La realitat de l'Escola Teresina Martorell

Aquest és un escrit de Roser Catà Marlès i que comparteixo plenament.

La setmana passada va sortir la notícia que el Departament d'Educació ha decidit que el curs que ve l'escola Teresina Martorell del Vendrell serà un institut-escola. Molt bé. Un institut-escola al Teresina Martorell. Ho he hagut de llegir unes quantes vegades per creure-m'ho. El curs que ve vol dir d'aquí a poc més de mig any. Mig any per repensar i reformular un projecte educatiu. Mig any per informar i convèncer a les famílies. Mig any per reorganitzar el professorat. I tot això amb les preinscripcions pel nou curs a tocar.
Calia? Calia tanta precipitació en una cosa tan delicada com és l'educació? I més tractant-se de l'educació d'una part molt vulnerable de la població? Segons tots els principis pedagògics, no són els més vulnerables els que hauríem de tractar més bé?
Un infant que va a l'escola Teresina Martorell és, bàsicament, un infant amb pares d'origen marroquí, que viu als pisos Planes del Vendrell, que per veïns té només altres nens i nenes de famílies d'origen marroquí, que no conviu amb infants catalans ni castellans perquè no fa futbol ni bàsquet, no va a l'escola de música ni canta a la coral, i no participa a la festa major perquè es passa l'estiu al Marroc convivint amb altres nens marroquins.
Un infant que va a l'escola Teresina Martorell necessita amb urgència marxar a fer la secundària a un altre lloc. I no perquè els professionals de l'escola no facin bé la seva feina, sinó perquè l'escola és la continuació del gueto del seu barri. Aquests nens i nenes tenen la urgència de marxar per poder conèixer altres realitats. Adolescents amb unes altres perspectives, barreja d'interessos i de possibilitats, horitzons més amples, llocs més grans i més diversos, més varietat de professors amb qui s'hi puguin vincular. I ara, després de passar-se nou anys envoltats d'ells mateixos, però només d'ells mateixos, els volem allargar el tancament quatre anys més? Això ho fem per ells? De veritat?
La fórmula d'institut-escola és, segurament, una bona fórmula en molts aspectes. Però no tothom necessita el mateix. I les circumstàncies del Teresina Martorell fan pensar que allargar l'escolaritat allà és condemnar-los a l'aïllament.