Avui fa un any que ens vas deixar, després d'un curt silenci, varem saber la trista noticia de la teva desaparició. Tot va anar molt ràpid i molts desconeixiem aquest procés que et va portar molt lluny. Des del maig del 2018 que ens varem coneixer en un concert a Vilanova i la Geltrú fins el darrer concert al setembre a Vilafranca del Penedès sempre varem tenir la sort de parlar amb tu abans o després de cada concert. Algun cop varem fer una escapada a Tona per veure un concert molt especial en el poble del nostre gran heroi, Arnau Tordera. La teva va ser una gran pèrdua, però sempre has estat una gran persona i t'havies convertit en la principal seguidora dels Obeses i de totes les activitats paral·leles i públiques dels seus membres. Vas deixar un gran buit que mai podrem esborrar. Sempre que escolto el nou disc penso en tu perquè devia ser el darrer lloc on els vas veure en directe. Naltres ja no hi vare anar. Gràcies per tot Ramona i una forta abraçada allà on estiguis. Sempre sonaràs quan soni Obeses. Perquè tu estas en nosaltres en forma d'angelet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada