Per sort o per desgràcia ens ha tocat viure al Penedès que històricament s’ha considerat un territori de pas entre dues grans zones urbanes com la de Tarragona i Barcelona. A més és el punt de partida de l’eix que uneix la costa amb les terres de Ponent. Evidentment també estem en el famós corredor del Mediterrani seguint la històrica Via Augusta que des dels romans i en diferents formats ens ha arribat fins l’actualitat. Segons la posició territorial, estem condemnats a quedar trinxats per una gran número d’infraestructures de comunicació i de conducció que van des de les autopistes, fins als oleoductes, vies fèrries i com no, línies elèctriques que han de travessar el nostre territori.
Per altra banda, aquest Penedès està repartit en tres comarques i escaig. Encara conservem una estructura territorial amb molt de poder i original de la primera meitat del segle XIX com són les províncies. Evidentment no podia ser d’una altra manera i ens ha repartit en dues entitats diferents. Aquesta divisió ha estat una de les causes que ha provocat que cada espai d’aquest ampli territori hagi fet la seva política desatenen unes línies generals penedesenques. Fa quatre dies que tenim vegueria pròpia, però amb unes competències més minses que el president de la meva escala de veïns. Política de cara a la galeria, però la resta no es mou perquè ja tenim prou talls del pastís entre Estat, Generalitat, consells comarcals, diputacions, ajuntaments i algun consorci.
Al llarg dels segles doncs hem anat superant episodis històrics. Ens han conquerit els romans, els musulmans, els francs, els de la Catalunya Vella, els de la Catalunya Nova i anar fent fins que el desenvolupament de fa 50 anys va accelerar el procés el procés destructiu. Llavors van venir la part més contundent: oleoductes, gasoductes, línies d’alta tensió, tren d’alta velocitat, autopistes i de mica en mica com si fos un Tetris anàvem emplenant els nostres camps i boscos amb totes aquestes infraestructures.
Davant la falta d’acció real de la majoria dels nostres representants polítics que han fet l’orni davant aquesta situació de saturació territorial. El Penedès sempre ha tingut importants representants en les principals institucions de poder de Catalunya, però la majoria no ha acabat d’entendre això de protegir el territori.
Davant aquesta situació estratègica natural i la desinhibició dels seus representants polítics, la pilota ha passat al poble anònim que veu que el poc que queda d’aquest territori sinó ho parem ben aviat se’n va a fer punyetes. Petits empresaris, pagesos, hostalers i gent del carrer han posat el seu crit al cel. El cas més fragant és el de Sant Jaume dels Domenys, on es van presentar 1.200 al·legacions al projecte en un municipi de 1.930 censats majors d’edat tot i els pocs dies que quedaven per finalitzar el termini. Aquest és el municipi més perjudicat del Baix Penedès perquè aquesta línia passa molt propera a sis dels set nuclis de població d’aquest municipi. Estem parlant d’entre 50 i 200 metres de distància entre els habitatges i la Mat. Us imagineu tot just sortir de casa i veure unes torres gegants entre 30 i 90 metres d’alçada i uns quinze metres entre pota i pota? Aquesta línia tindria una distància a Catalunya de 180 km entre la Terra Alta i Begues ( Baix Llobregat). No cal pensar en els riscos que pot suposar la convivència habitual amb aquesta línia elèctrica per la nostra salut.
Per mes inri, en un programa matinal de Tv3 apareix parlant un ex conseller de CDC que resulta que ara fa d’assessor d’aquesta empresa privada que s’encarrega de portar a terme aquesta gran infraestructura. La mateixa història de sempre que es torna a repetir mentre el preu del raïm no puja i seguim tenint grans taxes d’atur i un territori que no acaba de trobar la seva identitat. El passat 7 de novembre més de 500 persones van sortir a dir prou d’aquesta destrucció. Ara només falta que els responsables en facin una lectura positiva d’aquesta important mobilització. A veure com evoluciona tot plegat, però la gent del Penedès ha dit Prou !!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada