Els temps estan canviant a un ritme vertiginós. Fa uns anys la majoria de
gent tenia unes preferències i avui en dia la cosa va per altres viaranys i
molts cops no ens donem ni compte. El Vendrell és un clar exemple d’aquests
importants canvis i no cal tirar molt enrere per poder veure com les
preferències són un altres. Fa 30 anys per exemple quan presentaven un llibre
d’història o algun concert de música clàssica era fàcil veure persones de la
meva generació entre el públic. Avui en dia trobar membres d’aquesta generació
perduda entre els 20 i 55 anys en aquest tipus d’actes excepte propostes molt
concretes és molt difícil. Si tu estudies música el més normal que algun dia
vagis a algun concert d’algun intèrpret que et pugui interessar. El preu no la
majoria de casos no és un impediment perquè hi ha molt bones ofertes per poder
accedir a aquests esdeveniments quan la cosa no és gratuïta.
Abans hi havia una mena de sentiment de comunitat i la gent encara que no fos un devot d’alguna proposta hi anaven per
conèixer en directe el que s’hi feia. Avui moltes activitats que es fan a casa
nostra, no a tots els municipis la majoria del públic està format per cabells
blancs o calbs per l’edat. No cal obligar a la gent a fer les coses perquè
aquest no és el camí. Entre tots s’ha de crear una mena de consciència social
que avui en dia no existeix. Tenim moltes localitats que s’ha convertit
clarament en ciutats dormitoris. Al
Vendrell, per exemple només 25 persones de cada 100 treballen a la vila, la
resta ha de tocar el dos a altres localitats. Evidentment aquesta manca de
consciència col·lectiva és la que impera. La visita a museus i sales
d’exposicions a casa nostra de gent de Km 0, a banda d’algunes excepcions, és
ben baixa. Això demana una política global per reorientar a les noves
generacions. No s’arregla posant els cursos de xató dins l’horari escolar. És
una feina lenta que s’ha de fer urgentment amb solucions a mig i llarg termini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada