En el món de
l’administració pública hi ha un munt de realitats que es poden comprovar cada
dia fent la seva feina i ocupant el seu lloc de treball com ordena i mana una
relació de llocs de treball ben feta, però a partir d’aquí hi ha un munt de
fantasmes físics o espirituals que naveguen entre la realitat i la ficció de
cada dia.
Hi ha un ampli
estol d’empreses privades que no es tan gran i s’ho reparteixen en un o dues
per especialitat que s’encarreguen de tirar endavant tots els estudis que
l’administració demana per fer realitat els seus objectius presumptament
lícits. Avui en dia el paper ho aguanta tot i a partir d’aqui només ens cal una
mica de literatura econòmica per omplir amb fotos, estudis i estadístiques tot
el que faci falta. Aquest professionals tant et fan un estudi dels llocs de
treball, com una valoració dels polígons industrials de la comarca com un pla
d’excel·lència. Ells tenen molt clar que qui paga mana i ho vesteixen segons
interessos del manaire de torn que en comptes de posar fibra òptica als
polígons industrials li dóna més rendibilitat adjudicar aquest estol de
documents que sempre acaben en el millor lloc possible: un calaix. Dins
els consistoris et vas trobant aquestes persones fent la seva feina. De tantes
coincidència sembla que treballen per la mateixa empresa que tu, doncs
evidentment ho fan per una empresa privada amb un cost molt superior que un fet
per la casa, però no té tan de glamour com un de propi.
Dins el món de
l’administració també hi ha alguns salaris que han patit un increment que surt
fora de qualsevol ordre racional i justificatiu de sentit comú. En un moment
donat sempre queden els amics i no es pot quedar malament amb aquestes bones
persones que a banda de discutir la seva competència en el càrrec se’ls ha de
premiar pels serveis prestats a la causa. Persones que practiquen el bàsquet i
que estan disposades a oferir els seus serveis a canvi de mantenir o augmentar
el seu estatus salarial. En aquests dies convulsos se’ls acostuma a veure
practicant el bàsquet amb aquells equips que tenen possibilitat de jugar la
final de la legislatura definitiva. Aquests personatges són més inviolables que
la Sagrada Constitució Espanyola.
Una altra dels
coses màgiques dels consistoris són les dietes o sous encoberts que tenen
assignats per anar al ple, comissions informatives o reunions amb alcaldes de
la comarca.
En alguns
ajuntaments està tot preparat d’una manera que encara que només hi hagi un únic
punt de l’ordre del dia es convoca totes les comissions informatives i
evidentment el ple perquè tots els polítics cobrin el seu salari encobert. Si
un pensa que a l’agost no reben un ral perquè l’activitat dels òrgans
col·legiats és mínima, doncs es munta per allí al mig una comissió informativa
i al final de mes tots cobrar el mateix que en els mesos amb activitat política
i tothom es pugui pagar les seves vacances d’estiu. El que s’ha de fer que tots
els polítics cobrin un salari anual segons la feina i responsabilitat del seu
càrrec i es deixin de posar preu a l’assistència als diferents òrgans
col·legiats perquè al final sempre cobren igual.
Evidentment
al pobre treballador que entra de nou si el poden posar una categoria inferior
no li donen una de superior, perquè els treballadors de la casa està al final
de les prioritats d’alguns consistoris, excepte els amics i coneguts. Quan
l’automàtic salta llavors la part essencial deixa de funcionar correctament i
és aquí on sorgeixen els problemes amb una mancança de servei als ciutadans que
és el resultat d’una pèssima gestió.
Després tenim els
treballadors eventuals que ocupen càrrecs de confiança que és la solució
més clara a ocupar uns companys de partit que no han entrat amb els vots
rebuts. Aquesta és la postura més clara, perquè col·locar aquests personatges
com si fossin treballadors “normals” de l’administració té més delicte que no
pas reconèixer els càrrecs de confiança i tot és més clar i entenedor per a
tothom. A veure la propera legislatura quins miracles ens depararà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada