Després de mesos de no anar al cinema, ahir hi vaig tornar per veure una de les propostes més premiades dels Òscars que es pot veure en pantalla gran i aquí. Estic parlant de Normaland protagonitzada per Frances McDormand i dirigida per Chloé Zhao. Explica la vida d'una dona d'uns 50 anys que viu en una furgoneta als Estats Units i va d'una feina a una altra per guanyar-se la vida. Es un cant a les persones que practiquen aquesta forma de vida que és una minoria, però tenen els seus punts de trobada, protocols i altres sistemes comuns. La història del dia a dia sense que hi hagi ni un principi ni un final. La trama dura un any com hagués pogut durar una dècada. Va saltant d'un lloc a un altre i en les quasi dues hores que dura la peli, la veritat és que es fa una mica avorridota. Jo la recomano per veure a casa perquè si que té imatges xules, però tampoc és una cosa per tirar coets. Una mica decepcionat, la veritat.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada