Avui dia 12 d'agost una companya de facultat quan varem coincidir a la facultat de filologia de Barcelona fa 50 anys. És del mateix any que jo tot i que ens portem uns mesets. Aquesta és una d'aquelles amistats que tot tot i durar un curs en la mateixa classe més perquè varem anar per camins ben diferents sempre s'ha mantingut un vincle perquè érem dues persones amb uns punts en comú. Persones altes que formen part de l'sky line del moment que erem de poble i veníem a la ciutat a estudiar allò que ens agradava i ens apassionava. A ella li agradava el món anglosaxó i a mi el món àrab, però no passava res, sempre hi havia un moment per parlar una estona o coincidir a la biblioteca perquè els de filologia àrab teníem molt poca varietat d'horaris on escollir. Potser teníem una classe a les 8 del matí i l'altre a les 8 del vespre i clar per anar i tornar de casa no valia la pena, llavors feies relacions socials i vaig tenir la sort de coincidir al Marta a Hebreu, ella se seia a la penúltima fila amb les seves amigues i jo a la darrera amb els meus amics. Allí vaig descobrir que necessitava ulleres perquè no podia llegir bé la pissarra. Teníem de professora la filla de Pere Calders i la cosa era molt divertida i avui que fa 50 anys vull mostrar aquest petit gran record d'un curs que varem aprendre nocions d'hebreu que a hores d'ara no se ni on paren, però vaig conèixer gent que encara avui mantenim una bona amistat i que després del temps passat costarà oblidar. Una abraçada i per molts anys guapa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada