Si volem que
això de la Vegueria del Penedès algun dia funcioni de veritat i pugui superar
aquest tram incipient format per quatre fotos i un parell notes de premsa amb
polítics del territori que a aquestes hores són capaços de fotografiar-se per
qualsevol causa que no els tregui vots. El problema que tenim a casa nostra és
que la majoria de gent, excepte de Llorenç del Penedès cap endins i als
voltants de Vilafranca del Penedès, la identitat penedesenca brilla per la seva
absència. Si fessis un club de seguidors en tot el Penedès de gent de
l’Hospitalet de Llobregat o de veïns de Santa Coloma de Gramanet tindries molt
més adeptes que no pas de la identitat penedesenca. El darrer dia de març varen
presentar al Centre cívic l’Estació del Vendrell un llibre de l’Institut
d’Estudis Penedesencs que porta per nom “Els conflictes al Penedès Històric”
que recull les actes del VI Seminari d’Història del Penedès que es va celebrar
el 2017 a Vilanova i la Geltrú. En aquesta sala no crec que arribéssim a les 30
persones vingudes d’arreu del Penedès i jo em trobava entre els mes joves i sóc
dels qui va veure l’home trepitjar la lluna per la tele.
No es pot fer
reviscolar sentiments i estructures d’estat que el pas del temps han deixat ancorades
en el nostre passat. Ens agradi o no la realitat és la que tenim i si es vol
fer constituir una mena de vegueria amb un mínim poder i una certa identitat el
que s’ha de fer primer és conscienciar a la gent i que conegui i es pugui
arribar a estimar aquell territori com ara ho pot fer amb un altre espai comú.
Sinó això sembla que sigui un matrimoni medieval on els nuvis no es coneixien fins
el dia de les noces. No es pot començar la casa per la teulada com ara volen
fer amb la Vegueria que tants anys ha dormit en pau i silenci intencionat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada