Si mirem la nostra joventut les oficines
de Joventut de la Generalitat ens portaven a la neu un cop a l’any, ens
permetia treure el carnet jove, el d’alberguista i crec que el del tren per
anar per Europa a un preu racional i mil històries. Avui en dia els nostres
joves ja poden accedir a aquests serveis per la xarxa i no cal que acudeixin
als llocs destinats als joves. En aquells temps els nostres problemes eren uns
altres dels que tenim avui en dia. En aquells temps érem tots pobres, sense
aspiracions. Hi havia una base àmplia que afectava a una part important de la
població amb algunes petites excepcions. Encara no existien els mòbils, ni les
xarxes. No passaven de trobar-se un dia de la setmana a una hora determinada en
un lloc concret i tothom sabia com anava i ningú es queixava. Avui en dia tenim
tot, però cada dia l’esvoranc social és més gran. Si tens una petita base
social, pots accedir al que vulguis sense haver de caure en mans de la
Generalitat, el problema actualment és molt més greu.
Hi ha moltes famílies desestructurades que
en prou feines estan sota una teulada, no cal que parlem dels qui potser ni tenen ni sostre. A partir
d’aquí trobem moltes famílies sense wifi que avui en dia és com tenir cotxe
sense benzina. Joves que no poden estudiar perquè viuen tots confitats en un
pis de 30 metres i no tenen ni espai ni la pau per poder desenvolupar la seva
formació a casa. Canalla que a casa seva no els deixen estudiar i els obliguen
a altres tasques. Hi ha un món molt variat de casos que s’haurien de vetllar i
hauríem de deixar de pensar com fa 30 anys perquè les coses en poc temps han
canviat molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada