En la nostra societat els diners estan molt mal repartits. A mesura que
passen els anys la zona mitjà va perdent pes específic. Cada dia està més propera a forma part de les
classes més pobres o com es diria avui en dia amb menys poder adquisitiu.
Avui en dia qui treballa en blanc està controlat, però hi ha moltes
persones que van vivint de l’economia submergida i en alguns casos poden
aconseguir més recursos que seguint les pautes legals. Això provoca que molts
d’aquests que van subsistint i pagant els seus impostos religiosament se sentin
defraudats per una societat que no valora la seva vocació legal. Trobo molt bé
que s’ajudi a les classes més desfavorides, però s’ha de vetllar per tot aquest
mercat en “b” que existeix arreu i que facilita que alguns pressumptament més
pobres tinguin uns ingressos efectius molt superiors a força persones de les
qui es mostren transparents.
Després en les arques públiques està la cosa molt mal repartida. Es van
contractant a persones per compromís polítics sense ofici ni benefici que estan
recollides en algun despatx amb càrrecs d’aquests folclòrics que ho diuen tot i
no diuen res. Persones sense competències i que no han superat cap tipus de
prova per accedir al lloc. En alguns cassos la formació li està molt per sota
de les responsabilitats oficials del càrrec que ocupen encara que a al realitat
només serveixi per omplir targetes de visites i poca cosa més.
Per altra banda estem contractant amb moltes persones en les categories
més baixes i que si que han de passar alguns tipus de prova i que després a la
realitat estan portant a terme tasques i responsabilitats molt per sobre
d’aquell que li atorgaria la seva nòmina. El problema de tot plegat és que
aquestes persones que són el motor de les administracions estan mal
considerades. Després tenim un factor prou important és que en molts casos la
seva permanència és puntual. Al cap d’un temps al carrer sense cap tipus de
possibilitat de tornar al mateix lloc, encara que segons els afectats poden
entrar per una altra porta fent el mateix però amb un nom diferent.
Cada dia dediquem més diners a imatges i actes de postureig que no ens
porten res. No fa gaires caps de setmana l’actual president de la Generalitat
que porta dos anys sense presssupostos va venir al Tabaris, ara només ens falta
el Pedro Sánchez, per fer una gran conferència sobre les potencialitats del
Penedès. Després va seguir la seva ruta mediàtica a Tarragona per seguir amb
una nova càpsulsa de què bons i que guapos que som.
Al pobre Illa perquè ningú el poses en un compromís no fes preguntes
perilloses van escollir tot l’auditori entre amics i seguidors perquè al final
tothom aplaudís al MH i ningú digues res en contra.
Tota aquesta parafernàlia per no res. La política es demostra sobre el
terreny. Si aquest president hagués vingut en tren de rodalies des de Barcelona
fins al Tabaris, doncs l’home potser hagués pogut guadir d’una altra de les
escenes romàntiques que viu molta gent que no té cap opció alternativa al transport
públic per anar a la feina o a estudiar.
Es gasten molts diners en campanyes de turisme de qualsevol lloc i la
gràcia de tot plegat és el boca orella. Si les coses funcionen la s’ho va dient
i les xarxes socials fan la resta. Quna has de començar a ensenyar fotos bòniques població i la gent
no respòn és que alguna cosa no funciona. Cadaqués no necessita participar en
un curs de la televisió amb vaquetes perseguint nois joves per fer promoció. La
gent ja coneix que aquest és un lloc amb un encant especial més que consolidat.
Hem treballar la gent i el poble i deixar-nos de postureig que acaben avorrint
a la gent. De pas repartir millor els diners entre tots perquè al final tothom
es coneix.