Si busqueu la
solució definitiva aquest problema nosaltres la tenim a través de la Relació de
Llocs de Treball (RLT) que ho arregla absolutament tot. Primer fem una mica
d’història de tot plegat, per això us vinc a dir que va arribar aquell moment
quan els polítics no sabien com arreglar la situació insostenible en el camp de
la gestió de personal que feia anys que s’arrossegava i que ningú fins el
moment havia volgut posar-hi mà d’una manera seriosa i coherent. Llavors només
varen tenir la brillant idea de
prometre una Relació de Llocs de Treball (Rlt) als seus treballadors.
Evidentment s’havia de fer per una empresa de fora perquè segur que sortiria
millor que no pas negociar al voltant d’una taula les dues parts: consistori i
treballadors.
Es van fer un
concurs i com passa a moltes pel·lícules de l’oest amb final previst només es
va presentar una candidatura per a aquesta ingent tasca de posar ordre i coherència en la feina i les retribucions
de més de 500 treballadors. El termini era de mig any per a portar a terme
aquesta missió que afecta a moltes famílies i persones. En un parell de mesos
farem l’any i encara queda bastant per fer.
Van començar les
reunions entre l’empresa adjudicatària per aquesta delicada elaboració, els
representants legals dels treballadors
i els representants escollits
pels polítics. Fruit d’aquestes trobades varen ser la relació de llocs de
treball puntuats segons uns barems molt estrictes amb un mínim marge de
maniobra per part de l’empresa adjudicatària d’aquest treball. Evidentment no
es podia moure ni una coma del manual que va ser lliurat el primer dia de les
trobades als protagonistes d’aquesta escomesa rellevant.
Es van acabar les
reunions. Vas acabar l’estiu. Van caure les fulles dels arbres. Va venir el nou
any i a hores d’ara a un no res d’acabar la legislatura ens trobem que la cosa
encara s’està coent a foc lent. Ningú sap res. Tothom calla. Hi havia una
partida al pressupost de l’any passat dedicat a compensar les modificacions
laborals provocades pel resultat d’aquest treball, però a hores d’ara ves a saber a què s’ha dedicat.
Per evitar que hi
hagi penes i tristors entre els treballadors des de bon començament es va
garantir que cap professional de l’administració cobraria menys del que
actualment percep de salari. A partir d’aquí tot és optimisme i alegria
esperant que algun dia s’obri la capsa i tots podem saber a quan equival les
puntuacions que vàrem donar el passat més de juliol durant 6 matins maratonians
de reunions intenses.
El resultat
d’aquest treball és una peça clau en un engranatge perquè tot funcioni, però
evidentment s’ha de fer amb el màxim de transparència i igualtat perquè el
màxim nombre de persones en puguin sortir satisfetes de tot plegat.
Durant molts anys
s’han posant pedaços aquí i allà per anar encarant l’ampliació de personal que
el creixement de la vila i les noves tecnologies comportava, però arriba un
punt que s’han d’agafar tots els elements que hi prenent i posar-hi ordre i
intentar encabir els que vinguin després perquè tothom tingui prou clar el lloc
que li toca, amb les seves tasques i el seu salari. Aquest és el principi bàsic
on s’ha d’edificar aquesta obra.
El problema de
tot plegat és que la legislatura ja ha entrat en la seva recta final i ben
aviat hi ha eleccions que ja estan esperant a la cantonada. Els actuals
responsables polítics intentaran passar de puntetes fent el mínim soroll
possible en els mesos que tenen per davant perquè encara que s’aprovi l’actual
Rlt, la gràcia de tot plegat és la seva aplicació. Aquest és un objectiu que perfectament et pot trigar
una altra legislatura.
Tal com està el
patí només ens queda esperar després de les eleccions i uns altres sis mesos
perquè els nous responsables es posin les piles i controlin una mica la nova
situació real i no tot allò que els hi varen dir de fora. També està la
possibilitat de tornar a començar un altre cop des de zero malgastant temps i
diners públics esmerçats perquè parts d’aquest document estan viciats i no
gaudeixen de la confiança d’una de les parts que intervé en el procediment, per
això abans que la paret quedi torta val més començar a fer els fonaments
rectes. Fins ara els polítics quan entraven en un consistori feien i desfeien a
la seva voluntat. Hi havia gent amb grans sous fent de conserge i al revés
depèn del color de torn i de les amistats. Això és una cosa que ha quedat
obsolet i quan un nou consistori ocupi
el seu lloc hauria de trobar una Rlt coherent que doni resposta a les seves
peticions i no pas un joc de fitxes mal guardades que pots manipular al teu
gust i arbitri. Si es vol que la cosa funcioni aquest és el camí. No cal estudis
que no serveixen per res ni grans promeses. Només cal una taula i parlar i
sobretot voluntat de negociar i no pas d’imposar com la majoria de polítics
entenen el verb negociar. La rlt al pas que anem també serà la solució
definitiva als peus plans. Esteu avisats. Aneu demanant hora que triga més que
especialista a l’hospital del Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada