dilluns, 31 d’agost del 2026

Es hora de repartir diplomes per tuti amb qualsevol excusa

 Feia anys que no rebia un mail tan divertit com aquest de la regidoria d'esports del Vendrell


Benvolgut Miquel

Hi ha trajectòries que marquen la història d'una institució, i la teva és una d'elles. Ens fa molta il·lusió posar-nos en contacte amb tu perquè has assolit una fita molt especial: més de 25 anys formant part de la nostra gran família esportiva.

Al llarg d'aquests vint-i-cinc anys, has compartit amb nosaltres entrenaments, fites assolides, matins d'esforç i tardes de superació. La teva fidelitat i passió són el motor d'aquest centre.

Et convidem a l'acte informal de lliurament de diplomes pels 25 anys de trajectòria dels nostres socis més fidels. Et volem agrair en persona haver-te unit a la nostra gran família esportiva durant tot aquest temps.

 Data: Divendres 4 de setembre  
 Hora: 10:00h / 18:00h  
 Lloc: CEM Camp d’esports 

Si us plau, confirma la teva assistència aquí o a la recepció del centre, pots triar venir al matí o a la tarda, segons la teva preferència.  

Gràcies per inspirar-nos a seguir millorant cada dia. T'hi esperem!


Doncs ves esperant un temps més. No saben que fer. Estem perduts. Quan es va esgavellar la caldera de la piscina vella i no anava ni jacuzzi ni piscina ni sauna trucaven a la gent que estava apun tada a piscina, però a la resta que feiem un tomet per alli doncs res. Quan arribaves allí t'ho trobaves. Van estar uns 5 dies sense que anés aquesta part. Això si quan es va solucinar ho van avisar a tothom perquè era una noticia positiva. Ara a l'agost sembla que no anava l'aire condicionat del pavello nou i no van dir res. Ara aquestes xorrades. Doncs bon profit. 

Potser he estat apuntat i no és cap d'aquests el meu cas: "Al llarg d'aquests vint-i-cinc anys, has compartit amb nosaltres entrenaments, fites assolides, matins d'esforç i tardes de superació. La teva fidelitat i passió són el motor d'aquest centre"
.

Un concert dels Laxen dels que fan història


 

La vida et va canviant de mica en mica. Ahir tenia ganes de viure un concert de Laxen. Va tocar Vilafranca per celebrar els 40 anys exactes del seu primer concert al meu poble, Albinyana. Una dia especial amb convidats especials com el David Palau i un membre de Mas Madera que va pujar a l'escenari. Hi havia mig Vendrell i mig Vilafranca per aquest concert al noster Penedès.Quasi dues hores dels seus grans exits amb alguns talls d'altres de les seves cançons. D'ahir podem destacar el solo de bateria del Jimmy. Una gran vetllada amb pastís i fills dels membres. Un dia per recordar. Els Laxen com els Sopa i altres són un simbol. Son patrimoni de la humanitat, almenys de la d'aqui. Hi ha moltes persones que els coneixen més que no pas al Pau Casals. Història moderna que torna a reviure. Endavant i gràcies per tot, un cop més.

dijous, 27 d’agost del 2026

La pèrdua d’identitat de les festes majors



 

Històricament fins fa uns anys les festes majors dels pobles han estat un dels punts àlgids d’oci anual. Avui en dia en qualsevol moment de l’any gairebé pots trobar una mica de tot. Ja no hi ha aquelles ganes que vingui l’estiu per anar a ballar de festa en festa. Ara a molts pobles de la comarca tenim ball per als més grans els diumenges a la tarda. Els més joves o estan enganxats a la pantalla o es busquen la vida en altres històries a gust del consumidor.

Un altre dels punts claus de les festes majors eren els dinars familiars on es menjaven uns plats que sobresortia de la cuina habitual. Quan aquestes iaies que es passaven tot el cap de setmana de festa major a la cuina les tenim quasi totes aparcades en aquestes residències amb vocació d’estacionament fins el darrer respir. Les noves generacions ja van a dinar a un restaurant o ho encarrega.

Per moltes persones actualment la  festa major és sinònim d’un petit pont per tocar el dos i no coincidir amb molta gent com passa quan es festa al calendari per tothom. Les nostres comarques creixen en població molt per sobre de la mitjana i veus que la gent que hi ha ara en alguns actes de festa major és igual o menys nombrosa que fa 40 anys. Hi ha grans trams de cercaviles de casa nostra on no hi ha gairebé ningú mirant com evoluciona pels carrers a banda de famílies i amics amb mòbils per omplir el seu núvol virtual.

Quan jo era jove igual que anaves al cine i no sabies ni que posarien el mateix passava amb les orquestres de festa major. Era indiferent qui tocava aquell dia. Tu anaves allí esperant que venia i era igual que fos un conjunt que una orquestra completa. Tu aguantaves estoicament fins les 4 de la matinada fins que tot acabava. Avui en dia la gent vol saber quins són els protagonistes i caps de cartell. Hi ha ajuntaments com el Vendrell que per afegir una roda de premsa a la campanya política del govern ja t’ho presenten un trimestre abans del gran dia perquè la gent no es despisti. Altres localitats ho van fer de mica en mica i altres t’ho mostren tot just una setmana anterior, però al final és una qüestió d’alternatives possibles. Vas al que trobis més interessa. Ja no has d’anar necessàriament al teu poble perquè fas caliu sinó simplement perquè t’agrada més que altres. Després totes aquestes propostes d’oci estan lligades a aquests gestors culturals que cada temporada deuen posar uns grups d’oferta i els encolomen sempre que poden als pobres ajuntaments que volen la millor festa per als  seus deixebles. Quan acaba l’estiu ja estàs fart de concerts del mateix grup que potser l’any que ve ni es menja ni un torrat a la teva zona però aquest any ha fet el circuit complert. Enguany, per exemple, toca Doctor Prats que ja és pot considerar resident al Baix Penedès: enguany Cunit, Arboç, Calafell i el Vendrell.

La gràcia és que cada poble tingui un tret distintiu que tingui aquest magnetisme que atrau gent com la Sindriada a Llorenç, Correfoc al Vendrell, carretillada a l’Arboç, Volada del Drac de Banyeres, alguns bingos i sopars populars que es fan per la comarca. A Santa Oliva el darrer dijous d’agost tothom sap que fan, però la cosa cada any va perdent seguidors, però fins fa poc ha estat molt arrelada.

La gràcia és que la gent participi en la festa major. Jo sempre he defensat el que fan els Esgangalats que donen vida als tres nuclis de Calafell  amb les seves activitats de rivalitat sana i enriquidora.. Hi ha d’haver convivència, participació i fer poble perquè tothom faci el paper del seu gra de sorra per entre tots gaudim de la millor festa major. No ens calen grans quantitats de diners, sinó que la gent s’impliqui i que no siguin els quatre de sempre que estan a tot arreu i la resta els trobaràs ben lluny del poble perquè no se la senten pròpia. Ja estem saturats de tot i ens calen  celebracions amb identitat col·lectiva. No som cap parc temàtic per reunir en una nit 8.000 persones en una esplanada amb entrada gratuïta i després cadascú a casa seva ja no té cap interès social especial. La festa major és per viure en grup perquè de concerts i balls els tenim tot l’any si volem.

dimarts, 25 d’agost del 2026

La Masia de Mas d'en Gual en perill de desaparició



Una de les masies històriques del Vendrell que ara està a tocar al nucli del Tancat és la Masia de Mas d'en Gual on l'any 2005 es va trobar una màscara púnica de 2.300 anys en un jaciment íber que encara no està del tot excavat, però no hi ha calers per fer més. Doncs la masia que és un dels simbols del Vendrell en un any ha patit aquesta forta degradació i si segueix així en poc temps la tenim a les restes de la història. És motl dificil que es faci alguna cosa però ho deixo com a testimoni del present i d'un futur incert que amenaça ruina total. Un passa gloriós que com tantes coses el temps borrarà sense remei. Aquesta és la degradació de l'estiu del 2025 fins a l'estiu actual. A veure fins quan dura.

diumenge, 23 d’agost del 2026

Congrés obert sobre el futur del Riuet de Coma-ruga



 Crec que el Riuet de Coma-ruga mereix un congrès mundial a veure que es pot fer en aquest brollador natrual d'aigua pura o barrejada amb porqueria o ves a saber que. Aquí tot és mig secret, mitges veritat i mitges mentides. Si es fes un congrés al Tabaris retransmès per la tele local a tot el mon tindria més exit que moltes parides que passen per la tele local. Una cosa oberta a tothom amb temps. Sinó sembla el joc dels disbarats perquè al final ho paga el burro del poble del Vendrell. Aquí hi han d'anar tecnics polítics, pilotes d'aquests, negacionistes, frikis, iaies afectades i tot el que convingui. Tot això és un despropòsit 

Casualitats de la vida i també de la mort

 La vida té coses curioses. Bé en aquest cas la mort. En un parell de dies de diferència s'ha mort l'ex d'una companya meva de 53 anys, una ex companya de feina 65 anys i la mare d'una amiga, 74. Tot en un parell de dies. Tots estaven malalt i en aquest cap de setmana han traspassat. A la vida hi ha gent que creu en fenomens paranormals i alguna cosa crec que hi ha, però quan un en parla es perd la màgia. Un bon cel a tothom i els d'aqui seguim endavant sortejant la vida i esperant que sigui benevola amb nosaltres.

divendres, 21 d’agost del 2026

Adaptar la vida a les noves temperatures



 Les  altes temperatures ens han de fer a canviar moltes coses del nostre entorn, com horari de treball, crear refugis climàtics, descompte en la factura de la llum, bonificacions en aires acondicionats. No sé on pararem però en aquest nivell que estem és molt alt i si s'apreta més el gas ens rostim aqui tots plegats. Les lleis van molt lentes, però hem de començar a pensar en canviar els nostres habits també dels castells i actes públics. Som persones i ens hem d'adpatar al clima que estem destruint. 

dijous, 20 d’agost del 2026

La Barbie Riuet Renaturalitzada

 



 

Un dels espais més emblemàtics del Vendrell és el Riuet de Coma-ruga que durant anys i panys ha vist brollar un doll d’aigua a una temperatura constant durant tot l’any per a gaudi de propis i forans. Aquesta frescor natural és compartida per un sector d’edat que se situa majoritàriament a partir dels 60 anys. Durant l’estiu i els caps de setmana sempre ha tingut una important concurrència per aprofitar-se de les propietats d’aquesta aigua pseudomedicinal que anava a parar al mar.

Fins fa pocs mesos la nostra Barbie Riuet Renaturalitzada portava un banyador, una tovallola, para-sol, nevereta, cadireta, taula i unes poques joguines per als petits de la família. Una nina totalment preparada de baix cost que en un moment donat del dia, al voltant de migdia, anava a buscar algun pollatre a l’ast en algun establiment de la contrada. Quan arribava el menjar obria la seva nevera per treure alguna beguda refrescant per acompanyar l’àpat. Evidentment en aquest ritual gastronòmic a prop del mar no hi faltava mai els elements bàsics que constitueixen el tradicional vermut on les xips i les olivetes farcides tenen un paper estructural.

La nova Barbie Renaturalitzada ha patit un important canvi en la seva nova vestimenta per accedir al seu entorn natural. A banda dels elements bàsics abans exposats ara ha hagut d’afegir unes bones cranqueres per no prendre mal amb les roques que envolten el nou bassal homologat per Europa que en alguns espais ja disposa de tolls d’aigua entollada. Ara tenim un fort increment dels mosquits per tant els repel·lents i les xarxes per lluitar contra aquest petit insecte són bàsics en l’uniforme d’aquest nou model de la nostra nina mediàtica.

La Barbie Riuet Renaturalitzada ve acompanyada amb un bolígraf per signar en algun dels actes de recollida de signatures per l’obertura de la bocana que miraculosament es va tancar per evitant deixar tot tipus de rastre. Però la veu popular es va alçar reivindicant la seva versió precedent.

La nostra protagonista va equipada amb un smarthphone per anar seguint l’evolució del procés de la desnaturalització d’aquest Riuet.  La nova Barbie Riuet Renaturalitzada està en constant evolució. No saps mai com la trobaràs un dia per un altre. Hi ha moltes forces misterioses que van actuant en aquest petit espai. Només un petit grup de persones selectes saben quin és el futur immediat d’aquest punt de trobada de salut. Són molts els turistes que el primer que fan quan arriben a les nostres costes es preguntar per on es troba aquest Riuet. Al costat de la cascada hi ha un punt de venda ó de la Barbie Riuet Renaturalitzada que es pot acompanyar amb un Ken renaturalitzador que ha convertit en la nostra Barbie Riuet en una de les estrelles mediàtiques d’aquestes contrades. Tots els diners d’aquesta campanya solidària van dirigits a la lluita per la reversió del Riuet al seu estat anterior amb la seva preuada bocana.

diumenge, 16 d’agost del 2026

Anys de convivències i d'aventures compartides



 Portem una amistat des de que la universitat ens va unir estudiant filologia àrab. Varem viatjar pel món arab. Hem viscut moltes aventures junts i de tant en tant ens trobem tot i viure en llocs diferents. Avui ha estat una cita a Vilafranca del Penedès en una ciutat deserta amb tot tancat pel mig. Fa goig trobar-se i seguint fent aquesta cadena de la vida pensant en el passat i en el futur. Amistat d'aquestes que no moren mai i encara que no ens veiem gaire, doncs sempre està allí aquella flama que ens manté en una aventura compartida al costat del món àrab. Gràcies per tot Gemma i Berna, seguim endavant.

El concert més llarg de Guardafuegos a Coma-ruga


 Potser aquest concert ha estat un dels més llargs de Guardafuegos. Va durar quasi dues hores amb tot el repertori que han assajat amb el Gabi Llorach que substitueix a Miguel A. Martínez que està lesionat. Un concet a la sorra que va aplegar un bon nombre de persones en un dels dies de màxima afluència als barris marítims. La gran majoria temes propis i alguna versió per donar caliu a la festa. Un grup de casa nostra que també mereix tocar entre nosaltres. Gràcies per aquest detall que entre tant de regaton i tardeos agrada a uns pocs fidels que els seguim on toqui. La gent en volia més i més i varen estar allí 110 minuts tocant sense quasi parar. 


dijous, 13 d’agost del 2026

El Seat Vendrell



 

Hi ha un compte d’instagram amb un perfil anònim que fa uns dies va presentar per xarxes un nou model de cotxe virtual que era Seat Vendrell, una clara al·legoria d’aquest municipi brut i desgovernat que tenim actualment. Una de les maneres que una localitat triomfi en aquest món del marketing durant un temps és tenir un model de cotxe d’una marca coneguda que porti el teu nom. Aquesta és una campanya de promoció que funciona molt bé fins que un nou disseny arracona el seu precedent. El nostre vehicle utòpic estaria subvencionat amb el Fons Next Generation, seria ecològic amb plaques solars recuperant l’esperit vehicle de la Ferve que ha fet història en aquest país. Tot i aquests elements sostenibles de cara a la galeria,  la seva energia principal seria el gas-oil perquè amb la força de les fonts netes només en tindria per un quart d’hora de circulació a una velocitat raonable.

El nostre vehicle seria de color verd i blau amb el nou escut del Vendrell de la farigola que l’actual equip de govern va renaturalitzar ben marcat al mig del capó. Llavors a totes les portes del vehicle no podien faltar gravades les enigmàtiques K. Martínez que segurament ningú sabrà a qui fan referència. Evidentment el vehicle serà de quatre places amb connexió per satèl·lit  i una càmera de la televisió local integrada per si en algun moment s’ha de fer una connexió en directe des de qualsevol lloc del planeta.

El Seat Vendrell tindrà un sostre descapotable preparat per gaudir de l’eclipsi del dia 12 d’agost. No caldrà ni  sortir del vehicle per gaudir  d’aquest fenomen històric que pot canviar el destí de la nostra història. Mentrestant estàs al volant podràs gaudir en viu i en directe mirant al cel d’aquests segons màgics quan la figura de l’astre rei desaparegui al cel durant uns segons.

Amb la compra del cotxe et donaran una butlleta que entrarà en el sorteig per pujar al balcó de l’Ajuntament durant en el  proper dia de Santa Anna i poder veure els actes centrals de cultura de la festa major des d’un lloc privilegiat.

El Seat Vendrell tot i tenir el circuit d’aire condicionat no funcionarà. La factura no va entrar fora de termini pressupost actual i s’ha d’esperar al proper exercici per poder assumir la despesa. Disposarà en un calaix lateral de quatre ventalls amb els colors de l’Arc de Sant Martí per lluitar manualment contra les alres temperatures. Quan sigui hivern, doncs res, les mantetes logotipades amb la silueta del Tobies del campanar al maleter no hi poden faltar.

El nostre vehicle tot i estar subvencionat per fons europeus el seu cost serà quatre vegades més que el que presumptament posava el catàleg perquè els darrers detalls han quadruplicat el cost de l’avantprojecte inicial. El seu preu, evidentment, no serà igual per tothom. Segons els cognoms del titular, els orígens i el nombre d’entitats on el comprador estigui subscrit el seu preu es veurà variarà  considerablement.

El Seat Vendrell tindrà una carrosseria submergible especial preparada per circular amb tota seguretat per zones amb  basses d’aigua de poca profunditat com el Riuet de Coma-ruga. Darrerament aquest espai s’ha adaptat perquè el nou vehicle pugui avançar amb tota comoditat per aquest toll emblemàtic de la costa vendrellenca.

El Seat Vendrell es pot adquirir al nou concessionari de vehicles de la baixada Sant Miquel del Vendrell on es podrà gaudir admirar tota la gamma d’aquest nou model amb els seus complements i accessoris.  Aquest cotxe incorpora en el seu interior una mostra de tot tipus de residus perquè els seus usuaris puguin veure, olorar i admirar de primer mà aquest nou model de recollida selectiva que tan èxit està assolint a la localitat.

 El model més complert és el model Tabaris que ho té tot incorporat. El model més senzill és el Mas Borràs que es pot adaptar al gust del comprador. Aprofiteu l’ocasió perquè les seves unitats són limitades i estan garantides fins el proper mes de maig. A partir d’aquí ja no és segur que el model se segueixi fabricant.

dimecres, 12 d’agost del 2026

Viure un eclipsi total de sol, peculiar


 



El dia de l'eclipsi, dia 12 d'agost del 2026 ha estat un dia més o menys normal. Una mica més gent del normal però res de  l'altre mon. No hi hagut cap col·lapse. Jo he anat a les Madrigureres i hi havia molta gent, però s'hi cabia. A la resta de platja, normal i una mica més. Doncs a dos de vuit ha començat la lluna a tapar el sol de mica en mica fins a dos de nou quan durant uns 36 segons ha quedat tapat del tot. Tot seguit ha marxat la lluna bastant ràpid  i a les 21 hores ja s'ha post el sol. Durant l'eclipsi han baixat una mica les temperatures i s'ha fet una mica més fosc del normal, però res de l'altre mon perquè ja era tard, però feia molta xafogor. Un dia diferent que suposo no tornarem a veure per aquestes latituds. Amb les ulleres es veia bé. Sense no es veia gran cosa.



dimarts, 11 d’agost del 2026

Un dia com a mínim diferent


 

Demà és el dia 12 d'agost que hem de viure un fet que només passa cada 100 anys. A dos quarts de nou aproximadament ens toca viure un eclipse total de sol per aquestes contrades. Fa mesos que la gent en parla. Ja s'han fet molts plans perquè no passi res. Diuen que sembla que no hi haurà núvols o boira que l'amagi i es podrà veure bé. No sabem que passarà. Segur que hi haurà més gent del normal per aquestes dates però no se sap com serà la cosa. Uns aniran a veure'l a la muntanya, altres a la platja, altres no es mouran de casa i uns quants passaran de tot. Esperem que la gent no el vegi a la carretera anant cap algun lloc. Algunes botigues tancaran abans per veure l'espectacle universal. Un dia en què pot passar de tot fins i tot que no es vegi res. Esperem. Tothom va com a boig buscant les ulleres que costen 3 euros unitat A veure que passa. Demà serà un dia com a mínim diferent.

dilluns, 10 d’agost del 2026

17 anys de la mort del sr. Manel.


 

Avui fa 17 anys de la mort del sr. Manel Bofarull, nascut a Badalona però amb forts lligams amb Albinyana i el Penedès. Destaca per la seva passió per la història, les tradicions i tot aquests aspectes populars que han estat la salsa de la vida. Ell volia viure el Mil·lenari d'Albinyana però no hi va arribar a temps per poc. Donc un cop més per mantenir la seva memòria aportem aquest apunt personal perquè la seva feina continua ben ferma i vigent. Endavant.

divendres, 7 d’agost del 2026

Va per tu Carles

 



 

En un poble petit com Albinyana amb un centenar de veïns de tota la vida que són els que porten el timó del dia a dia per seguir navegant sempre hi ha persones que tenen un paper destacat dins l’auca del poble. Altres veïns doncs tenen un paper més discret i estan en un segon i tercer pla. No parlo ja ni dels qui passen olímpicament del que succeeix al poble i només es preocupen de quins grups venen per  festa major i quan està obert el contenidor de l’orgànic. Doncs a Albinyana tenim, la dona de missa, el pagès de tota la vida, el pagès innovador, la persona que sempre es preocupa pel poble, el polític, el funcionari efectiu, el qui es porta bé amb tothom, qui surt a caminar a les 6 del matí, qui li molesta que els cotxes estacionin davant de casa seva, la persona qui munta excursions de iaios i molts altres personatges que es van repartint els papers d’aquesta representació diària perquè el poble tiri endavant sense trencar la rutina i entrar en dimensions desconegudes.

Doncs el Carles Fontanals Orpi que ens va deixar el passat dia de sant Isidre Llauradó era la típica bona persona que compartia bona i empatia amb els seus veïns. Tot un senyor que per amor havia vingut de Llorenç del Penedès i de bon començament s’havia integrat totalment en la societat d’Albinyana participant en els seus actes socials i sempre es mostrava disponibl quan la gent el necessitava. Una persona calmada, responsable, agradable, respectuosa d’aquestes que difícilment poden generar algun tipus d’enemistat. Només tenia 63 anys de vida. En aquests moments del trist destí era el president de la Societat Recreativa Unió Albinyanenca que curiosament enguany celebra un segle de la seva fundació. Per altra banda era el jutge de pau del municipi.

En Carles era una de les persones que també deixa petjada per la seva història personal i humana que també l’ha posat a prova i que sempre ha tingut la millor resposta que es pot esperar d’un cavaller. Una persona molt  estimada per les persones que el coneixien que va marxar de cop sense avisar. Segurament com dirien algunes veus populars  ara vol que segueixi la tasca que feia al poble en altres llocs més llunyans i més propers a la divinitat. Un bon cel i moltes gràcies per tot el que has fet i per tot l’amor i amistat que has compartit a la terra.

dijous, 6 d’agost del 2026

Un dia històric per l’Anna


 


Tot i que els castells és el resultat del treball de molta gent des de diferents parts de l’estructura i també de fora, avui parlarem de la cirereta del pastis, o sigui de l’Anna, una jove d’Albinyana amb fortes  vendrellenques i reusenques que enguany li ha tocat viure un calendari farcit d’efemèrides molt especials amb la colla centenària dels Nens del Vendrell. Tot just el passat dia 26 de juliol, es va celebrar la diada castellera de Santa Anna  a la mítica plaça Vella, que és   un de les cites més esperades de l’any per tot vendrellenc amb inquietuds.

Fa un parell d’anys la nostra pubilla  es va iniciar a la colla vermella acompanyada pel  seu tiet. De mica en mica la relació entre els Nens i la nostra protagonista s’ha anat consolidant a base de confiança i treball fins al punt que enguany ha tingut la gran sort de ser l’anxaneta dels tres castells principals de la jornada de Santa Anna: la torre de set, el 4 de vuit i el 7 de set. Ella s’enfila fins el capdamunt de la torre humana com si fos un mostela, amb seguretat, rapidesa i seny. De sempre li han dit  que quan estigui allà dalt no miri mai a terra i que el temps que passa és molt important per una bona execució del castell perquè cada segon multiplica per 10 l’esforç de tota l’armadura humana que aguanta l’estructura. L’Anna després d’escalar veloç per les espatlles dels pisos inferiors arriba dalt de tot, ràpidament aixeca el braç amb energia. De seguit,  torna a baixar per desfer el camí que tot just acaba d’escalar. És qüestió de pocs minuts que per alguns poden semblar hores allí dins amb un clara pressió de moltes persones congregades en un  espai mínim i amb un sol que no perdona.

Els infants d’aquesta comarca poden escollir de ben petits alguns camins per donar sortida als seus somnis o simplement per passar una bona estona. Alguns opten per ballar, altres per tocar algun instrument, uns somien en el foc, altres aposten per l’esport i massa encara no troben cap oferta interessant i practiquen altres disciplines no tant recomanables. Doncs la nostra protagonista d’avui és una de les joves més complertes que tenim a casa nostra perquè ha aconseguit importants trofeus en una de les seves passions com són les curses juntament amb la seva germana gran en diferents categories. Aquesta passió ja ve per herència i per treball dels pares.  L’Anna també és una amant d’un dels balls dels joves de la seva generació dins de l’Embarcada. Una manera de passar-ho bé sense haver de competir com exigeix l’esport ni aquest jugar aquest paper clau bastint un castell  en una jornada històrica amb centenars d’ulls seguint la seva trajectòria sobre els seus companys de colla.

L’Anna sent els colors de la colla i s’hi troba com una gran família. Des del minut zero del vespre de Sant Jaume amb el pregó ja va viure immersa en una festa major que sempre recordarà durant molts anys. Ara encara és jove i el seu futur és incert, però aquest ha estat una festa major inoblidable. Molts records que els seus pares guarden en un arxiu perquè el dia demà sigui conscient del tot el que ha viscut quan tot just tenia vuit anys.

L’Anna organitza les seves vacances segons les jornades castelleres de la seva colla i te molt assimilat el calendari i els assajos a la seva petita agenda de coses que no es pot perdre.  Podia parlar de moltes persones que com l’Anna fan possible que el Vendrell tingui una colla centenària perquè tothom hi juga un paper important, però hi ha coses com els ulls de l’Anna que parlen per si sols quan hi pots veure la il·lusió i l’alegria de ser una més de la colla i de fer vibrar a tota una plaça quan aixeca el braç per damunt de tots assolint una nova fita en aquesta història dels Nens. Gràcies Anna i a tothom que feu possible aquests segons de felicitat compartida en una plaça on el vermell és el color de la camisa i l’emoció compartida. Tot això tenia lloc el dia del seu sant, potser el  destí ja l’havia cridada a complir aquesta gesta en la plaça que més estima.