L’esser humà i el seu poder racional acostuma a tenir uns límits més o
menys marcats per l’experiència i els resultats, però sempre hi ha uns reptes
que queden fora de l’abast humà empíric. Llavors entrem en el món de la fe que
ens pot portar molt més lluny fins a llocs insospitats. Durant aquesta pandèmia
s’han tornat a veure força ciris en les
nostres esglésies i capelletes d’aquelles persones que apostaven per la fe per
aconseguir unes fites que no estaven assegurades pels mètodes tradicionals del
saber humà. Nosaltres que som molt conscients dels nostres límits i d’algunes
males passades de les vida sempre tenim un lloc per complir les promeses. Quan toca pujar a Montserrat a
peu perquè el nostre equip predilecte de futbol guanya una lliga que va
començar amb mal peu. Quan després de sortir d’una greu malaltia es fa fer unes
misses a un sant per donar gràcies per aquella sortida favorable després d’un
temps ple d’incerteses.
Hi ha moltes persones que durant l’any no segueixen cap ofici de precepte,
però sí que les veus posant ciris als seus sants preferits per suplicar un
favor. Molta gent ha deixat d’anar a missa assíduament, però segueixen
practicant aquesta religiositat popular directa amb la divinitat i amb els seus
deixebles celestials.
Durant aquests mesos d’infermetat he vist com moltes persones properes han
utilitzat amb estima i amor aquests camins que ens porten al més enllà de la
raó humana. Allà on no sé sap si arriba o no la ciència perquè la humanitat és
encara un dels seus grans misteris i hi ha moltes coses que esdevenen a banda
de la racionalitat humana.
Vull donar les gràcies a totes les persones que d’una manera o altra han
influït que avui estigui aquí escrivint aquestes ratlles d’agraïment. Persones
que no eren metges, ni grans savis, simplement des de la seva habitació, des
d’una església o mentre passejaven mirant el mar han invocat aquest món
irracional perquè la meva malaltia tingués un bon final. Hem tingut moments
molt durs que jo vaig viure adormit. Vull agrair a aquestes persones, petits i
grans que van llençar-me estímuls, resos, pregàries per aquest fi que de mica
en mica he anat consolidant, persones que conec per un motiu o un altre. Alguns
m’ho han confessat i altres potser no m’ho diran mai, però vull agrair la seva
energia per tirar endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada