Tradicionalment
en les administracions públiques i privades s’ha practicat una discriminació
negativa pel que fa als llocs de treball. Quan es necessita una persona
que faci les feines de tècnic el que s’acostuma a fer en un 40% dels casos es
buscar una persona amb el perfil adequat però a qui se li fa un contracte d’una
categoria inferior. Evidentment l’empresa s’estalviarà uns quants diners en
aquesta persona perquè cobrarà menys quantitat de la que li pertocaria si estes
adequada a la seva categoria. Aquesta és una de les estratègies del mercat per
abaratir l’apartat de personal. Un altre tema ja és la durada del contracte o
la versió màgica del contracte d’obra i servei que pot durar com a molt 3 anys.
Després està el món de les empreses de treball temporal que també pot donar
molt de si.
A l’igual que
passa en les empreses privades, en les administracions públiques es practica la
mateixa política per rebaixar uns diners la partida de pressupost que després
podran fer servir per campanyes d’intoxicació informativa municipal dient que
aquí tot és molt bonic i molt maco. Una practica que pot funcionar els primers
mesos, però amb el pas del temps acostuma a generar una lectura totalment
oposada a la seva intenció inicial i més amb les xarxes socials.
Durant molts anys
s’ha practicat aquesta política en moltes administracions. La porta d’entrada
ha estat per molta gent la tasca d’auxiliars administratius, però en realitat
la feina que feien en la majoria de casos eren d’administratius i algun cop
fins i tot hi havia tècnics mal pagats
La feina típica
d’un auxiliar administratiu no va gaire més enllà de fer fotocòpies, introduir
dades i agafar el telèfon. Avui en dia massa administracions practiquen aquesta
política, només cal veure el temari i les proves que han de passar aquests
auxiliars de l’administració per entrar al seu lloc i cobrar en el millor dels
casos 1.000 euros i fent des del primer dia una feina molt superior a la seva
categoria.
Per altra banda,
tenim els càrrecs de confiança que també formen part del nostre paisatge
laboral. Són persones que no han de justificar cap formació ni experiència i en
la majoria dels casos tenen accés a la informació rellevant que es mou dins un
consistori. Treballadors que pel seu nom indica només han de respondre per la
seva confiança amb la persona que els ha escollit. Aquests aprofitats de
l’amistat d’alguna persona o de favors prestats fàcilment cobren el doble com a mínim que un auxiliar
administratiu i no tenen cap responsabilitat directa sinó que respon el seu
protector polític.
Arreglar
l’administració privada és una cosa de resultats econòmics a final de mes o
d’any perquè evidentment si la cosa no funciona, al final l’invent ha de
tancar, però en l’administració pública podem duplicar el deute sobre pressupost
anual de l’administració en qüestió i no passa gaire gran cosa. El problema de
tot plegat és que en comptes de tenir tècnics en el consistori s’han de
contractar de fora i aquesta política els resulta molt més cara que no pas
tenir una plantilla potent de tècnics en el consistori on es podria pagar
perfectament els professionals que realitzen tasques de categoria superior,
però cobren el mínim marcat. Algun dia potser s’arreglarà, però amb els
secretaris i interventors interins que tenim a tot arreu que tenen el luxe de
fer de tribunal quan força ells no hi han passat mai, ho tenim molt negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada