosa més. L’embarcada ha estat un revolució en
aquest camp. En la darrera baixada els Nens es discutien tenien com a fita un 4
de vuit que es resistia. A hores d’ara la plaça Vella ja ha viscut castells de
nou de la colla local que ens cal consolidar que potser serà el més complicat.
Tenim Escola
Oficial d’Idiomes amb dues llengües. Seguim en peu demanant que algun dia
l’Escola de Música Municipal pugui atorgar la titulació oficial. Sembla que ho
tinguem a tocar, però la cosa a resisteix. Aquest també seria un bon
reconeixement al Mestre que sempre el tenim a la boca en segons quins àmbits.
Ja tenim orgue nou, però ara ens falta omplir l’església en els seus concerts.
Tot arribarà. Haurem d’esperar que els concerts d’orgue siguin tan populars com
els de Txarango que ja han passat per la vila. En molts concerts la gent encara
es queda a la barra passant del grup que toca. Això és típic del Vendrell.
Ara estem immersos
en la festa major i seguim practicant el copiar i enganxar un model de fa uns
anys tant pel que fa al nucli de la població com a les platges que tenen un
programa que amb el pas dels anys es va actualizant en les dates i ben poca
cosa en els actes.
Hauríem de tornar
a baixar l’àngel i li podríem preguntar com hauria de ser la festa major
d’aquest Vendrell de quasi 40.000 habitants?
Potser ens apuntaria si mai tindrem el nucli antic unit urbanísticament
amb les platges? Ens podria suggerir si mai tindrem actiu aquell edifici de la
plaça Nova on havia estat el pla de Barris?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada