Sempre s’ha
parlat que un dels problemes de l’esquerra és que hi havia molts partits i que
com a la dreta només hi havia una formació, ho tenien més fàcil. Ara la cosa ha
canviat perquè a la banda dreta de la política ja tenim com a mínim tres
formacions més o menys lluny del centre. En el fons són fills dels mateixos
ideals, però en els darrers anys han anat evolucionant. L’esquerra per la seva
banda tampoc té un panorama molt clar entre els independentistes i els qui
només defensen el dret a decidir i a partir d’aquí la cosa és ambigua, tampoc no
queda gairebé res clar.
Tot això està
passant enmig de la reducció dels partits tradicionals a una mena de serveis mínims i l’aparició de
noves formacions que sense tenir les coses gaire clares són ferms candidats a
veure com altres formacions sorgeixen de entre els seus fidels. Estem vivint
una mica el que passa a molts pobles que quatre amics poden muntar una
associació del que faci falta, doncs en la política, quatre espavilats poden
bastir un partit i amb les xarxes socials emetre la seva proposta on faci
falta. A l’hora de muntar una carpa potser ja hauran de buscar els serveis
d’alguna empresa per la manca de personal.
Jo crec que
moltes persones en el fons no tenen tan clar on està ubicat un partit o un
altre, simplement segons el seu líder, el missatge que intenten vendre pels
mitjans de comunicació i alguna cosa més seran els punts que decidiran el vot
de moltes persones en el millor dels casos.
També estaran les persones que sempre han votat a unes sigles i aquest
cop tampoc seguiran la seva estratègia fidel a uns colors. En el panorama
actual nacional no tenim líders de sempre, cada dos per tres tenim canvis i ja
no sabem qui mena aquí. Els mites llegendaris com el Jordi Pujol ja formen part
del passat. Ara estem amb polítics amb data de caducitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada