Un establiment de poble i la seva tasca solidària

En els nuclis petits de població sempre hi ha un seguit d’elements que són bàsics i fonamentals. Trobem l’Ajuntament, l’església, el metge, la botiga, una escola, l’estanc i no gaire gran cosa més. Alguns d’aquests equipaments responen a normes estatals o religioses. Un dels elements més concorreguts d’aquests petites aglomeracions de població és la botiga on hi pots trobar una mica de tot. Des del pa de cada dia, fins a lleixiu o bombones de butà per la cuina o l’estufa. El nucli d’Albinyana va acomiadar fa poques setmanes els responsables d’un del seus establiments emblemàtics que durant dècades ha estat regentat per una persona molt popular al municipi i fora d’allí. Ha volgut provar sort en altres espais més poblats de la comarca. El negoci vigent sembla que no dóna per gaire. Inclòs fa uns pocs anys el va llogar a una altra família del municipi, però l’invent va durar uns pocs dies.

Sort que la Núria de la Papiola s’ha encarregat de renovar i agafar amb empenta aquest establiment comercial, sinó problema l’hauríem tingut quan els veïns d’aquest indret haurien d’anar a les Peces o al Vendrell per anar a buscar el pa. Moltes altres coses directament a la capital administrativa del Baix Penedès. Aquest negoci no dóna gaires beneficis i reclama moltes hores de dedicació. Una combinació que a vegades es fa pesada d’aguantar i aconsella provar sort en altres aventures, a priori més rendibles. Els preus i una més gran varietat sempre han aconsellat a moltes persones anar a fer les compres grosses fora de la localitat. La gent va aquí a buscar el pa i quatre coses més sense que això suposi una gran despesa amb el corresponent benefici minso. ¿Què passaria si la nova responsable decidís tancar les portes per manca de beneficis? Que passarà amb aquestes petites compres? Tenim un magnífic servei d’autobús públic que en mitja hora i després d’un interessant recorregut per diferents indrets del municipi et mena a la capital de la comarca previ pas per l’Hospital. Aquest ha estat un dels grans avenços del municipi en els darrers anys. Són bastants les persones que ja utilitzen aquest servei, en especial als jubilats per apropar-se al Vendrell per qualsevol cosa.

La culpa d’aquesta decisió provisional sense més conseqüències no la té ningú i una mica tots plegats. Uns han buscat millors ofertes al Vendrell i els altres han decidit prou d’aguantar aquest esperit de servei d’urgència per atendre les necessitats bàsiques de queviures d’un petit poble. Aquest establiment es continua regint per la llei de l’oferta i de la demanda. Ningú el pot obligar a seguir obrint les seves portes. És un negoci i això és el que mena el seu comportament i la seva política comercial.

Potser fa uns 20 anys al municipi oferien els seus serveis dues botigues similars. Llavors mig poble anava a un i l’altra mig a l’altra. També n’hi havia els políticament correctes que anaven alternant amb les dues ofertes. Quan una va tancar les portes per jubilació del propietari. Alguns clients es varen passar de banda i altres varen preferir anar directament a altres municipis.

Primer de sort vull donar l’enhorabona a la família que ara se’n fa càrrec de tot plegat un altre cop. El repte és més difícil perquè si una persona amb local propi ha optat per aquesta alternativa de tancar és un clar indici que la cosa no rutlla, almenys a la seva manera. Si algú ha de pagar el lloguer el benefici ja quedava molt més minso i per tant poc recomanable, però la gent del poble parla molt bé de la Núria i crec sincerament que ho tirarà tot endavant amb el suport dels albinyanencs. La gent és la que hi ha, però és poden fer petites coses per augmentar la venda i canviar el xip de molts clients potencials. Hi ha la possibilitat remota que la gent d’altres municipis com ara Bonastre i les Peces vinguin a Albinyana a comprar. És una cosa que es pot aconseguir. Cada dia hi ha més bonastrencs que van al Vendrell passant per Albinyana. Sembla ser que els impostos que han de satisfer són més baixos que en altres municipis més grans de la comarca. A veure com evoluciona tot plegat. El més important és que la Núria de la Papiola ja s’ha apuntat a portar les rendes d’aquest comerç solidari. A veure com li va. Molta sort. Ella pot demostrar que el més important de la botiga no són ni els preus, ni la varietat sinó el tarannà de la persona i d’això, la Núria en sap un munt.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 16 d'abril del 2010

La gent no pot prescindir ni de la tele ni de l'ordinador

La gent no pot prescindir ni de l'ordinador ni del cotxe. Aquest és el resultat d'aquesta meva enquesta amb 3 vots. 2 persones no poden prescindir de la ràdio i només 1 del telèfon mòbil. La cosa està clara.

La recollida de la part orgànica arriba per fi a Albinyana

A Albinyana ja ha arribat la recollida de la fracció orgànica de les escombraries. Ja tenim containeres marrons repartits pel poble A la major part del Vendrell també funciona. Ara només queden alguns punts del Vendrell que no gaudeixen d'aquesta part de la recollida i tampoc de l'altra. Segons a quines hores vas pel Vendrell fa cosa.

El Vendrell Integrador

Una de les coses que a ningú se li amaga és la voluntat integradora del Vendrell. Hi ha molts elements que apunten indiscutiblement cap a aquest tarannà de la societat vendrellenca. Un dels elements festius que donen el tret de sortida a una festa major són els seus castells de focs. Aquest municipi costaner en fa com a mínim 4 de diferents en nom d’aquest propòsit. El nucli històric i cadascun dels seus quatre barris fan el respectiu espectacle pirotècnic com a símbol de la seva identitat. Els moments que corren ens han de servir per fer una lectura d’algunes costums i tradicions que s’han anat consolidant amb els pa del temps. Si l’economia és galdosa i el tren econòmic públic i privat va endavant a tota màquina doncs cap problema: fem els castells que faci falta. Però com diu un expresident de la Generalitat: ara no toca. Ens de plantejar una reducció d’aquests espectacles entre d’altres per la minva de les partides pressupostàries destinades a festes i manca d’una aportació suplementària. El gran dilema que ens de plantejar si val la pena si tirar quatre castells a l’aire amb un pressupost mínim o en volem un o dos més espectaculars. No cal que cada any siguin el mateix barri que tingui la sort d’encetar la seva festa amb aquesta proposta. Anar rotant entre les diferents barriades. El mateix passa amb la resta de propostes com música, tiberis varis i altres històries de caire festiu. Hi ha molts municipis de la comarca que estan condemnats a fer la mateixa multiplicitat de festes i esdeveniments. Nosaltres som d’aquest barri i per res del món hem de compartir les festes amb els del costat. Però aquestes postures avui en dia massa malauradament són inviables o s’han de reduir a la mínima expressió.

Un altre mostra d’aquest esperit integrador en l’àmbit cultural vendrellenc, el tenim en les dues entitats d’inspiració andalusa que hi ha actives al Vendrell. Evidentment que com més entitats hi hagi al municipi, molt millor, però crec que si han de defensar el mateix o coses similars potser el millor que podria passar és que s’unifiquessin Un mètode que els ajudaria a tenir més força a l’hora de reclamar les seves reivindicacions. En aquests dies de Setmana Santa veurem el mateix fenomen aplicat a les ja tradicionals processons de Setmana Santa. Fa uns anys es va gestar a la zona del Tancat del Vendrell una cofradia d’inspiració andalusa que va decidir sortir al carrer el diumenge de Rams per la tarda. En els primers anys hi havia molta gent, però per diversos motius que no vénen al cas, el volum ha anat disminuint considerablement. Aquest parell o tres de passos van acompanyats per la seva formació musical, els seus confrares i portants, amb les autoritats municipals i altres persones destacades de la vida social municipal. Donat que al Vendrell ja tenim una processó que es remunta uns quants segles enrere amb el nom de processó del Silenci ¿No hagués estat millor que haguessin anat tots integrats en la mateixa manifestació del Divendres Sant?

Parlem d’integració. Aquests sector d’arrels Andalusa i Extremenya de la societat realment estan integrats en el corpus vendrellenc. Són molts anys i formen part del seu teixit intrínsec, però justament en l’aspecte cultural potser no és el més evident per la resta de convilatans. No estic dient que tots ells organitzin una colla de folklore català perquè ja participen en els que ja existeixen ni surtin per la festa major a ballar sardanes pel carrer o pujar castells perquè ja ho fan. Això tampoc no tindria gaire sentit. El que s’hauria de fer és dins la festa major o fira del Vendrell organitzar algun acte puntual perquè en una festa global del municipi puguin donar a conèixer el seu art, la seva cultura i les seves tradicions. Plantar al calendari els dies d’una comunitat o una altra està bé amb romeria inclosa, però també és necessari que tot aquest ampli ventall formi part d’una proposta global del Vendrell. Ara per ara hem d’esperar al final de febrer per veure sevillanes a la Rambla. Sóc conscient de les actuacions d’aquest tipus a les festes dels barris marítims, però ens queda pendent convertir la festa major de Santa Anna en un crisol dels diferents tarannàs culturals que integren l’actual vida social del Vendrell.

Article publicat el 9 d'abril del 2010 al Diari del Baix Penedès

Mesura contra les trucades que prometen miracles

Un dels miracles te'ls ofereixen per telèfon. Avui m'han trucat per una oferta d'internet molt ràpid i super barato. Ja passo de dir no m'interessa o ser antipatic i penjar. El que faig és que m'invento una companyia que no té res a veure amb el telèfon i li dic que pago 1 euro al mig. És curiós veure la reacció de la gent que et truca i et vol prometre l'oro i el moro. Davant els pesats solucions diferents, almenys sempre hi podem treure un somriure.

Està de moda fer esport

Avui he anat a piscina com cada dijous i la veritat és que hi havia molta gent per allí preparant-se per a l'operació bikini. Gent de totes les edats fent coses. Esperem que la cosa duri perquè aquest fenomen ja fa anys que el veig, però dura un parell de setmanes o tres. La gent torna a la seva rutina del dia a dia i a casa s'està millor. Altres prefereixen prendre liquids i coses preparades. Jo crec que el millor és dieta sana i esport. Molta sort a tots els que heu començat. Ànim i endavant. Per cert l'aigua de la piscina vella del Vendrell estava molt freda.

Una botiga d'oportunitats ens falta al Vendrell

Una de les botigues que potser tindria èxit seria una de coses de segona mà i oportunitats. La possibilitat de poder comprar coses encara que no fossin noves pero si útils jo crec que podria ser una bona proposta. Sembla que l'estalvi entre els catalans ha augmentat en els darrers mesos arran de la crisi. Hi ha moltes coses com petits electrodomèstics o utensilis de la llar que fins fa quatre dies la gent comprava coses noves, però la situació actual provoca que moltes persones ho vagin a buscar a lloc més econòmic. A Lleida hi ha una botiga d'aquestes característiques i té molt bona acollida.