Un optimisme molt sospitós

Un dels candidats a l’alcaldia el municipi ha començat ja la seva campanya electoral de manera suau, però està allí a les xarxes socials i intentant traient el màxim possible el cap per algun mitjà perquè és vegi i arribi al seu missatge a més gent millor dels seus votants.

Evidentment, aquesta candidatura ha d’anar acompanyada d’un slògan, d’un propòsit que emmarqui una mica els 6 mesos que tenim per endavant. Aquest cop l’adjectiu triat és “optimista”. En aquest terme es  poden resumir moltes coses que queden incloses dins el seu ampli context, per altra banda també sembla que hem aparcat una mica altres propostes que en les darrers dècades s’han fet populars com “El Vendrell que volem”, “el Vendrell de tots” “ Una vila per viure”. Obvie’m aquestes històries que formen part del nostres passat electoral i anem a posar un somriure a la nostra vila.

Si mirem les estadístiques d’atur, fracàs escolar i renda per càpita no les podem incloure dins aquesta etiqueta optimista, però aquest objectiu ens amaga totes aquestes dades dins d’una calaixera on durant uns mesos no hi podem tornar i hem de cercar tot allò que ens fa feliços per viure en aquesta vila al mig de tot arreu.

El nostre optimisme segons la propaganda pot basar-se en què a la propera legislatura tots aquests serveis que tenim externalitzats a altres empreses com la recollida d’escombraries, la neteja de carrers, el manteniment de parcs i jardins, el servei municipal d’aigua ja no ens quedaran excessivament curts per a les nostres necessitats La sensació és que en alguns d’aquests casos com la neteja viària, hi ha uns carrers que estan molt nets, però en altres els veïns celebren amb cava el dia que veuen un escombriaire, sort de les pluges intenses que posa al seu lloc les fulles que ningú recollirà.

Hi ha alguns temes interessants que s’han de repassar per conèixer el seu estat vigent. Un  és el tema de la illa de vianants que fa anys que es parla de la segona part del Dr. Robert és una ampliació que ja fa pressupostsos que es demana i encara està pendent de fer. Suposo que haurem d’esperar a les eleccions municipals perquè aquest tram d’aquesta cèntrica via passi a formar part definitivament de l’illa de vianants.

Torna a apostar per la logística per treure aquesta comarca de la situació preocupant d’atur. Realment val la pena malmetre el cor de la comarca per ficar grans naus on treballin quatre “toreros” i un parell d’administratius? El nostre futur no passa en destruir el territori a qualsevol preu. Ja som una comarca trinxada gràcies a les vies de comunicació de tot tipus que ens passen i de moment encara hem d’esperar una hora per al proper tren en la línia entre el Vendrell i Barcelona. Si som agosarats i anem a l’estació de Sant Vicenç de Calders, per tenir la cosa una mica millor doncs sinó hi vas entre les 6 o les 7 del matí has de passar per una zona que està en estat mig salvatge amb unes escales que el dia que plou resulta  més arriscat que pujar al Pedraforca. Els terrenys no són municipals, però entre els uns i els altres la casa sense escombrar.

Potser si que ens interessa que d’una vegada per totes es netegi la zona del Balneari de Coma-ruga que allò està en franca decadència, però tots hem de recordar que en aquesta zona per sort o per desgràcia hi viuen gent i quan cauen 4 gotes allò sembla un estany per recordar els seus orígens. Solventar aquesta problemàtica a hores d’ara és una tasca de milions d’euros, però encara que tinguem un espais rescatats de l’oblit les persones que viuen en aquesta zona continuaran tenint els mateixos problemes que fins ara sense que es vegi cap solució a mig o llarg termini.

Si hem d’arreglar el Vendrell primer hem de ser realistes i després ja en parlarem. Precisament aquest no és el municipi ideal per anar d’optimistes perquè fins que no siguem conscients de la nostra problemàtica real, no la que surt a l’endolcit programa de la televisió local Per què? de la televisió local, no en podrem sortir.