Hem considero de la generació que no podia mai faltar un tros de pa sobre
la taula. Quan jo era petit evidentment el pa de pagès era el protagonista,
però amb el pas del temps de mica en mica la barra va anar assolint el seu
protagonisme a casa.
El pa sempre ha estat com un perfecte companya per a moltes coses des de
ous ferrat, fins a entrepans sucats amb pa i tomaca passant pels trossos de pa
en un bol de llet. Realment ha estat un elements indispensable en moltes cases
de la nostra cultura i gastronomia. A més en cas que la situació de la cuina i
els seus estris fos trista sempre tenies la solució en el pa que el podies
amanir amb una mica d’oli, vi o altres invents que tothom coneix.
Avui en dia hi ha dos grans grups de venedors de pa. Hi ha llocs on el pa
encara sap a pa de tota la vida. Uns establiments que encara són apreciats per
la seva clientela. En alguns llocs els compradors hi van un parell de cops a la
setmana i congelen el producte per a tota la resta de la setmana. Aquí és gaudeix
d’aquest pa que pot estar quasi una setmana tombant per la cuina sense perdre
les seus trets principals i sense estar més dur que una pedra. Per altra banda,
està el pa de compromís on aquest ha perdut la seva gràcia gust i només té un
paper simbòlic, però pels amants del pa de tota la vida és com una greu traïció
als principis bàsics. A vegades no tens alternativa que caure en aquests
productes sense essència ni sabor per manca de previsió o càlcul. El pa és un
dels grans protagonistes de la història gastronòmica d’aquest país i un
complement clau per copsar el gust a altres sabors. Hi ha encara autèntics
“panarres” que lluiten i defensen la seva essència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada