No és un problema ni de diners ni de dedicació, només voluntat

Tenim els consistoris constituïts, en alguns llocs la cosa ha costat moltes hores i durant aquestes tres setmanes d’àrdues negociacions ningú ha dit res ni s’ha vist cap polític implicat dient o fent alguna cosa que trenques el silenci còmplice. Tot s’anava cuinant a foc lent amb pactes més o menys interessats. Algun com el del Vendrell és una dosis de bona voluntat i una mica de literatura per adobar el plat, a altres llocs més complicats suposo que la cosa s’ha anat treballant fins el darrer detall no sigui que després és munti una moció de censura i hi hagi danys col·laterals.

De pactes a la comarca se n’han vist de tots colors una mica fins i tot inesperats com el de Cunit que ha fet un acord de cavallers entre els dos eterns rivals de tota la vida que han decidit treballar conjuntament, a veure que passa perquè tothom recorda les escenes entre la futura alcaldessa i el Daniel Coll que van posar el municipi a les primeres pàgines de l’actualitat fa uns 20 anys. Altres que no han sabut moure’s amb tanta rapidesa tot i guanyar en nombre de vots i escons s’han hagut de quedar a l’oposició perquè els hi han fet una mena pinça. També és el cas del pobre Magí Pallarès que ho ha intentat pel Senat i pel municipi i que s’haurà de quedar a l’altre costat del poder. Aquest fenomen també ha passat a  Santa Oliva, però sense les dimensions del líder local amb més triennis del Baix Penedès. En altres municipis com Bonastre hi ha una mena de pacte per tirar endavant el poble, però la cosa està, sembla des de fora,que està una mica a l’aire. A Calafell, l’única regidora del PP a la comarca ha decidit pujar al cavall guanyador i seguir governant amb la coalició que ha havia  pactat un govern amb certa seguretat.

A Albinyana i a Montmell doncs no passa res i la vida continua amb els nous batlles amb majoria absoluta en aquest mar de pau i amor fraternal. Un nou recent estrenat del forn i l’altre amb més experiència a veure per on pica, serà la Diputació, serà la Generalitat a veure que passa. La cosa no està gens clara perquè abans d’acabar l’any molt probablement tindrem que tornar a les urnes. Enguany ho fem tot i així podrem estar tranquils uns mesos més.

No fa gaire van ser les eleccions municipals i tots els polítics ens van enlluernar amb moltes promeses de tot color i dimensió, alguns quasi eren més pròpies de les cartes als Reis Mags que no pas d’unes municipals al maig, però ja està passat. Ja s’ha fet la feina i ara toca guardar una mica tot el programa electoral, no sigui que la gent  després pregunti sobre el seu compliment.

 Després de les eleccions els polítics ja s’han començat a oblidar de les promeses i aquí s’han fet els pactes que han volgut, evidentment sempre en favor del municipi. L’efecte del 155 alguns se l’han passat per la sola de la sabata.  Altres no han tingut més remei perquè quan han trucat les portes dels guanyadors resultava que el timbre ni funcionava i no han mostrat cap interès per veure qui era i que volia. Altres han quedat amb tots els partits per quedar bé, però des del bon començament ja tenien les idees clares i només han fet una mica de teatre de cara a la galeria.

Ara vindran les ximpleries de sempre que si uns tenen dedicació exclusiva altres mitja jornada i altres un 33% que ja em diran com és compta. Segons això cobraran els seus salaris, però el que predomina són les dietes per ple, junta de govern o comissió informativa. Algun d’aquests actes col·legials potser dura 5 minuts i poden cobrar cada assistent per aquests 5 minuts d’or més de 200 euros. Això és una vergonya. Només serveix per justificar un salari encobert a fi de mes. La gràcia és que tots cobrin d’una manera normal i no pas utilitzant estratègies que fan riure. No és un tema de calers sinó de voluntat. Els nostres governs a grans trets no cobren malament. Si algun cobrava anualment10.00 euros al consistori, doncs per un altre administració en rebia 55.000 i aquí pau i allà glòria. No és un problema de nòmina sinó que s’ha de fer d’una manera clara i no encobrir salaris amb dietes que et surten a 50 euros el minut en alguns casos. El  que han de fer els polítics es tirar la comarca endavant que ja toca. Deixar les capelletes i els amics, acòlits i compromisos i pensar per tots. A veure si és veritat, molta sort a tots i endavant, gaire pitjor no podem estar. A veure si almenys ho intenten i es deixen de tants estudis i informes que després sempre queden en res. Molt bona legislatura. A veure si el futur president del Consell Comarcal no és ni del Vendrell ni Calafell com hauria de ser, convertint aquest ens en una simple plataforma política.