La vida és un camí
inesperat on quan ets jove et fan firmar hipoteques per 40 anys i no saps ni
que faràs demà. Et passes la joventut estudiant i al final t’agafaran perquè li
has caigut en gràcia al gerent i curiosament saps una mica d'anglès. Molts projectes en el
nostre futur i massa cops oblidem que només existeix el present perquè el
passat marxa molt ràpid de les nostre mans. Fem volar estels i un cop de vent ens
els porta per camins inesperats, busquem la frase de la nostra vida i aquesta passa
sense pena ni glòria. En canvi, altres moments imprevistos són compartits en al memòria
de moltes persones. La vida és un joc de malabars, de sorts i dissorts de
blanques i negres que a vegades controles i altres voltes tu ets el seu
objectiu. Tots caminem cap endavant, però la nostra realitat no sempre es ferma
i segura. A vegades en el camí trobem sots que ens posa la vida com a prova.
Moltes cops els veiem i podem fer una maniobra per sortejar-los, altres
vegades la realitat t’atrapa i t’has de
deixar portar pel destí que és el qui porta les regnes de tot plegat. Nosaltres
ho som tot i no som res, només un tros insignificant del món amb un DNI que ens
identifica, però també ens pot marginar perquè ens fa diferents als altres.
Jo he tingut la sort de
compartir alguns moments amb tu, no gaires perquè a vegades les realitats corren
massa paral·leles i els punts de trobada no són tan freqüents com haurien de
ser. Ets una persona que sempre he considerat
un artista, un poeta de la vida, una persona que estimava als seus i que
a molts cops es deixava portar pels seus sentits, per gaudir de la vida i dels
seus éssers més propers. Una persona sensible, propera, oberta que per herència
familiar es dedicava al món de les màquines, però que segur que ho havies
adaptat al teu tarannà tan humà. Fa un any va ser el darrer cop que ens vàrem
veure en un concert d’Obeses amb el teu admirat Arnau Tordera i després pe
acabar la nit amb els teus estimats Pastorets Rock en un concert a l’Horta
Lleidatana. Una nit amb l’Anna amb els teus sempre estimats amics i cosins. Un
regal que sempre tindré present en el record. Sempre et mantindré viu en el
pensament en aquella nit màgica amb música, parents i amics, un bonic regal d’aquesta vida, no? Vaig rebre la trista notícia
amb angoixa, amb tristor, però la vida sempre et permet una lectura positiva
dels fets. Has viscut amb intensitat i plenitud i el teu record quedarà ferm en
molts de nosaltres. Un cop molt difícil d’oblidar però sempre quedarà entre
nosaltres allò que tant sempre t’ha apassionat: la música i les rialles de
la gent. Ens trobem en el més enllà per
seguir compartint petites històries de la vida que omplen el nostre dia a dia
de raó de ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada