Aquest divendres varem tenir la possibilitat d'assistir encara que només ho fan fer una 90 de persones a la festa de l'optimisme en la recent inaugurada plaça del Rentapeus. Un optimisme que ara ara diuen que fa tres anys que dura, però alguns dels seus màxims liders i adjacents fa més de 50 anys que estan remenant les cireres al poder o per allí a la vorera. Ara aquest optimisme del segle passat li hem posat pantalla, nom, color, i excusa per anar trobar-nos de tant en tant i d'aquí a les properes municipals els mapes del temps preveuen moltes més similars. La resta de partits encara estan allí perduts al desert i altres com ciutadans o platges deuen estar buscant a veure que diuen després de tres anys de mimetisme i seguidisme absolut d'aquest optmisme posturil.Ja ho anirem veient. Jo la veritat em pensava que hi hauria més gent, però clar avui en dia fer el que van fer ja costa molt. Abans les polítics facilment podien omplir una Lira, avui en dia omplen 100 cadires al mig del poble. això passa a tots. Cada dia hi ha més gent que passa de la política i les tendències no canviaran pas. Que després votin o no votin és un altre tem, però els qui voten son els iaios de tot arreu i els pringats de les urbanitzacions que els tenen alli sense llum i amb processionaria per les cases i ja n'estan farts i surten a votar. Doncs seguim endavant. No em vaig quedar al miting perquè amb el Perquè de la tele ja fa anys que estic saturat de participació ciutadana i igualtat d'oportunistats. No cal, para muestra un boton.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada