Portem 423 dies en aquest món de pandèmia i similar, però de mica en mica les coses sembla que tornen a la normalitat. Aquest passat diumenge ja es va acabar el toc de queda i l'estat d'alarma i la gent pot sortir sense limits horaris. Hi ha llocs on es van concentrar la gent per celebrar-ho a partir de les 12 i ahir diumenge era el primer dia que es podia sopar en un restaurant fins a les 11 de la nit. De mica en mica anem sent una mica més normals, però la pandèmia encara no ha marxat i podem caure en les seves mans, però sembla que tot sigui una mica mes lleuger. Esperem que seguim endavant amb pas ferm i no tornem enrera.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
dilluns, 10 de maig del 2021
423 dies i una mica més normals
Portem 423 dies en aquest món de pandèmia i similar, però de mica en mica les coses sembla que tornen a la normalitat. Aquest passat diumenge ja es va acabar el toc de queda i l'estat d'alarma i la gent pot sortir sense limits horaris. Hi ha llocs on es van concentrar la gent per celebrar-ho a partir de les 12 i ahir diumenge era el primer dia que es podia sopar en un restaurant fins a les 11 de la nit. De mica en mica anem sent una mica més normals, però la pandèmia encara no ha marxat i podem caure en les seves mans, però sembla que tot sigui una mica mes lleuger. Esperem que seguim endavant amb pas ferm i no tornem enrera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada