Mesures anti coloms al balcó de casa

Moltes localitats ja siguin grans o petites estan afectades pels coloms i per les rates. Jo també pateixo l'atac d'aquestes aus voladores i de les seves defecacions. Portava unes setmanes netejant cada dia les seves caquetes del meu balcó. També els he vist als balcons dels altres pisos de l'edifici. L'altre dia vaig posar paper de plata sobra el llum exterior ( no l'encenem quasi mai). A partir d'aquell dia no han tornat. No sé si pel reflex, el soroll o ves a saber què no hi han tornat. Hi ha gent que hi posa un cd penjant. Jo he provat aquest sistema que és igual d'econòmic i de moment funciona. Els coloms, com les rates i els gates haurien d'estar controlats. No és normal que cada matí quan agafo el cotxe em trobo una individua amb el carret de la compra repartint menjar per sota els cotxes del parquing del costat de casa. Evidentment tenim una gatada que fa por. Hi ha veïns que es queixen d'aquests felins que fan les seves necessitats al jardí i tomben per casa seva. La natura es prou sàbia per controlar les colònies de gats, coloms i rates aquí i allà. Evidentment trobo tan absurd donar menjar a les rates com als coloms perquè aquests no deixen de ser rates voladores.

El final d'un destí marcat fa un parell de segles

Nosaltres els europeus, gent educada i formal ja fa uns anys que ens hem carregat quasi tot el continent africà, un tros d'Àsia i ja varem fer de les nostres amb Amèrica. Ara ens toca recollir tot el que  en els darrers anys hem anat sembrant sense voler. Tots aquests morts de gana i similars que volen posar un peu en les nostres costes no tenen res a perdre. Nosaltres som la seva única salvació. Ja no podem fer la política populista de donar un salari baix per tot la vida i anar fent perquè ja tenim prou feina amb els indígenes d'aquest país perquè ja ens estem quedant secs. Aquesta gent no tenen res, si els deixem aquí s'hauran de buscar la vida amb feines mal pagades o posar-se amb el top manta. Aquí el més fàcil es obrir un número de compte corrent i  un lloc on recollir menjar i altres elements de primera necessitat per anar tapant el tema fins que ja ningú se'n recordi. Els més valents cediran o acolliran algú a casa durant un temps, però tornar allà no és una qüestió de setmanes i de mesos, sinó d'anys. Encara que se solucioni més d'un es voldrà quedar aquí perquè allà no tindrà el mateix futur d'aquí. És molt trist tot això. Però darrera hi ha empreses d'armament i d'obres que els interessa i que segurament estan darrera perquè fan el seu agost i la resta del mediterrani ha d'acollir les víctimes d'aquest tragèdia humana que és un capítol més de l'expoli que hem practicat en els darrers dos segles. És molt trist. Aquests moviments fa anys que s'apuntaven i al final com els gots d'aigua el món tendeix a reequilibrar-se. A nosaltres presumptament ens ha tocat en la part menys pobre del món, però la vida dóna moltes voltes i potser d'aqui uns anys les pasteres van de nord a sud.

On estarà el punt d'inflexió?

En el món de la política qui dispara primer guanya. Això és un dels principis bàsics que regeix el comportament dels personatges que es mouen en aquest món.

En un país on la justícia és lenta i tothom pot denunciar el que vulgui encara que al cap d’un temps es demostri que és totalment fals aquesta estratègia funciona a la perfecció.

Llavors els afectats surten a tots els mitjans de comunicació dient que tot allò és mentida que és fals i que no s’han de fer cas d’aquests escorcolls en uns moments molt delicats políticament. Però en molts casos aquesta reacció ràpida intentant apagar el foc  només acaben reafirmant que els que han disparat tenen certa raó i que les víctimes no tenen pas tota la raó.

Entre els recursos que es poden presentar en diferents instància i fins que no s’arribi a la sentència inapel·lable poden passar anys i panys. Potser quan la sentència ferma vegi la llum pública els protagonistes de la història es troben ben lluny de la política ocupats en altres històries personals. També es pot donar el cas, que quan la sentència sigui ferma coincideixi amb unes noves eleccions i llavors sembla que tots els elements s’hagin unit a favor o en contra d’una persona.

En el món actual on els 140 caràcters s’han convertit en una eina bàsica de comunicació entre els mortals, el més important són els titulars. La resta del text cada dia només s’ho llegeixen els interessats en la matèria que no ocupen pas un percentatge  tan elevat entre els votants.

Dins alguns partits només veiem un petit estol de líders  qui són qui tallen el bacallà com i quan volen. Entre ells s’ho reparteixen. Llavors aquí dins no hi ha cap proposta o candidat alternatiu. Tots van a missa i combreguen amb aquest nucli selecte i no hi ha res més a discutir. Els resultats a l’hora d’escollir el cap d’aquests escollits estan per sobre el 90% dels participants encara que sigui quatre gats.

En altres formacions la cosa és més divertida perquè tot i haver un candidat més o menys oficial, hi ha moviments alternatius que plantegen altres possibilitats. Llavors es produeix una pugna amagada entre les diferents forces. Al final sempre hi ha un que s’emporta el gat a l’aigua. L’altre es pot adaptar o simplement pot sortir per la porta del darrere sense fer gaire soroll, esperant que en el futur hi hagi més sort per als seus correligionaris.

Entre tot això estan les estadístiques que només cal recordar  el programa de TV3 “Com Som” per veure que és el que la gent respon en aquest país.

Hi ha partits que públicament la gent no acostuma a dir  que els vota, però la realitat demostra que algú ha de posar la seva papereta dins l’urna. Potser algú ens enganya sistemàticament sobre els resultats, perquè al final els vots són per qui són.

Mentrestant la gent espera que s’acabin els parlaments per menjar quatre cacauets i beure algun refresc en got de plàstic, però en aquestes cites  les botifarres són sempre les grans protagonistes de la festa.

Les estructures d’estat, la sostenibilitat, la independència, el dret a decidir queden massa lluny de la taula i de la rutina per la majoria de mortals encara que els mitjans de comunicació s’entossudeixin cada dia a compartir taula amb la majoria d’usuaris de la caixa tonta.  La gent va per un costat i els polítics i les seves eines van per altres camins que algun cop poden coincidir però majoritàriament van en paral·lel fent que la separació cada dia sigui més llarga. Llavors apareix algun partit que anomena a les coses com són i s’emporta el gat a l’aigua en les enquestes. Tothom li té por i potser en les enquestes pocs  el voten, però les urnes acaben dient la veritat que tots volen ignorar i està allí amb un gran resultat. En aquestes eleccions alguns votaran perquè volen que les coses millorin i per això està la independència, però per molts altres ja estan bé com estan i no sigui que es posin en perill les pensions i llavors si que no ho tenim malament. Ara toca ser independents perquè fa anys que en fem campanya i la gent hi participa majoritàriament. Les banderes estelades són de la família, la senyera la tenim guardada a casa per a temps millors. Les excuses per omplir Barcelona d’estelades cada 11 de setembre Barcelona  amb un volum més que considerable com els darrers anys s’acaben. Només ens cal esperar. Falta saber com es desenvoluparà tot plegat. On estarà el punt d’inflexió per a un nou camí real  o fins quan seguirem en aquest somni il·legal per la gran majoria de veïns d’aquest Estat. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari, Eix Diari a partir dia 1 de setembre

Un dia perfecto, per fer una becaina al cinema

Tu saps aquells dies que vas al cine no saps que vas a veure i surts  molt pitjor del que has entrat. Doncs a mi em va passar ahir amb Un dia perfecto. Un rollo de peli que vol parlar de la guerra dels Balcans, però està grabada a Granada que narra la història de dos 4x4 que volen treure un cadàver d'un pou. Clar necessiten una corda i es passen la peli buscant la ditxosa corda. Una peli avorrida que vol ser d'aquestes alternatives super guays, però es queda en un projecte d'intent que només la recomano per després d'un dinar de festa quan et poses al sofà i et quedes ko. Jo no sé com aquesta peli està on està. Segur que n'hi ha de moltes millors que no tenen la sort d'arribar als circuits comercials. No hi aneu per res del món a no sé que vulgueu fer una becaina al cinema. 

Una data que cada dia tenim més propera

Jo sóc una de les 300 persones que van anar ahir a la Rambla Cañas a l'acte de Junts pel Sí. Allí van parlar Gabriel Rufian, la Forcadell, la Montse Palau, el Junqueres entre d'altres. L'acte va estar animat amb representants de molts municipis de la comarca i amb moltes cares relacionades amb CDC i ERC. Evidentment els que es matxaquen de fa anys els actes de l'ANC també hi eren amb la seva paradeta com marca el guió. 

Els discursos doncs que quan siguem independents estarem molt millor, que ens estafen, que tot depèn de nosaltres i que som un poble sobirà i etc. Un discurs més dels que fa dies que es fan arreu de Catalunya arran de la cita de les properes eleccions i també del 11 de setembre. Jo crec que la gran errada d'ANC és vincular-se amb una llista electoral. La gràcia és que hagués anat lliure com a moviment social i sense mullar-se més del necessari amb una llista. A veure que passarà el 27. Aquest migdia ja m'han trucat per fer una enquesta sobre la valoració dels líders catalans, espanyols, si seríem independents i altres històries que suposo que ho fa a molta més gent. L'enquesta era de fora de Catalunya i molt bé. Aquestes han estat les eleccions amb la campanya electoral més llarga, fa tres anys que dura i ara és la definitiva. Jo crec que depèn com quedi algú hauria de dimitar o deixar fer a la resta. Han posat fa temps tota la carn a la graella. A veure com acaba tot plegat. Jo crec que la independència entre CUP i Juntspelsí estarà al voltant del 50%. Un poc amunt o un poc avall. A veure que passarà.

Mitja volta pel Penedès i a casa

Ahir vaig decidir anar a Vilafranca del Penedès a la festa major sobre les 11 de la nit. Evidentment vaig donar un parell de tombs pel centre i rodalies raonables i no vaig trobar estacionament. Tampoco no volia fer ni veure res en especial. Llavors vaig decidir anar a Calafell on amb el shopping night estava tot a tope de gent amb les botigues, la majoria amb molta gent per dins i tampoc vaig poder aparcar. Llavors només et queda tornar a casa i anar a prendre alguna cosa per celebrar que el destí t'ha portat a casa. A vegades passa. Si has d'anar a un lloc t'ho has de calcular per evitar dins el possible les màximes aglomeracions, però quan això no passa tornar al born.

La gent ja no es fixa amb la capsa de sabates

Fins fa no gaires anys els mitjans de comunicació ens apuntaven quines coses eren les més importants. Llavors nosaltres seguíem els seus consells i no perdíem pistonada dels seus protagonistes, escenes i aventures. Gràcies a les xarxes socials, avui en dia la gent es dirigeix cap allà on es troba més a gust. Encara que durant tot l’estiu la televisió ens apunti que anem tots a escoltar música clàssica. Nosaltres no fem cas omís. Ens dirigim  a altres gustos. Potser els més joves es decanten per la música més moguda i les velles glòries doncs tornem a treure del MP3 els sempre populars èxits dels 80 i 90. Tenim alternatives i les apliquem perquè ens són més properes.

La societat ens marcava una escala de valors que repartia en diferents categories una part molt important de la producció artística. Llavors havies de seguir aquests protocols que no estaven escrits, però que tothom compartia. Avui en dia que estiguis gaudint d’un grafitti en una paret pot tenir personalment igual de rellevància que situar-te davant d’un producte del gran Tapies. Un creador gairebé està dins l’anonimat i l’altre gaudeix d’un prestigi internacional, però cadascú anirà a aquell que es trobi més proper.

Aquest fet ha provocat, de retruc, que la classe política cada dia s’anés trobant més sola sobre la seva tarima social. Ja fa anys que va perdent poder de convocatòria fins el punt que en aquestes properes eleccions al Parlament de Catalunya sota l’excusa del Junts pel Sí et trobaràs un seguit de gent que tot i tenir prioritat a l’hora d’ocupar el seu espai en el parlament el cedirà gustosament a altres que van darrera, Aquests són realment els polítics. El conegut Raül Romeva que encapçalarà aquesta famosa llista unitària, el dia 28 de setembre serà una persona normal que possiblement tornarà a la seva rutina tot i seguir seguint lluitant per la causa del seu partit. El poble de Catalunya en principi l’haurà votat amb ell, però ja ens han dit que aquí si treu els sufragis necessaris el proper president serà l’Artur Mas. Evidentment els dos principals partits nacionalistes catalans i altres entitats socials com l’ANC s’han tret aquesta estratègia legal per aglutinar més vots que no pas seguint els paràmetres tradicionals de totes els comicis que s’han fet fins ara. La gràcia és que aquestes persones haguessin ocupat els lloc que els pertoca després de la cita electoral combinats amb altres polítics, però no pas aquest paper de gerros que el dia següent en el millor dels casos els  trobes en el contenidor groc.

Potser a les properes eleccions legislatives del mes de novembre ens trobem el Julio Iglesias, el Joaquin Sabina, el Víctor Manuel i el Guillermo Toledo dins els principals partits i  la posició de la candidatura 12 estigui el Mariano esperant que tots els demés toquin el dos per fer el paper que li toca fer. No cal ni que parlem de les eleccions municipals que també es podria optar per aquesta estratègia amb la sorpresa que potser algú s’hi queda i no vol marxar tal com es va pactar, coses del directe.

En la televisió com en el futbol ja fa dies que no es valora la possessió de la pilota. Un equip pot tenir un 70% de control de l’esfèric durant el derbi, però quan l’ha agafat el contrari li ha endinsat tres gols que li han servit per sentenciar el partit.

Tota aquesta mètode de gastar molts diners en propaganda per després treure els mateixos regidors que una llista que no ha penjat ni una dotzena de cartells amb quatre gats en els seus actes ja es va demostrar prou en les passades eleccions al Vendrell.

Encara que la gent ja estigui habituada als salaris mileuristes en els millors dels casos i no ha superat l’ESO, sap de bon tros triar quina persona o proposta és més propera a la seva manera de pensar. Només cal anar a fer un tomet a cert supermercat que és el paradigma dels productes de casa nostra amb una gran qualitat i varietat. Una altra estona, apropar-se a un altre gran superfície que ha rebut moltes crítiques pel seu tracte als treballadors i els seus lligams polítics. La gent va on troba millor relació de qualitat i preu. No cal fer grans campanyes, ni assenyalar-se els salvadors del món. La gent no és tonta. Potser rica o pobra, formada o analfabeta, però ja s’ha acabat aquesta mena de complexitat del quedar bé i seguir el que marca una mica aquesta societat classista que apunta unes prioritats que la majoria de la gent no està disposada a seguir. Fa massa anys que vàrem descobrir que el més important eren les sabates i no pas la capsa que les contenia que només atrau a un petit percentatge dels consumidors. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a parir del 26/8/2015