Per molts anys amic de tota la vida, Miquel Cabrera

Avui fa 50 anys una persona que sempre he apreciat des de que el primer dia de la universitat ens varem seure junts en el mateix banc. Ens hem escrit moltes cartes al llarg de les nostres respectives vides fins que van arribar les noves tecnologies i llavors ens varm actualitzar. Aquell dia de 87 quan vam iniciar el nostre caminar per la vida universitària, no ens coneixíem de res i li vaig preguntar el seu nom i em va dir que es deia Miquel, com jo. Això ja va crear un vincle que encara no s'ha desfet i encara que durant anys no ens hem vist sempre hem mantingut un contacte. Ell ha estat una persona diferent que tenia molt clar el que li agradava i el que no, una persona gens convencional que sempre et podria sorprendre per les seves decissions. Les nostres vides han anat separades, encara que al final tots dos hem acabat treballat en un ajuntament encara que lluny un de l'altre. Per molts anys Miquel, no canviïs mai i de tu he après moltes coses i esperem que la vida ens segueixi reforçant la nostra amistat que un dia d'universitat per començar per atzar. Tots dos erem de poble i anavem  a la ciutat a estudiar allò que ens agradava. Ell agafava la línia de tren cap a Girona i jo cap a Tarragona, però per coses de la vida cada dia estem més popers físicament.