Portem més d’un any immersos en una pandèmia que els fills, pares i avis de
la nostra generació no havíem vist mai. Tot i que jo prenia les mesures
pertinents per evitar el contagi del covid al final vaig caure en les seves
mans i em va tenir 104 dies hospitalitzat, 27 dels quals entubat i inconscient
dins la Uci. Van ser uns dies molt durs per diferents raons entre ells per la
impossibilitat que els familiars em fessin visites durant les primeres setmanes
a l’hospital seguint els protocols de sanitat. En aquests moments es quan els
més propers estan més pendents de les trucades telefòniques que algun metge al
llarg del dia fa explicant l’evolució del pacient en les darreres hores. Evidentment
el covid no és una enfermetat coherent. Potser avui avançaves quatre passes
endavant i al dia següent tiraves tres passes enrere sense una causa clara i
evident.
El covid és molt dur per a les persones que el pateixen i per als familiars
i amics perquè t’aïlla totalment del món. Molts cops afecta a més d’una persona
de la bombolla familiar. Alguns cops pots arribar a intuir per on ha vingut el
bitxo, però moltes altres vegades és una cosa que et trobes sense haver
comprat, a priori, cap número de la loteria. Cada pacient viu tot el procés del
covid diferent de la resta. Hi ha gent asimptomàtica i altres que han perdut la
vida sense una raó amb certa lògica perquè depèn de molts factors que
decideixen el desenllaç final. Vull aprofitar aquestes ratlles per agrair a tot
el personal dels hospitals on he estat: Hospital Universitari Joan XXIII,
Hospital del Vendrell i Hospital Santa Tecla de Tarragona pel bon tracte rebut
i la seva atenció. Val a dir que en tots aquests centres en plena normalitat
funcionen uns serveis bàsics i es nota una clara manca de personal per arribar
a tot arreu. Aquest esport de tirar del xiclet que practiquen els seus
professionals algun dia es pot tornar en contra de tots i la societat en
general en sortirà perjudicada. Fan una gran tasca els nostres sanitaris i és
molt trist que els responsables polítics
no la vulguin reconèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada