Quan jo tenia 10 anys vaig venir al Vendrell a estudiar a l'Àngel Guimerà, però d'aquesta època tot i tenir amics, no varem formar cap club que amb el temps s'anès reunint. Això si que ho vaig fer una mica més tard amb els companys de l'Institut del Vendrell que tenim una penya que amb més o menys freqüència quedem per fer coses com organitzar sopars generacionals o simplement recordar vells temps. És allí on surten a memòria moltes coses importants que a vegades han quedat en un racó de la memòria. Xerrades plàcides que passen com si res i que sempre es fan curtes. Cadascú hi porta el seu granet de sorra. No tenim ni grans xerraires ni persones tímides sinó persones que en un moment o altre hi participen. Aquesta dissabe varem anar a fer un sopar d'aquests, va estar tot un plaer una teràpia de records i vivències actuals. Seguim endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada