dijous, 14 de febrer de 2019

La realitat de l'Escola Teresina Martorell


Aquest és un escrit de Roser Catà Marlès i que comparteixo plenament.


La setmana passada va sortir la notícia que el Departament d'Educació ha decidit que el curs que ve l'escola Teresina Martorell del Vendrell serà un institut-escola. Molt bé. Un institut-escola al Teresina Martorell. Ho he hagut de llegir unes quantes vegades per creure-m'ho. El curs que ve vol dir d'aquí a poc més de mig any. Mig any per repensar i reformular un projecte educatiu. Mig any per informar i convèncer a les famílies. Mig any per reorganitzar el professorat. I tot això amb les preinscripcions pel nou curs a tocar.
Calia? Calia tanta precipitació en una cosa tan delicada com és l'educació? I més tractant-se de l'educació d'una part molt vulnerable de la població? Segons tots els principis pedagògics, no són els més vulnerables els que hauríem de tractar més bé?
Un infant que va a l'escola Teresina Martorell és, bàsicament, un infant amb pares d'origen marroquí, que viu als pisos Planes del Vendrell, que per veïns té només altres nens i nenes de famílies d'origen marroquí, que no conviu amb infants catalans ni castellans perquè no fa futbol ni bàsquet, no va a l'escola de música ni canta a la coral, i no participa a la festa major perquè es passa l'estiu al Marroc convivint amb altres nens marroquins.
Un infant que va a l'escola Teresina Martorell necessita amb urgència marxar a fer la secundària a un altre lloc. I no perquè els professionals de l'escola no facin bé la seva feina, sinó perquè l'escola és la continuació del gueto del seu barri. Aquests nens i nenes tenen la urgència de marxar per poder conèixer altres realitats. Adolescents amb unes altres perspectives, barreja d'interessos i de possibilitats, horitzons més amples, llocs més grans i més diversos, més varietat de professors amb qui s'hi puguin vincular. I ara, després de passar-se nou anys envoltats d'ells mateixos, però només d'ells mateixos, els volem allargar el tancament quatre anys més? Això ho fem per ells? De veritat?
La fórmula d'institut-escola és, segurament, una bona fórmula en molts aspectes. Però no tothom necessita el mateix. I les circumstàncies del Teresina Martorell fan pensar que allargar l'escolaritat allà és condemnar-los a l'aïllament.


2 comentaris:

Mimi ha dit...

Gràcies per dir el que realment pensem

Joan Torrent Marcè ha dit...

Ja d'entrada no s'hauria de permetre que hi hagi escoles públiques monocolors. Això és un atemptat a la inclusió.