dilluns, 7 de juny de 2021

Més enllà de la raó


 

 L’esser humà i el seu poder racional acostuma a tenir uns límits més o menys marcats per l’experiència i els resultats, però sempre hi ha uns reptes que queden fora de l’abast humà empíric. Llavors entrem en el món de la fe que ens pot portar molt més lluny fins a llocs insospitats. Durant aquesta pandèmia s’han tornat  a veure força ciris en les nostres esglésies i capelletes d’aquelles persones que apostaven per la fe per aconseguir unes fites que no estaven assegurades pels mètodes tradicionals del saber humà. En la nostra existència crec que inclús els més ateus tenen un racó en el seus sentiments que va destinat a l’esperança irracional. Alguns segueixen la fe en alguna de  les religions que tenim a casa nostra. Altres aposten per la mare naturalesa que també manté uns poders que encara s’escapen al saber humà. Altres prefereixen dirigir les seves peticions al firmament. També podem trobar aquells que confien en algun amulet heretat dels seus avantpassats que sempre els ha portat sort en els episodis més arriscats de la seva vida. N’hi ha per a tots els gustos i tothom pot escollir aquell que li escau millor.

Des de sempre se’ns ha volgut educar perquè féssim de la por un dels elements que ens marqués en la nostra vida i ens portés pels camins planers que trobem en la vida i no arrisquéssim per viaranys plens de matolls i senders incerts perquè la fosca dominava el seu recorregut.

La societat vol que tinguem por de moltes coses, per això ja es van inventar les assegurances de tot tipus i el servei de manteniment de les llars per saber on recórrer quan alguna llum fa pampallugues.

Nosaltres que som molt conscients dels nostres límits i d’algunes males passades de la vida sempre tenim un lloc per a les promeses. Quan toca pujar a Montserrat a peu perquè el nostre equip predilecte de futbol guanya una lliga que va començar amb mal peu. Quan després de sortir d’una greu malaltia es fa fer unes misses a un sant per donar gràcies per aquella sortida favorable després d’un temps ple d’incerteses.

Hi ha moltes persones que durant l’any no segueixen cap ofici de precepte, però sí que les veus posant ciris als seus sants preferits per suplicar un favor. Molta gent ha deixat d’anar a missa assíduament, però segueixen practicant aquesta religiositat popular directa amb la divinitat i amb els seus deixebles celestials.

Durant aquests mesos d’infermetat he vist com moltes persones properes han utilitzat amb estima i amor aquests camins que ens porten al més enllà de la raó humana. Allà on no sé sap si arriba o no la ciència perquè la humanitat és encara un dels seus grans misteris i hi ha moltes coses que esdevenen a banda de la racionalitat humana.

Vull donar les gràcies a totes les persones que d’una manera o altra han influït que avui estigui aquí escrivint aquestes ratlles d’agraïment. Persones que no eren metges, ni grans savis, simplement des de la seva habitació, des d’una església o mentre passejaven mirant el mar han invocat aquest món irracional perquè la meva malaltia tingués un bon final. Hem tingut moments molt durs que jo vaig viure adormit, però que els qui estan al meu voltant van conèixer gràcies a la informació dels metges. Vull agrair a aquestes persones, petits i grans que van llençar-me estímuls, resos, pregàries per aquest fi que de mica en mica he anat consolidant, persones que conec per un motiu o un altre. Alguns m’ho han confessat i altres potser no m’ho diran mai, però vull agrair la seva energia per tirar endavant.  Al final totes aquestes forces s’han aliat per assolir la seva finalitat.