En la nostra
història hem vist que al llarg dels segles sempre s’han creat com a mínim dos
bàndols socials. Fa anys eren els liberals i els carlins. Al cap d’un temps ens
vàrem trobar amb els republicans i els que franquistes. Més tard va venir
aquesta mena de partidocràcia que ens havia d’arreglar el món i llavors teníem
les esquerres i les dretes que eren hereves directes d’aquests moviments
històrics que ja trobaríem en l’època anterior a la vinguda dels romans.
Ara ens toca
viure la rivalitat entre groguets i els unionistes que és fruit del període
anterior, però en clau nacionalista. Arribar fins aquí no ha estat fàcil i ha
estat un cúmul de circumstàncies que han provocat que moltes persones es
posessin a un costat o altra d’aquesta dualitat. Hi ha partits o formacions que
naveguen pel mig de tot plegat i se situen en altres nivells com podria ser els
Partits dels Comuns, però això ha provocat que algun polític hagi saltat de la
formació o hagi reconduït la seva postura. Ara per ara toca això, potser d’aquí
uns anys tindrem els defensors de la Vegueria i els de les províncies
espanyoles tradicionals, però això anirà marcat pel temps.
A casa nostra la
cosa està bastant tranquil·la. Els groguets de moment tenen més poder de
convocatòria, però els altres estan allí tranquil.lets tenen més poder real i
que no els molestin gaire perquè sinó potser poden sortir també al carrer a demostrar
la seva identitat. La resta prefereix
mirar la televisió a casa, no volen més problemes. En les properes municipals
aquestes dues tendències s’hauran de trobar a les urnes. En alguns llocs, doncs
en diverses formacions i en altres punts en una llista unificada. Fins no fa
gaire els unionistes anaven bastant unificats, però els ha sortit els seus
radicals, però els groguets han tingut una mica de tot. A veure que passarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada