No només de vilatans i vilatanes viu la societat

 

Cada dia hi ha més gent que fa servir aquesta distinció de gèneres en els seus missatges públics, en especial entre la classe política i assimilada. Aquesta expressió és del tot incorrecte perquè la normativa actual tant en castellà com en català com en molts idiomes en el gènere  masculí plural queda inclòs el femení i no al reves. Això des de fa 2.000 anys és així en gairebé arreu del món ens agradi o  no ens agradi. Amb el pas del temps les llengües tendeixen a simplificar-se i anar reduint formes i paraules per utilitzar les bàsiques per la comunicació. Si algun dia aquesta distinció s’estableix doncs ja ho diran els membres de les acadèmies de la diferents llengües que és la seva feina. Però crec que el proper pas ja serà parlar amb emoticones directament perquè cada dia la gent en el seu llenguatge habitual fa servir formes més reduïdes, la majoria no acceptades, i si pot hi cola una emoticona i queda com un rei. Seguint aquesta tendència ja podem posar el gènere neutre que existeix en alguna llengua com el rus que ens serveix per donar veu a aquells que no se senten ni un gènere, ni un altre o simplement estan en camí.

Tot això és una mica de xapa i pintura perquè en realitat alguns o molts  càrrecs  dels qui fan servir aquesta distinció entre gèneres no apliquen aquesta igualtat entre els seus subordinats. Primer de tot, la seva especialitat es contractar auxiliar administratius encara que la feina que facin sigui la de tècnics. Això si, depèn de cadascú li posarà un complement a la nòmina pe compensar la seva feina real i a altres doncs el més just possible perquè la resta ho invertim en obres faraòniques o en projectes o estudis que no veuran mai la llum. Després quan parlen diuen que si els tècnics d’aquí o els d’allà, però que m’estàs dient si tenen el contracte i el salari d’auxiliars administratius i tu els anomenes tècnics per quedar bé. La cosa fa una mica i bastant de pena.

Per altra banda, treballadors que porten a terme les mateixes tasques tenen assignades percepcions econòmiques totalment diferents, segons la seva fòbia o filia, o si son de sang blava o de color rosa. Ja no comparem el sou de les diferents administracions perquè a vegades cobres igual en un lloc que en un altre fent la meitat de la jornada. Hi ha perversions molt preocupants. Evidentment en l’empresa privada el cap pot fer el que vulgui dins la normativa, però en la part pública hi ha uns principis d’igualtat que s’han de complir perquè ve per llei i això és una de tantes coses que molts fan oïdes sords. Potser si que hi ha diferencia de salari entre sexe masculí i femení. Jo no el conec de primera mà, però també en trobem entre el personal que treballa per l’administració i altres per empreses contractades que porten a terme la mateixa feina, però uns treballen menys i cobren més que els qui s’hi estan més hores amb unes condicions totalment diferents.

Crec que val més que de moment arreglem totes aquestes injustícies que la majoria de gent veu aquí i allà. Quan ho tinguem tot arreglat i endreçat ja parlarem de veïns i veïnes però de moment val més que ens esmercem en aplicar les normes de la llengua. Moltes d’aquestes distincions és només al principi del discurs. A mesura que vas escoltant tota la resta segueix les normes de les llengües de casa nostra on el masculí inclou el femení.  

Queda molt bonic fer grans discursos plens d’igualtat, però si mires al costat veuràs que tot això és fum. Si de veritat volem que tothom sigui igual tant homes com dones tant catalans, com magribins, com grecs, doncs ho podem aplicar però amb una política real i no vénen fum i amagant totes les injustícies que es donen en moltes empreses públiques de casa nostra i no cal ni que parlem dels càrrecs de confiança i derivats que abans de sortir la convocatòria ja se sap el guanyador.  Al final sempre ens queda la ciutadania, la classe política i el veïnatge i la gallina dels ous d’or o era el gall?