Veiem que la cosa
no prosperava i un dia ves per on veiem que el nou delegat de la Generalitat al
Penedès recau ni més ni menys que en la figura de l’alcalde de Vilafranca del
PenedèsPere Regull, un polític que no conec personalment però per normes
electorals és l’actual alcalde de
Vilafranca del Penedès. Una mica el cap i casal de la Vegueria del Penedès que
comença una mica més amunt del Vendrell i acaba una mica més enllà de l’Alt
Penedès.
Evidentment
alguns polítics de Vilanova també reclamen la capitalitat d’aquest nova divisió
territorial catalana per ells. Estan en la seva lògica.
En aquest
repartiment del pastís com sempre ha passat, el Vendrell que està al mig de tot
arreu i no acaba d’estar mai enlloc. En aquest tema tampoc ni té poder ni ha
perdut el temps en reclamar aquest capitalitat. Pel que fa al Garraf és una
comarca que té els suficients recursos per viure a banda del Penedès i tenir la
seva pròpia política potser a vegades més vinculada amb el Bages que no pas amb
Vilafranca del Penedès.
Crec que per un
repartiment mínimament equilibrat d’aquests càrrecs institucionals perquè s’ha de veure les competències reals que
tenen. Fa 100 anys tenien un
significat, però avui en dia ha perdut molt de la seva utilitat real aquests
càrrecs haurien de quedar més ben repartits en el territori. No és gaire normal
que el president de la pubilla del Penedès sigui el seu delegat, perquè més
aptes o menys inspirats només a l’Alt Penedès hi ha altres 26 pobles amb els
seus polítics que segurament molt contents estarien d’ocupar aquest càrrec. Ja
no dic res del Garraf o del Baix Penedès que també tenen els seus polítics. Si
apurem la cosa jo crec que dins l’Ajuntament de la capital de l’Alt Penedès hi
ha 20 polítics més per ocupar aquesta responsabilitat. Potser a algun no els
hagués fet gaire gràcia perquè estan per altres divisions, però segurament la
majoria del consistori també ho haguessin agafat amb il·lusió i alegria.
Potser al final
hem de ser realistes i hem de pensar que l’elecció d’aquests càrrecs només
respon a criteris polítics per ocupar més espais en els mitjans de comunicació
i sigui una plataforma per revalidar el poder en les ciutats més grans. Una
política similar la practiquen al Vendrell amb el consell comarcal que només
tenen presidents de les dues localitats que menyss el necessiten com són El
Vendrell i Calafell, encara que actualment no coincideix amb l’alcalde de la
capital de la comarca. Alguna cosa hem avançat en aquest llarg camí.
Ara estem en
aquest llarg camí que és el “Procés” i si mai arriba que Catalunya és
independent que encara sembla ser que costarà una mica, el següent pas es
trencar el centralisme de Barcelona i
tot seguit el de les comarques sobres el pobles petits. Després de desvincular
Barcelona de Madrid, toca les capitals de comarca de la Ciutat Comtal i tot
seguit els pobles de la seva capital de comarca.
Hi ha alguns
municipis com la Bisbal del Penedès que sembla ser que han fet una feina
exemplar en el seu territori posant en funcionament una nova manera d’entendre
el municipi i sempre estarà en segon terme perquè ves per on no és capital de
comarca. Altres com el Vendrell que fa més mig segle que es dedica al copiar i
enganxar té alguns privilegis que no es mereix com podria ser Calafell que la
veritat que molts cops actua com a autèntica capital de comarca davant la
immobilitat del Vendrell.
Aquests són
petits detalls que s’haurien de tenir en compte i més en aquest camí cap a la
llibertat d’un poble perquè quan veus aquestes practiques dels qui han de ser
els nostres garants i salvadors potser val més que engeguem un altre camí
perquè ben aviat tornarem a tenir el mateix problema actual però a petita
escala.
Potser la solució
és la que ja han practicat alguns polítics de dins del Baix Penedès que s’han
presentat al Vendrell. Només per això ja tenen mitja carrera feta davant els seus
rivals que estan en pobles que no són capitals de comarca. Potser aquesta és la
solució més practica, però aquest centralisme obsolet no beneficia a ningú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada