.jfif)
Doncs res, avui son els àngels custodis, Miquel Rafel i Gabriel i result que faig el sant. Un dia molt conegut a Lleia perquè és un dels patrons. Un dia amb pluja perquè molts anys acostuma a plouré aquest dia. Només vull agrair a totes les persones que s'han recordat de mi en aquesta data del calendari que sempre va bé per fer un toc amb la persona que et felicita. Gràcies per tot plegat. Anem comentant la jugad.
.jfif)
Calafell i el Vendrell fa uns anys que estan en una mena de guerra de la sorra. La natura sàvia està traient sorra de les platges de Calafell, en especial de la de Mas Mel i per altra banda està aportant sorra a la zona de Coma-ruga del Vendrell. Evidentment estem parlant de dos reietons costaners que tot i ser del mateix partit la seva relació és com la de les dues colles castelleres vallenques.
Els entesos que no fan informes oficials diuen que tots aquests desajustos venen provocats per l’excés de ports a la costa catalana. No és normal que cada tres o quatre quilòmetres de costa tinguem un petit port per alegria del municipi en qüestió. La seva construcció ha alterat les corrents marines. Aquest fet provoca aquestes irregularitats en la distribució de la sorra en el litoral. Quan hi ha un fort temporal que arran del canvi climàtic cada cop són més freqüents al nostre litoral hi ha redistribució salvatge de la sorra que generalment perjudica a Calafell i beneficia al Vendrell.
L’any passat primer anaven els camions carregats per la sorra des de Coma-ruga fins a Calafell. Tenim un altre element al nostre litoral que pot alterar alguns mètodes bàsics com va passar amb l’espècie protegida del corriol camanegre. Arran del perill que suposava aquest transport per la zona costanera es va decidir que els camions anessin per les carreteres, fet que va provocar la queixa de veïns i conductors.
Enguany ja s’ha tirat directament per la circulació per la sorra avalat pel govern Espanyol fins una mica abans de l’estiu que es va aturar, però no es va aportar tota la sorra necessària per a cobrir amb dignitat el tram de la platja amb més mancances.
Arran d’aquest traspàs han sorgit alguns episodis que ens han fet sortir als principals mitjans de comunicació. El que no ha transcendit tant és el futur incert del passeig Marítim de la zona de Mas Mel per la manca de sorra, però arran d’aquest espai aquest any ho hem petat amb la guerra de la petanca que s’ha mediatitzat als principals mitjans espanyols. Mitja dotzena de pisos de davant de mar es queixaven pel soroll dels jugadors d’unes pistes que abans estaven a la sorra i enguany per manca de superfície sorral s’han passat a la part interior del passeig. Evidentment el problema venia perquè els esportistes jugaven entre les quatre i dos quarts de set de la tarda, quan la gent a l’estiu acostuma a fer migdiada que és una de les coses sagrades de tot humà i més a l’estiu. Hi ha normes no escrites que no es poden trepitjar de qualsevol manera i menys per l’estrèpit del xoc de les boles de dues de dues pistes de petanca i els crits eixordadors dels seus jugadors en plena calitja estiuenca
Tot arreglat, com diu literalment l’alcalde de Calafell sobre el tema de la petanca “No ens preocupa ni el soroll ni les molèsties. Estem a Calafell i no a Montserrat. Tant als uns com als altres els hauria de preocupar si en un futur tenim platja o no Calafell”. El problema no és el soroll de les boles sinó la sorra. Sinó pots dormir uns taps que van molt bé.
.jfif)
Volem que la gent gran estigui ben cuidada i atesa i ens donen paella per menjar a ple sol. Volem futur per als nostres fills i ens donen pitets per als nouvinguts al món. Volem feina i ens donen festa. Volem netedat i ens aporten portes que no van enlloc. Volem natura i ens donen ciment. Volem futur i ens donen passat. Volem conèixer el poble i ens posen zona blava. Volem preguntar i no ens responen. Volem realitats i ens donen paraules buides. Tot plegat fum fum fum.
Ahir vaig anar a Llorenç al Llença't i després vaig anar al Vendrell on l'Orquestra Melodia celebrava els seus 95 ays de vida amb un concert i un ball que va durar fins quasi les 10 del vespre. Hi havia molta gent a la part de dalt de la Rambla encara que aquelles hores potser cap bar estava obert al Vendrell. Em va fer gràcia recordar la meva joventut al poble quan de tant en tant venia a animar la festa major i la festa petita. En aquells temps no hi havia ni discoteques ni tardeos ni similars, però quan venia una orquestra era festa grossa. Ara ja és tot light i tothom està cansat de tot. Esperem que aquesta formació clau per entendre la història musical del Vendrell arribi ben lluny i faci gaudir a petits i grans com sempre ho ha fet.
.jfif)
La nostra societat ens planteja un seguit de qüestions que costa trobar una
resposta adient i entenedora per totes les parts.
Un dels temes que fa anys que em preocupa i que ara amb el tema de la implantació
del nou model de recollida selectiva ha tornat a ocupar un lloc destacat en les
meves incògnites per resoldre és com es poden tirar en un mateix contenidor
groc de la recollida selectiva una ampolla de plàstic, taps, iogurts, aerosols
brics entre altres elements. La resta de contenidors que configuren la família
dels residus ho puc arribar a entendre, però el contenidor groc sempre m’ha
plantejat dubtes com es pot combinar una llauna de refresc, un bric i un
aerosol, per exemple. Tot això en un moment o en un altre del procés de
recuperació suposo que s’ha de tornar a
triar per orientar cada element al seu lloc de destí adequat que pugui combinar
amb els seus similars per acabar amb un final més útil i feliç.
Relacionat amb aquest tema anterior està els criteris de pagament de la
taxa. En algunes localitats, com el Vendrell tu no pagues ni per reciclar, ni
per generar, ni per habitants. Tu pagues en uns barems segons la superfície de
l’habitatge. Un criteri que no s’aguanta per enlloc perquè tu per la superfície
del teu domicili et tocarà pagar una taxa independentment de la teva aportació
de volum de reciclatge. Un criteri totalment absurd que no s’aguanta per enlloc
i crec que fins i tot és més racional que tots els habitatges familiars paguin
la mateixa taxa municipal.
Un altre tema relacionat amb aquest i que també aixeca polseguera són les zones de baixes emissions. En alguns municipis segons quins cotxes no poden entrar en una àrea reservada de la localitat en nom de la contaminació atmosfèrica, però resulta que al costat d’aquesta àrea restringida si que hi poden circular. Sembla com si les emissions generades a la superfície terrestre per algun vehicle a l’hora d’elevar-se cap a la atmosfera ho fessin d’una manera totalment vertical sense que es moguessin un centímetre de la seva línia ascendent cap el més enllà. Aquests espais estan rodejats d’altres vies on poden circular la resta dels vehicles restringits. No parlem de les emissions de les indústries que poden estar al voltant de la ciutat i d’aquells avions que de tant en tant passen pel cel deixant la seva petjada celestial. Sincerament crec que tot això correspon a una campanya dirigida directament a què la gent es compri un cotxe nou i d’aquesta manera donem una mica de vida al negoci automobilístic que és un dels poders fàctics d’aquesta societat consumista on estem tots ubicats.
Avui he anat a l'Assamblea de les Regions d'Europa que ho porta Joventut de la Generalitat
que com no s'ha fet al Tabaris. Demà segona part. Hi ha coses que s'han de dir. Primer de tot que ha vingut la Secretaria de Cicles de Vida i Ciutadania ha llegit el discurs i ha fotut el camp. Jo crec que amb unes jornades amb gent de tots els Països d'Europa des de Noruega a Portugal passant per Holanda, Bèlgica i altres tenien representació s'hauria d'haver quedat per simple responsabilitat. Doncs res ha marxat després del discurs. Després també en un debat s'ha dit que cada dia els polítics estan més lluny del poble i que alguns, com passa a Espanya, només hi van perquè surti el seu nom al programa o a la tele, però els importa ben poc que s'hi fa. Això no tots, però alguns si. Doncs un dia molt interessant amb una visió general d'Europa per veure com va tot plegat.
En aquesta societat en què estem saturats d’informació, la gran majoria de gent, per no dir tothom només fan cas als titulars de les notícies. El que ve darrera queda mort a l’oblit i a vegades costa de recuperar.
Tu has dut a terme una desastrosa implantació de la recollida selectiva al Vendrell. Això ha generat una munió de queixes per tots els cantons d’aquesta nova versió del servei nefast. Després de tres mesos patint els seus efectes en ple estiu, el primer dilluns de setembre Martínez amb el seu faristol incorporat anuncia que a partir d’ara contenidors estaran oberts tots els dies, s’ampliarà la zona de neteja, hi haurà més recollida i munt de miracles afegits per anar tapant tot aquest desgavell en el servei.
La gràcia és que aquestes noves mesures per anar amortitzant la pèrdua de credibilitat del govern optimista en aquest municipi no tenen cap data exacta d’aplicació.
Evidentment quan tu escoltes el missatge principal d’aquesta roda de premsa el que primer que et ve al cap quan vas a llençar la brossa és que encara que sigui dijous trobaràs el contenidor de reciclatge obert. Doncs res, encara no se sap quan això passarà. És molt trist que facin aquestes rodes de premsa sense indicar quan es farà efectiu. Llavors d’aquí un parell de mesos et trobes que, ves per on, els contenidors ja estan oberts tots el dies quan poc dies abans no han recordat res d’aquests importants i canvis necessaris. Aquest tipus d’informacions s’han de donar amb una data propera d’execució i no per quedar bé davant de la galeria per minimitzar la convocatòria d’una manifestació al cap de 5 dies.
La gent va al dia i ja està prou carregada d’informació que circula per diferents vies. Molts cops ja no processa si es immediat o d’aquí 4 anys. Quan ho diuen el primer que penses és que ha de ser en poc temps. Sinó tens res cap dada concreta d’aplicació millor no dir res perquè al final ningú et farà cas quan realment diguis alguna. Si vols sortir als mitjans et fas una desfilada de models de roba de polític que pacta amb el PP i ja ho tenim. No cal res més.
Quan els optimistes van entrar al govern ja van parlar de posar una cinquantena de càmeres de vigilància al carrer. Doncs res. A aquestes alçades encara no estan operatives. Si algun dia funcionen. Ara falta saber la seva utilitat real que això dona per parlar un altre dia, però quan aquestes estiguin operatives molts es preguntaran si són noves o si encara són el projecte d’aquelles que de tant en tant surten en rodes de premsa en aquest regateig constant. S en posem una més o dues més o si millor en aquest carrer o en aquella plaça. Sembla una lluita d’ordinador a veure qui pot identificar més pispes. Clar si unes vies estan més controlades, altres ho estan menys. Són les que hi ha. No més.
No ens calen més rodes de premsa per vendre fum com totes les del parc del Botafoc. Si el que és salvar mínimament la dignitat d’aquest acte d’informació pública cal explicar el que hi ha i quan toca no 4 anys abans o no dir res. Si la cosa no és bona ja s’ho trobaran. Al final gairebé ningú ja els fa ni cas diguin el que diguin com ja passa actualment. La resposta més efectiva la pots tenir fàcilment a les xarxes socials depèn de quin peu calcis. Evidentment tot aquestes millores substancials tenen un cost que fins després de les eleccions municipals no es pagarà. No sigui que......
Posdata: La part més divertida de tota aquesta carta als reis sense data de caducitat roman amb els descomptes per reciclatge. Evidentment no diuen quan ni com controlaran qui recicla. Potser faran el mateix estil que pagar les la taxa d’escombraries segons metres quadrat del domicili que vindria a ser que faran més descomptes segons en quina planta de l’edifici vius. Tot quadra en aquest país on el surrealisme cada dia està més normalitzat.
L'orquestra Melodia del Vendrell celebra aquest diumenge els seus 95 anys d'història per això porta a terme un acte especial. Si mirem el Viquipedia podem veure la història d'aquesta formació musical vendrellenca
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | orquestra organització  |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Altres | |
Premis
| |
 | |
L'Orquestra Melodia o Orquestra Internacional Melodia del Vendrell és un grup musical català fundat el 1931 al Vendrell per Joan Carné i Güell i amb el nom de Melody Jazz.[1] Aleshores tenia set músics i imitant l'estil de les grans orquestre estatunidenques d'aquells anys (Glenn Miller, Benny Goodman) tocava swing i altres ritmes de moda als balls municipals i als clubs de diverses ciutats.
El 1955 canvia el nom pel de Cobla-Orquestra i el nou director serà Pau Sicart i Güell, qui comptarà com a cantant amb Ramon Calduch i Gimeno. El 1966 Jaume Marcè és nomenat director i l'orquestra és popularitzada per Josep Maria Espinàs en el llibre Festa Major (1969). El seu prestigi va fer que fos contractada a l'Expocanción organitzada per Luis del Olmo a Roda de Berà. Durant els anys 1960 i 1970 arribaria a fer unes 170 actuacions a l'any no sols a Catalunya, sinó també a Aragó, Catalunya Nord, Castella, País Valencià i Illes Balears.[2]
De 1982 a 1993 el director fou Josep Cañellas, època durant la qual molts músics es jubilaren i deixà d'actuar com a cobla sardanista, baixant el seu nombre de músics de 14 als 10 actuals. Els últims directors, Àlex Gonzàlez (2000-2004) i Ramon Chacón (2004-) han estabilitzat les actuacions en un nombre de 50 a l'any. Ha participat en la banda sonora d'Últimas tardes con Teresa (1983), basat en la novel·la homònima de Juan Marsé. El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi.[3]
Aquest dissabte hi hagut 3 o 4 bodes de gent coneguda al Baix Penedès. Uns es casaven quan ja fa anys que viuen junts i ja son pares i tot això. Altres es casaven perquè vivien junts però abans de res més han volgut fer la celebració. Jo crec que el casament és una bonica festa i cadascú l'ha de fer com vol i tot és igual d'important mentrestant estigui al nivell dels nuvis. Tinc una amiga que no es vol casar perquè vol una boda senzilla i el seu home la vol pomposa i com no es posen d'acord, doncs res.
La boda és un dia de retrobament que surti bé o malament sempre recordes més o menys. Hi ha gent que no s'ha casat mai i algun crack ho ha fet tres o quatre cops. Hi ha bodes on hi falta gent i altres és lo just i necessari. Hi ha bodes organitzades per empreses i altres que t'ho muntes tu. Hi ha bodes civils, altres religioses i tot per triar i vendre. La boda com altres actes són moments especials i encara que cada dia es casa menys gent perquè es pensen que és una cosa que costa molts diners, al final totes les bodes són iguals de boniques segons qui les fa. Doncs res llarga vida a l'amor o al postureig, però almenys 15 dies de vacances les tens a la feina.
La vida obra i tanca cicles. Ahir després de 27 anys varem tornar l'enano i jo a sortir de concert com tant tant haviem fet de joves per Tarragona, Barcelona, el Penedès i on fes falta. Ahir era el torn de la Sala Zero de Tarragon amb Last Transmission que fan versions de Joy Divission i Cured que fan versions de Cure. Un gran concert amb grups de versions en una sala força plena. Ja no es com abans. Concerts a dos quarts de nou de la nit. El meu colega no pot beure alcohol i va estar assegut i jo dempeus ballant i amb dos cubates com feiem abans. Per sopar rapid a un Kebat cutre de Tarragona. Torna a reviure el passat un quart de segle més tard. Ens varem posar la dia d'algunes coses i varem fer projectes de futur. La vida continua i la música Post Punk va ser la nostra banda sonora.
Hi ha converses de jacuzzi que es van repetint periòdicament en algun dels dos municipals que tenim al Vendrell. Fins fa mig any tots els membres de la tertúlia remullada coincidíem en què l’equip optimista tornaria a revalidar l’alcaldia ajudat d’algun d’aquests partits que es poden comprar amb quatre promeses que no es compliran i algun càrrec de confiança. Però des de principis del passat mes juny les coses han canviat considerablement amb uns partits a l’oposició o ni tant sols això que han començat a prémer l’accelerador de cara a les properes eleccions del mes de maig.
Evidentment el punt d’inflexió ha estat la gestió d’un dels símbols del Vendrell com el Riuet que en els darrers mesos ha passat d’una estructura consolidada al minut zero amb un munt de moviments de terres i amb l’ajuda de la climatologia. S’ha creat una mena de comissió oficiosa que actua com a pseudoportaveus dels veïns que ha de decidir el seu futur juntament amb el govern. Però durant aquest procés misteriós per allí s’han fet unes obres que estic segur que ho sabien quatre gats. La intenció és que alguns firmin un xec en blanc i els de sempre fan el que volen, però amb el presumpte consentiment d’un grup de gent que només saben el que interessa als polítics.
Tot aquesta transformació va unida a una aplicació catastròfica del nou servei de recollida selectiva amb un sistema que s’ha fet pensant en un model que només existeix sobre el paper amb manca de targetes per obrir contenidors intel·ligents, punts de recollida canviats de lloc sense previ avis. No podem oblidar una insuficient capacitat per la recollida de tot el volum generat i mil coses més que han convertit aquest estiu en catastròfic aquest servei en molts punts dels barris marítims. Tot això unit a unes temperatures extremes que han fet augmentar totes les conseqüències d’aquesta acumulació ingent de residus a la via pública.
Aquestes segones residències són una bicoca per als consistoris perquè paguen els contribuents tot l’any impostos per un mes i escaig que viuen entre nosaltres, però clar quan venen aquí hi han pagat 12 mesos volen una cosa digna. Per contra es troben un panorama dantesc que acaba amb la paciència de tothom.
Tot això ha vingut rematat amb les inundacions del penúltim dissabte del mes d’agost que va tornar Coma-ruga cent anys enrere en la història tota convertida en un gran estany amb grans pèrdues materials i econòmiques per aquest fort aiguat nocturn que va irrompre sense que les alertes de la Generalitat donessin cap senyal als seus possibles afectats.
Totes aquestes persones que han vist com el Riuet s’ha convertit en una bassa d’aigua i el servei de recollida de residus en un desastre han convocat una manifestació per al 12 de setembre per reclamar doncs el que els toca mínimament com a veïns de la zona i no haver de suportar tots aquests tràngols que han viscut aquests darrer mesos.
Ara quan quedem a les tertúlies del jacuzzi ja veiem que el Vendrell optimista té els mesos comptats. Al líder suprem ha de fer una nova passera a la Riera perquè es va carregar l’antiga amb excuses poc creïbles; ha de fer una nova versió del Riuet que la cosa està poc clara. També li toca construir un dipòsit per guardar quatre vegades menys que el que va recollir el pàrquing d’un hotel de Coma-ruga el dia de l’aiguat. O sigui que se li gira feina i els altres partits estan allí a l’aguait de tot plegat donant joc a les xarxes. El problema és que potser falta un líder fort i reconegut per tots que aglutini el descontent, però com a oposició actual la Mar s’ho està treballant al peu de carrer i de la xarxa. Darrera van la resta. Encara estarem distrets uns mesos però el somni progressista del Vendrell està molt tocat i té massa fronts oberts per poder tapar amb certa coherència. Potser la xarxa que tan han saturat ja se’ls està tornant en contra. Anirem veient com evoluciona tot plegat. Ens trobem al jacuzzi. Nosaltres també som inclusius.
La natura és sabia i avança molt més ràpid que l’home que està pendent de plans, projectes, pressupostos, administracions, terminis i altres fites que s’han de superar per aconseguir una fita que molts cops no té res a veure amb la proposta inicial.
El que va passar la nit del dissabte dia 22 d’agost principalment a la zona de Coma-ruga és una prova que ens hem d’adaptar a la nova realitat i que no la podem sortejar, ni menys ignorar.
En només tres hores a la nit van caure 100 litres per metre quadrat d’aigua dins un volum de 146 l/m en aquelles 24 hores. No cal tornar a repassar totes les desgràcies que va produir aquest volum de precipitació a les nostre contrades. Es lamentable que no sonés l’alarma d’aquest episodi quan l’any passat en un episodi de pluges i per molt menys i al migdia va sonar en tots els dispositius mòbils de la zona. Hem de fer un ús racional d’aquest sistema. No es bo ni que en fem un ús per defecte ni per excés. Les persones han de ser conscients que en una situació x sonarà aquesta alarma. Si la gent desconeix els límits d’aquesta mesura estem perduts. En qualsevol cas la seva utilització errònia pot arribar a fer perdre l’interès per les persones afectades. És difícil de preveure que pot passar en el darrer minut però quan ho tens tot a sobre ha de sonar l’alerta. Val més que et desperti el seu so i puguis actuar que acabis sota un mur de pedra desplomat per la força de la riuada.
La història ens torna als nostres indefectiblement orígens. Coma-ruga fins fa poques dècades era una zona d’estanys que es van assecar per anar construint habitatges amb els seus carrers i places.
Quan plou una mica del normal Coma-ruga i en especial la zona del Tabaris torna al seu passat que ha mantingut durant tants segles. Jo crec que ara més que mai s’ha d’actuar amb decisió. Les obres que s’estan fent al voltant de la Riera de la Bisbal al nucli del Vendrell amb la supressió de pàrquing i la destrucció de les parets de ciment per posar-hi murs de pedra amb xarxa no ens aporta res de nou. Si abans ens podíem inundar cada 500 anys, ara potser podrà passar cada 510 anys. Es el mateix amb un petit retoc per justifica la despesa innecessària de 6.00 milions d’euros que es podien estalviar perfectament i dedicar-ho a altres punts molt més necessaris, però potser amb menys impacte electoral.
El problema el tenim als barris marítims del Vendrell perquè la seva idiosincràsia ens porta un gran risc en casos d’intensitat de pluja com l’altre dia que sembla que cada cop seran més freqüents en les nostres latituds per això del canvi climàtic que ja fa dies que ens assetja i cada cop amb més força.
S’ha d’invertir en mètodes eficaços per poder solucionar aquest problema que fa molts anys que viu Coma-ruga. Ara no ens serveix de res posar parcs bonics al Botafoc si a dos quilòmetres i escaig d’allí hi ha persones que es poden ofegar per inundació previsible. Hem de ser valents. No val a passar la pilota d’una administració a una altra quan al final en molts casos és el mateix partit que governa. Igual que queden per fer un sopar d’estiu també poden quedar per arreglar problemes greus del nostre territori.
Hem de fer projectes interessants per al nostre dia a dia. Ens carreguem els banys tradicionals de Coma-ruga. Hi posem una sala gran i un museu que no aporta res de nou. Potser que haguéssim mantingut l’esperit termal i no una presumpta llauna de sardines amorfa com la que ens han plantat ara amb un cost també d’uns 8 milions d’euros.
Hem de fer obres per mantenir el tipus i no a veure quina subvenció podem arreplegar. El Riuet ha estat el símbol d’una política desastrosa que estem fent fins ara. Hem de canviar el model aplicat perquè la renaturalització ha deixat el Riuet en el punt zero de tot plegat. Ara cal construir uns barris marítims amb uns mínims imprescindibles per afrontar el futur. Ja està bé de llençar els diners amb obres que no tenen ni solta ni volta i justificacions de pa sucat amb oli. Hem de ser valents per un municipi del Vendrell millor per tothom i no només per fer tik toks. La natura ens ha avisat. Espero que en prenguem nota i no tornem a amagar la perillositat que ens amenaça tot sota l’estora. No volem ser els més guapos sinó simplement volem viure intentant controlar els perills que ens envolten amb aquesta natura agressiva que ens vetlla
.svg){kind=small}