Entre els uns i
els altres s’han repartit el pastís polític de les darreres dècades a casa
nostra. Els d’aquí, els d’allà i els de més enllà es trobaven de tant en tant i
parlaven de com marcar el present i de com dissenyar el futur i tantes altres
coses.
Ara resulta que
tots aquests polítics que han format part d’aquests partits s’han tret de la mà
això del Penedès Marítim per reclamar un seguit de millores en el tema de
comunicacions, peatges i altres herbes d’uns temes que fa anys que el
territori reivindica. Una reclamació a
la que sempre han donat l’esquena des de les altes esferes del partit al servei
dels poders fàctics. A sobre tenen el sant valor d’agafar la bandera que aquí estem molt mal tractats.
Llavors jo em pregunto si en aquestes trobades de partit no parlen de coses del
terreny que afectin a la població? Cada dia tinc més clar que en tots aquests congressos i trobades es dediquen a fer literatura política que
després et vendran en còmodes terminis en els mitjans de comunicació
subvencionats amb anuncis oficials.
Evidentment tota
aquest moviment d’aquest territori ubicat entre Barcelona i Tarragona que va
sorgir com el capuccino va tenir el suficient temps per fer una foto i la cosa
segurament es quedarà aquí, fins a la propera cita davant els mitjans de
comunicació. És temps d’eleccions i de posar-nos al costat del poble, després
ja farem segons ens marquin les directrius del partit no sigui que se’ns acabi
el modus vivendi de la política.
La història de
tot aquest moviment no em preocupa el més mínim perquè la majoria de votants ja
coneix quin peu calcen alguns polítics, llavors aquest tipus d’actuacions només
fan que confirmar les seves sospites.
Però a resultes
de tot això, la gent no es tonta com molts estadistes es pensen i quan han de
votar, si és que ho fan perquè cada cop la gent passa menys per les urnes a
mostrar la seva opció resulta que guanyen partits i formacions que ningú vol
perquè són d’extrema dreta i fan servir un llenguatge demagog, sexista, racista
i el que tu vulguis, però no és més que la resposta social a aquesta política
que no porta enlloc i només vol mostrar la cara bonica de la societat quan la
realitat malauradament ens obliga a compartir les dues versions.
Cada dia els
mitjans de comunicació tenen un camp d’actuació més petit i gràcies a les
xarxes socials et pots trobar un periodista o similar darrera de cada smartphone.
Aquesta és la nostra realitat i si abans pels mitjans oficials potser no sabies
que hi havia una onada de robatoris de bicicletes en algun barri de la
localitat, ara potser et pots assabentar d’això i de mil coses més que abans
només podries sentir en el millor dels casos a la cua del pa.
Ara els
ajuntaments estan contractant a tothom qui poden per demostrar que es preocupen
per fer minvar l’índex d’aturats de la població quan en la gran majoria de
casos no són ni diners seus sinó que alguna entitat de fora aboca uns quants
milers d’euros que el consistori només gestiona amb més o menys encert buscant
a uns perfils que et venen molt marcats per la subvenció demanada. Evidentment
a la resta de personal de la casa només se li ha de donar el mínim possible
perquè aquests només ens porten problemes davant els mitjans de comunicació i
ens donen una mala imatge. Si a una persona amb responsabilitat se li pot fer
un contracte d’auxiliar administratiu no se li farà pas de tècnic, la resta de
diners ja els invertirem en botifarrades que sempre ajuden a recuperar molts
vots en el sector majors de 60 anys.
Els polítics es
pensen que com més surten a les fotos rebran més vots, jo crec que aquesta
impressió arriba a un nivell que provoca l’efecte contrari perquè l’elector ja
sembla que convisqui amb aquell candidat i opta per una altra perfil totalment
aliè a la seva vida diària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada