.jpeg)
Conec una persona que ha passat es darers 6 o 7 anys de la seva vida a l'hospital passant per diferents malalties complicades que anaven a un nou ensurt i anar fent. Això ha convertit la Tecla en la seva primera casa, en els darrers anys. L'admiro perquè jo hi vaig estar 4 mesos i les vaig passar magres pel tot el que comporta està allí en un llit més petit que el que et tocaria perquè això de la inclusió que sigui per tots. Allí al llit amb els moviments justos, anar pagant la tele de l'habitació perquè tot això és un negoci i sempre els toca pagar els mateixos.
El Josep Maria era amant de les motos com tothom sabia, persona que tenia una gran passió sobre dues rodes i sempre que podia ho gaudia, però un dia la vida se li va atravessar i no va deixar de fer salts d'obstacles molt ben acompanyat per la seva família que l'han portat com un rei. He pensat molt en ell, però estic segur que aquest esperit bromista que sempre ha tingut ha fet passar moltes estones divertides famílies i metges i per ell anar al quiròfan és com qui li fan una neteja bucal.
El darrer cop que el vaig veure el 2022 a Cap del Vendrell, semblava que tot havia tornat a la normalitat, doncs no. La mala sort va tornar de nou fins que aquests dies ens ha deixat. Jo no he pujat mai en una moto, però conec una mica el que tu has viscut i et mereixes tots els trofeus que hi pugui haver en aquesta especialitat d'estar a l'hospital.Tu i la teva dona. Quan la trobava sense paraules m'ho deia tot.Ens enteniem no cal més. Descansa en pau Ja et toca .Ets un campió i queda un gran record darrera teu tal com eres perquè cadascú és com és i no com vol la societat. Tu eres peculiar perquè els campions es forgen a si mateixos. Ens veiem algu dia i parlarem de tot menys motos perquè la teva experiència m'ha donat molta força. He pensat molt en tu i en la teva família. Per tu campió. El mínim que puc fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada