La legislació de la xapa i pintura

 

 

Estem en l’epicentre de la legislatura de la xapa i pintura que caracteritza aquest període optimista ciutadà que governa la vila per la seva majoria a l’hora de les votacions.

La nostra lluita pel reconeixement del moviment Lgtbiq se centra en pintar bancs, voreres i repartir polseretes bufones entre els veïns joves del municipi. Potser el més important és  saber el lloc on s’ha d’adreçar aquest col·lectiu per resoldre els seus dubtes o quina web els pot donar un cop de mà en l’àmbit local. Evidentment aquestes dues eines no són uns elements clau per lluir a les xarxes socials que és el pal de paller de la  política d’aquests quatre anys al costat de lloar i conservar l’obra de Santiago Padrós, una iniciativa que va començar la passada legislatura i que anirem pagant en els propers governs locals.

Uns anys on els polítics es preocupen seriosament perquè cap vehicle amb una matrícula no autoritzada creui aquest línia vermella prohibida del centre del Vendrell. Les càmeres ens vigilen perquè no fem el salt i ens passegem sobre quatre o dues rodes sense autorització per alguns dels temples sagrats dels vianants del Vendrell. Una illa que va avançant a velocitat de cargol en pujada i artrosis amb el desencís dels amos i senyors de la zona blava d’aquest Vendrell peculiar. Les màquines ja fan la feina i amb el serveis d’uns pocs auxiliars administratius es poden tramitar les sancions pertinents per tots aquests atrevits que han trencat vilment aquesta zona reservada. És totalment indiferent que durant els darrers 10 anys no ens haguem preocupat gens per tenir un cos de policia municipal amb uns agents de carrera que poguessin garantir un servei eficient al municipi. Anem cobrint les baixes i els estius amb agents interins i com diu l’article número 1 del nostre manual intern de treball que fa anys que tots els polítics practiquen sense confessar “qui dies passa anys empeny”, seguit pel segon que ben clarament aposta per “si es pot arreglar la propera legislatura millor que arreglar-ho aquesta”.

La nostra generació que es va formar en objectivitat, igualtat, eficiència i en general amb els grans valors humans veiem com un dels nostres aliments de l’ànima ha canviat de nom i ha vist reduïdes considerablement les seva pàgines de contingut social i obra benèfica. Ja no tenim “Plaça Vella” que periòdicament era el gran protagonista del contenidor blau en el millor dels casos. Ara la cosa ja s’ha desvirtuat i ha sorgit un nom més temptador adaptat a la nova filosofia que regna en el consistori per majoria de vots. Una de les tasques principals d’aquesta legislatura és l’arranjament de voreres i fonts públiques. Realment aquestes eren dues fites més que necessàries, gràcies al cinturó que premia les nostres finances en les anteriors legislatures no podíem sortir gens de la ratlla per no trencar el pla d’estalvi que ens guiava. Ara que ja ens podem endeutar sense aquest control rigorós podem tornar a les nostres dinàmiques de préstec de fa més d’una dècada on varem aconseguir grans fites en aquest aspecte dels més elevats del Principat.

Sempre hem tingut un fixament especial per les subvencions i altres ajudes econòmiques que ens ajudi a millorar el nostre municipi. Evidentment aquest és un cop de mà que no es pot pas ignorar, però clar necessitem aportar en el millor dels casos la meitat del pressupost de la despesa. Això comporta que encara que rebem la subvenció demanada hem de ser conscients que també haurem de deixar anar la mosca per sufragar el cost total de l’obra. Una cosa que passa en moltes obres que comences per canviar el marc de la porta i acabes per canviar tota la porta en el millor dels casos. Evidentment això ho saben prou bé qui reparteix aquestes ajudes púbiques que només posa una part del pressupost inicial. La resta l’has de posar tu de la teva butxaca fins arribar al preu total del cost. Aquesta és la nostra política on tenim més festes majors que ningú, les quals duren entre barris i platges quasi tots els mesos de juliol i agost. Aquest any hem posat en funcionament la “Primavera Musical”. Enguany hem anat a veure els “Els 40” perquè ens doni un cop de mà per muntar alguna cosa a casa nostra i no ser menys que altres localitats veïnes que també fan el seu festival musical aquest estiu. Per garantir que tot vagi bé, seguretat privada i seguim endavant i projectes a dojo amb la cartera buida i els serveis bàsics no arriben al nivell que seria necessari.