En aquestes
setmanes del mes d’agost és un dels punts més alts del calendari anual de
concentració de turistes i segons residències als nostres barris marítims: Sant
Salvador, Coma-ruga i el Francàs. En els dies laborables encara hi ha un petit
marge de maniobra, però en els dies festius i els de pont quan el calendari ho
aconsella se supera el límit amb escreix.
Llavors ens cal
donar un cop d’ull especial a aquests punts àlgids del calendari que també
acostumem a trobar en la part final de
la Setmana Santa si el temps acompanya.
Ara és el moment
de veure que és el que ofereix el vessant marítim de la nostra vila a tota
aquests visitants puntuals que durant uns dies o setmanes s’estableixen a casa
nostra. Potser estem parlant d’una població total del municipi en aquestes
dades que pot superar les 100.000 persones triplicant les persones censades
habitualment en tot el municipi.
Els contenidors
de les platges brillen excepte en la seva gran majoria per la seva absència. En
alguns punts resisteixen els de rebuig que acompanyen tot l’any en aquests
barris costaners, però els de recollida selectiva se’ls ha de buscar en els
seus llocs habituals de tot l’any, quan molts dies en aquests zones habitades
hi viu una ínfima part de la població d’aquestes setmanes concorregudes.
En la neteja de
carrers, doncs se segueix el mateix exemple. Veure un escombriaire és una cosa
més propera als fenòmens paranormals que no pas a una realitat que es repeteix
cada any fora del passeig marítim. Algunes voreres volen seguir sent una clara
representació de la natura salvatge mediterrània i deixen créixer les herbes en
tota llibertat i autonomia sense un control clar sobre la seva evolució
natural.
Un altre element
important és quan marxa la llum elèctrica de la via pública o fins i tot com va
passar aquest passat dissabte que ho varen patir alguns habitatges de la zona
de Sant Salvador, potser la xarxa elèctrica actual no aguanta aquest volum de
consum.
Després tenim
elements que marquen la nostra personalitat. Per una banda, un dels temes
d’aquest estiu és aquell bonic element estètic que creua la Riera de la Bisbal,
però que encara no es pot utilitzar. Potser en el proper any ja tindrà un ús
raonable, però a hores d’ara és una part artística del nostres horitzó més
proper.
Per donar més
moviment en aquests espais tenim aquesta mena de dialèctica entre la policia
local i els manters. Un joc on cadascú porta a terme el seu propi rol. Alguns
cops la cosa s’anima, però en la majoria dels casos cadascú ocupa la seva part
del terreny. Controlar això per un ajuntament és impossible i encara que hi
posis molts agents uniformats per què és vegi la pressió policia segurament hi
ha zones del terme amb necessitats més urgents que no pas posar fitxes en
aquesta partida d’escacs que sempre acaba en taules o en algun decomís puntual
amb més intensitat acompanyat d’algunes
fotos als mitjans de comunicació, però al dia següent torna a començar la partida que mai s’acaba.
Enguany a part dels vigilants privats tenim dues fitxes noves que són els
gossos ensinistrats. Però tot segueix igual.
On abans hi fèiem
revetlles nocturnes i hi aparcàvem cotxes, ara no ho podem ni trepitjar perquè
és una reserva natural que està allí per conservar el nostre litoral. Un petit
grup de banyistes reivindica un petit espai d’aquesta zona com a nudista i quan
correspon ho posen en pràctica. La vida és així no pas com ens l’han volgut
ensenyar durant massa segles. Tot això sempre amb el rosari a les mans perquè
no es faci malbé cap element dels que porten les aigües residuals de la zona de
la platja a l’estació de bombeig de l’interior de la comarca llavors és quan
s’alcen les alarmes com quan una tempesta inunda les zones clàssiques d’aquests
barris.
Uns barris
deixats de la mà de Déu que han de rebre una bonica subvenció per arreglar una
petita part històrica d’aquesta zona, però que no afectarà als problemes
endèmics d’aquests barris excessivament ignorats històricament pel poder local. Aquest és el motiu per
aquesta plataforma veïnal que vol concórrer a les properes municipals. A veure
que passa. Sort en tenim de natura que ens enriqueix les nostres platges que
nosaltres ja hi fem front amb infrastructuctures perjudicials per la nostra
costa com el port de Coma-ruga que fa més nosa que altra cosa. Per acabar amb
una pregunta clau que més d’un s’hi troba, ¿ja tenim els suficients
professionals mèdics per atendre aquests visitants que si que volem per omplir
les nostres butxaques? Sant Salvador, Coma-ruga, el Francàs també existeixen
així com l’Associació Ferroviària de Sant Vicenç de Calders on hi viuen durant
tot l’any més de 100 persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada