Botigues tancades

 

Després de l’estiu vas veient de mica en mica com es van tancant algunes botigues de les nostres viles i pobles. En algun lloc haurem d’esperar un temps i potser trobem un altre negoci obert, però en massa casos veurem com la cosa és definitiva i ja no hi tornarem a trobar res més.

Hi ha moltes persones amb tota la il·lusió del món han volgut muntar el seu negoci i al cap d’un temps per diferents motius han hagut de tancar. La culpa, la tenim tots nosaltres. Tu et poses a la Rambla del Vendrell un diumenge qualsevol i vas veient com de tant en tant les furgonetes d’Amazon van per aquí i per allà repartint paquets a domicili. Potser si que és més econòmic en alguns casos, però ens estem carregant la vida comercials dels nostres pobles. Si seguim així aviat semblarà que vivim en una ciutat dormitori, perquè si abans no volíem bancs, ara és que ja no n’hi ha. Potser el que trobem més són llocs per pintar-nos les ungles i anar tot moderns per la vida.

Els ajuntaments i administracions vàries que tampoc no els hi faciliten les coses per fer realitat el seu somni. Quan ja el tenen muntat els hi venen rebuts de la brossa a un preu desorbitat pel que generen diàriament.  Entres tots ens estem carregant el comerç de casa nostra. Aquí les grans superfícies que fan més hora que un rellotge amb un sous ridículs són els que fan l’agost tot els dies de l’any. Hi ha establiment que a banda d’un parell o tres de persones la resta, cada cop que hi vas és l’han canviada. La situació és preocupant. Encara que es creï una altra administració com les Vegueries amb menys competències que el meu president d’escala no hi ha haurà tants de llocs per absorbir aquest personal. Aquí fem campanyes de copiar i pegar d’altres anys que cada cop aixequen menys interès. S’ha de parlar entre tots plegats. Un tema molt més interessant que el 100% de le mocions que passen al ple del Vendrell però els polítics amaguen la cara i els autònoms ja n’estan fins els collins.