En aquesta televisió que cada dia hi ha més canals i amb una àmplia oferta
per veure coses de tot tipus i a totes hores a vegades sobten programes o fets
que fa que un nombre considerable de persones ho segueixin incondicionalment.
Fins ara teníem el futbol, algunes sèries i
concursos televisius que atrapaven als espectadors fidels davant de les
pantalles, però ara tenim un nou espectacle mediàtic, una nova farsa que ha
portat a 12 persones davant el tribunal a Madrid, alguns d’ells fa més d’un any
que estan a la garjola amb unes acusació més properes a la ciència ficció que
no pas a la realitat. Encara que sembli una ficció és una realitat amb final
suposat.
Són moltes les persones que ho varen seguint en la petita pantalla i en els
diferents programes que ho van analitzant al llarg de la jornada. Tampoc no
oblidem la importància de les xarxes socials i els comentaris espontanis que
s’hi van generant. Aquest és un tema de conversa molt utilitzat a casa nostra
que segur que guanya amb distància al temps i al futbol que són els clàssics
igual que les properes cites electorals que molta gent crec que veu de lluny
perquè ja estan saturats d’aquest tema.
Molts cops la
gràcia de tot aquest judici s’amaga en imatges, en petits detalls que amaguen
el secret de tot plegat i en comentaris de les diferents parts que formen part
d’aquesta obra de teatre institucional en què la majoria ja albirem per on pot
caure, però hem de deixar passar el temps i esperar que es confirmin les
nostres expectatives.
La nostra
societat viu dues realitats la que es veu al carrer majoritàriament per les
persones que hi viuen, prova d’això és la gran resposta que tenen les
manifestacions i concentracions que es fan a favor del Procés. Per altra banda,
hi ha una altra realitat virtual que és la que ens volen vendre alguns partits
i una mica els poders fàctics d’aquest Estat que cada dia està tenim més
qüestionat.
Aquests
visionaris virtuals d’aquest fet viuen inspirats en uns mitjans de comunicació
que tots coneixem amb unes muses i polítics dels quals tots sabem el nom i jo
crec que hi hauria plena coincidència.
El problema de
tot plegat és que uns tenen el poder i als altres només els queda la raó i una
Europa que comença a mostrar que ha d’anar al metge de capçalera perquè li
donin hora perquè necessita unes bones ulleres i un aparell per millorar
l’oïda.
Aquestes dues
realitats cada dia estan més lluny en l’espai físic. No es gens estrany que
dues persones parlin i sembla que utilitzin idiomes diferents, cosa que fa que
la comunicació cada dia sigui més complicada.
Tal com està el
sistema actual, això ha de portar al xoc de trens perquè no hi ha mecanismes
racionals que ho puguin arreglar, perquè la Carta Magna està pensada per no
tocar-la ni en broma, tot i que contempla els mecanismes per fer-ho, però és
més fàcil que el Vendrell tingui trens directes a Tarragona que no pas tocar
una coma d’aquest text immaculat que fa més de 40 anys que no pateix cap petita
variació important tret de les modificacions que ha sofert per obligació de l’interès
general.
Cada dia és més senzill
escoltar converses sobre els interrogatoris del Procés en un país que sembla
que tothom sigui també advocat i mil coses més. Evidentment les lectures poden
ser tangencialment oposades però aquí estan. Ara per ara tenim uns quants i
força llibres que parlen del tema i unes quantes cançons, si fóssim a Amèrica
ja tindríem acabada una pel·lícula i fins i tot una sèrie sobre aquest tema. La
programació d’una cadena televisiva catalana gira completament al voltant
d’aquest judici amb final esperat. A
veure com van els següents capítols. Alguns advocats de professió al veure com
treballen els seus correligionaris de la Meseta, es deuen posar mans al cap de
les barbaritats que diuen en aquest tragèdia vinguda a la realitat. A veure com
acaba tot plegat. Enguany pot ploure o no, però si volem estarem entretinguts
amb aquest judici i tot el seu voltant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada