La nostra
històrica vegueria fins ara té tots els ingredients per estar en el núvol sense
que ens la podem descarregar per anar per casa. Tenim un president que
casualment coincideix amb l’actual alcalde de Vilafranca del Penedès que no és
la ciutat més poblada, però si on s’ha viscut més aquest sentiment de vegueria
perquè al Vendrell els cau una mica lluny i a Vilanova és una cosa que no els
afecta perquè tenen la capacitat de ser bastant independents en tot aquest món
polític de la vegueria.
Doncs amb un
president que només és honorífic perquè no té ni pressupost ni competències per
a fer res. Al Vendrell que quan hi ha eleccions ens fem els patriotes vàrem
cedir un dels nostres espais més nostrats com la Vil·la Casals perquè alcaldes
d’aquest ampli territori es fessin la foto oficial i també intercanviessin unes
paraules sobre les seves peticions i suggeriments davant el MHP Quim Torra. Ell
s’ho va anotar a la llibreta i endavant a per una nova etapa. Esperem que el
contingut d’aquesta llibreta arribi a bon port i algun dia la cosa comenci a
funcionar perquè ara per ara és una ficció total.
Fa anys i panys
era normal que hi hagués vegueries perquè la gent per anar a Barcelona podia
estar un dia sencer i un altre per tornar. Avui en dia si la Renfe ho permet,
que no és sempre, en un parell i mig d’hores pots anar i tornar de la ciutat
Comtal. Abans amb el temps que ara vas a Barcelona podies anar a la capital de
comarca i tornar a casa i poca cosa més. És evident que la gestió fos més
propera que no pas ara que amb els mitjans de comunicació, si no s’esgavella,
pots anar i venir en un temps força raonable. Ara no té sentit que hi hagi
tantes administracions que es van repartint la funció pública a bocins perquè
ningú es quedi sense cap bocí. No parlem de l’administració electrònica que no
crec que trigui gaire i en un no res podràs presentar una instància a
Brussel·les i en un no res tinguis una resposta en el teu correu d’entrada.
Actualment la
situació en aquest tros de la Península Ibèrica és bastant complicada, demanar
una Vegueria pròpia en termes reals és una cosa obsoleta. Molts dels nostres
veïns són fills de les rodalies de Barcelona i en prou feines coneixen on està
l’Ajuntament i poca cosa més. La seva agenda i espai on es mouen és molt més
ampli que no pas una trista vegueria que amb mitja hora de cotxe de la pots
creuar sinó trobes cap problema a l’autopista.
Primer de tot per
crear un espai comú s’han de crear vincles entre el seu territori. Tu no pots
recuperar una divisió territorial que fa anys que no s’aplica i tornar-la a
implantar d’un dia per un altre si la zona on ho vols fer no té conscienciació
real d’aquest àmbit. És com si als jugadors de futbol de cop i volta els
obliguessis a jugar segons la normativa del handbol. La cosa no quadra.
Darrera d’aquesta
feina que és lenta i no acaba ni amb una ni amb dues legislatures hi ha una
feina de formigueta molt consistent.
Primer de tot
s’han de començar a teixir lligams culturals en tot el territori des d’una
punta a un altra, elaborant estratègies
conjuntes on la majoria de municipis hi estiguin representats. Per exemple,
elaborar una programació de teatre i música entre tots els municipis i que tots
els centres estiguin en xarxa. Això que els ajuntaments encara no fan si que ho
fem molts de nosaltres que anem a Vilanova, Vilafranca i el Vendrell
indistintament si la proposta és interessant. Doncs això és un tema que
s’hauria de començar a treballar. De moment només hem fet el Carnaval en tres
municipis de la costa baixpenedesenca. Encara queda molt per fer.
Un altre dels temes interessants és el transport. Avui en dia és molt trist
que ni durant l’hivern ni durant l’estiu hi hagi un autobús nocturn que uneixi
aquests municipis. Abans n’hi havia un funcionava de Sant Joan fins la Diada de
Setembre. Doncs l’any passat ni això. Hem de començar la vegueria per baix i no
pas per dalt fent fotos boniques d’una cosa que només existeix en les
pel·lícules polítiques que ens volen vendre. Hi ha molta feina a fer i molts
cops no surt a cap fotografia, però si aquest ha de ser el camí doncs endavant
i sinó seguirem que cada poble vagi a la seva com fins ara s’ha fet i tots tant
contents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada