De bones a
primeres he de dir que no sóc ni economista ni advocat per tant el que jo pugui
aportar serà molt limitat del què un especialista en la matèria pugui afegir
amb un munt de números amb percentatges i altres històries pròpies d’aquests
documents que molts cops són difícils d’entendre pel públic en general. Encara
que els puguis veure al final com passa en algunes etiquetes de petits
electrodomèstics no pots esbrinar ni com es canvia la pila. Si algú faci una
lectura més elaborada benvinguda serà i es podrà complementar amb aquest petit
esbós d’un becari.
La
història que ens volen vendre aquest cop la nissaga optimista és que aquí
estem molt bé amb uns números que parlen per si sols de les nostres condicions
econòmiques totalment idònies i saludables per un municipi com aquest que com
ja ha passat altres tres anys durant l’agost, quan no es poden fer obres en
general, comença una nova aventura de ciment i totxo pe centre de la vila. S’ha
de veure bé i ens ha de portar fins a les portes de les properes municipals.
Tot està estudiat a no sé que vingui una nova pandèmia i ens tanqui tots a casa
o hagin de canviar el nivell del carrer perquè amb quatre gotes queda tota
l’aigua de la pluja entollada al mig de carrer i no es pot evacuar pel seu
pendent natural. No cal anar gaire lluny per veure aquests precedents recents.
Anem a pams el
deute de l’Ajuntament del Vendrell a 31 de desembre de l’any passat és de
34.720.000 que representa un 61 % del pressupost molt lluny d’altres èpoques
glorioses de la vila què havíem superat amb alegria el màxim establert del
110%. Actualment encara més de la meitat del nostre pa de cada dia va destinat
a pagar somnis de poder i martingales vàries d’altres legislatures que tot
apuntava pel que van deixar que aquí lligàvem els gossos amb llonganisses. Ara
que ja ens podíem quedar sense pla d’ajust, per seguir fent obres i derivats
hem allargat aquest pla d’ajust fins el 2030 perquè d’aquí dos anys encara
paguin una petita part del concert de Camela, quan molts no es recordin què van
venir a fer a la vila optimista perquè la veritat no ho van saber ni els qui
estaven davant del duo.
El Vendrell
destina 1.306 euros a cada un dels seus habitants en una població que està molt
propera als 40.0000 habitants, una xifra que ja havíem superat, però que hem
retrocedit. Però aquí hi ha un element que s’ha de tenir en compte que són les
segones residències que paguen els seus impostos i molts cops només passen un
meset entre nosaltres i els toca contribuir com qualsevol altres vilatà. Aquí a
la vila tenim moltes segones residències que paguen i no reben gaire d’aquests
diners que s’han de repartir entre tots els empadronats perquè no hi viuen. A
part de quatre bosses d’escombraries l’any i una mica de manteniment del carrer
que no creixin les herbotes a la vorera ja queden conformats. Aquest diners
també s’haurien de dividir entre aquests habitants que paguen i no hi viuen i
el resultat seria molt diferent.
Una altra dada que em preocupa és que la policia del Vendrell, drons, 4*4 i altres elements de darrera tecnologia ens costen un ull de la cara perquè resulta que destinem a seguretat 162 euros per habitant quan ja hem perdut la guerra del top manta i molts trossos del Vendrell són repúbliques bananeres on la policia no està ni se l’espera. No parlem de les ocupacions de pisos que cada dia hi ha més comunitats units per Whatsapp i amb alarma per manca d’eficiència de la policia perquè està desbordada i falten agents amb formació perquè vist el que si cou alguns marxen. Aquest tema policial mereix un capítol a banda. Per altra banda, la gran estrella d’aquest ajuntament que és serveis socials només rep 158 euros per habitant amb els índex més alt d’atur de Catalunya. Una xifra que triplica moltes poblacions del costat, però que està per sota de la policia. El que si que es cert és que la càrrega fiscal està amb 767 euros per habitant, una dada superior a la que tenim al nostre voltant i ja veieu que els serveis municipals estan molt per sota de les necessitats bàsiques del Vendrell, als quals l’ajuntament destina 278 euros per veí. Per més inri, la vila destina 22 euros per persona a ocupació. Així no sortim del forat. Quan es destinen més diners a seguretat que altres elements bàsics de la societat com cultura i benestar social és que alguna cosa peculiar passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada