Qui va al teatre a casa nostra?

Aquesta és la gran pregunta que s’ha de resoldre. Saber qui és el perfil de persones que compliran els nostres teatres i auditoris. Llavors a partir d’aquí hem de treballar per potenciar que aquest públic fidel no deixi les seves obligacions vilatanes i ens ompli sempre totes les funcions que portem a terme.

Algun ajuntament de casa nostra ho té molt clar i sap que les padrines a partir dels 60 anys són les que compliran aquesta tasca social i cultural en el seu municipi. Llavors hem d’afavorir aquest públic necessari. Com ho hem de fer per treballar aquest sector social? Primer de tot, tot i tenir pàgina web en funcionament que et permet vendre entrades online hem d’obrir la finestreta un parell o tres de dies abans que a la xarxa perquè la gent que vulgui comprar l’entrada en persona ho faci. No sigui que faci dues hora de cua i algun espavilat internauta li hagi furtat la primera fila, doncs res de res. Després d’aquesta  onada de compradores compulsives davant  les oficines del teatre ja es podrà adquirir per la xarxa. La segona fase és aplicar grans descomptes amb tres o quatre espectacles de la temporada a la butxaca. Si et muntes una programació trimestral mínima d’una cita per mes pots aconseguir que tot et costi a meitat de preu. La programació es variada i encara que no porti cap actor mediatic català gaudeix d’una àmplia oferta amb música, dansa, rock i comèdia, una mica de tot i de qualitat sense caure en el reclam televisiu com es veuen obligats altres ajuntaments que els costa molt omplir aquests espais públics.