Una dels problemes que tenim a casa nostra des de fa dies, però amb la pandemia s’ha agreujat una mica prevenint el que ens espera en els propers 10 anys és la manca de capellans en les nostres parròquies.
Fins ara aquesta mancança s’ha anat alleugerint per l’arribada a les nostres contrades de rectors provinents d’altres latituds que de mica en mica han anat integrant-se perfectamente en la nostra societat. Aquesta falta augmenta en el moment de les grans celebracions anuals com poden ser Pasqua i Nadal on el mossèn de torn treballa de valent per servir les seves parròquies.
Evidentment el problema és molt genèric i está en la base dels principis de l’església tal com la coneixem actualment. Esperem que algún dia els màxims responsables de la fe católica obrin les portes a la dona per donar-li els mateixos atributs que als descendents d’Adam. A vegades ha semblat que amb aquest Papa argentí alguna cosa s’ha mogut, però la veritat és a banda d’algun petit globus sonda sense més transcendència la cosa ha quedat aquí sense més transcendència.
L’església avui en dia salva la seva imatge per aquests aspectes populars que la mantenen en vida a casa nostra. Hi ha presumptes creients que tret de bodes, batetjos, comunions i enterraments poques vegades més s’acosten a una església. Aquesta versió popular que sempre ha estat unida a l’església, però que hi ha representants dels clergat que no els acaba de fer gràcia perquè els seus vincles amb aquesta están més dins el “postureo” que no pas la fe divina. El fet de les bodes civils i el funcionament dels tanatoris també ha provocat un important descens en aquests tipus d’usuaris que están trobant llocs paral·lels fora de l’església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada