Hi havia una
vegada un poble que s’havia quedat sense la seva parella de gegants. Un hereu i
una pubilla que tenien gairebé 100 anys d’història. Sempre havien estat molt estimats
per unes generacions de vilatans que havien compartit amb ells cercaviles,
festes majors i altres esdeveniments populars.
Tota la colla de
cap-grossos de la localitat estaven molt tristos perquè s’havien quedat sense
companyia en les seves sortides festives. Tristos i desconsolats perquè
estaven orfes d’aquesta companyia tan
ben plantada. Entres ells es consolaven les penes per aquesta gran pèrdua.
Molts dels veïns i entitats del municipi van difondre a traves dels mitjans de
comunicació i de les xarxes socials imatges dels seus veïns enlairats per a
veure si els trobaven, però ningú va saber esbrinar on estaven. Els dies
passaven, els fulls de l’agenda anaven caient i ningú havia respost a la crida
que havia arribat a totes les bandes del país i molt més enllà de les seves
fronteres.
Un dia inesperat,
tot al sortir el sol una fotografia amb els entranyables personatges va inundar
les xarxes socials dels habitants de la ciutat, resulta que un veí que tornava
de bon matí a casa se’ls va trobar en un racó de la plaça Vella, contemplant la
buidor dels carrers a aquelles hores de la matinada. La gent quan va obrir el
mòbil i va veure aquella imatge en alguna xarxa social va anar amb el primer
que va trobar per posar-se a donar la benvinguda als seus veïns de tota la
vida.
Poc a poc s’hi va
afegir gent i més gent vinguda d’arreu per participar en aquesta rebuda
anticipada que la seva vila estimada els va donar sense cap tipus de
protocol ni programa previst, totalment improvisat.
La gent s’hi va
fer fotos. Tothom preguntava com havia estat la seva recuperació, però ningú
sabia dir res. La policia no parava de revisar
els vídeos de les cameres de vigilància escampades per lloc estratègics
del municipi i no van trobar cap rastre d’aquests tornada a la seva llar. Tot
era un misteri. El descobridor del miracle no parava de respondre a les
preguntes al seu voltant amb la mateixa frase que ell se’ls va trobar de sobte
quan tornava a casa pel matí i que no havia vist ni escoltat cap cosa estranya
per la zona.
Aquell mateix
matí els grups de cultura popular es varen posar d’acord per rebre els nobles
veïns tal com es mereixien. Llavors van acordar un seguit d’actes per al
retrobament oficial dels insignes veïns. La cosa ja seria a la tarda perquè a
aquelles hores val més que tothom anés a casa a dinar i es preparés per una
gran tarda farcida d’actuacions i mostres d’alegria. Quan tocaren les cinc va
començar la desfilada de tots els elements de cultura popular, entitats i veïns
del Vendrell per celebrar la recuperació dels estimats gegants. Tots varen
desfilar davant seu, ballant, cantant, enviant petons i abraçades simbòliques
per mostrar la seva estima per aquesta gran parella que configuraven un dels
símbols més estimats del municipi.
La festa es va
haver d’ampliar a carrers i places adjacents perquè l’espai no podia absorbir
les mostres de suport d’arreu que s’anaven apropant a aquesta cita popular.
Va ser un dia de
joia i de festa que ningú preveia i que va sorgir espontàniament de la gent del
municipi on tothom tenia molt clar qui eren els autèntics protagonistes de tot
plegat.
Quan tothom ja havia tornat a casa i els gegants estaven ben guardats a
la casa gran, en un dels arbres d’una cèntrica plaça del municipi hi va
aparèixer una nota escrita a mà sense signatura que deia “Us torno aquesta
estimada parella de gegants perquè des de que els tenia guardats al magatzem per
fer una broma i tornar-los per abans de la Fira no he pogut dormir cap dia per
culpa de la meva mala consciència”. Van passar els mesos i els anys i cada 23
d’agost se celebra la festa de la recuperació dels gegants vells del Vendrell perquè ells també tenen la seva pròpia jornada com altres entitats de
la localitat. Aquest és un conte amb un final feliç tal com ha passat en la
realitat per sort de tots plegats.
Benvinguts a la vostra vila Teresa i Salvador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada